(Bétera, Camp de Túria, 5 abril 1825 – València, 4 març 1893)
Polític i marquès de Dosaigües. Ocupà diversos càrrecs municipals i provincials, i per designació de Narváez fou senador vitalici.
Fou l’hereu universal de Gener X Rabassa de Perellós i de Palafox. Restaurà el palau familiar existent a València (palau del marquès de Dosaigües).
Fou el pare de Pasqual Dasí i Puigmoltó.
(Palma de Mallorca, 20 juny 1895 – 24 febrer 1937)
Metge i polític. Estudià a la Universitat de Barcelona i a partir del 1927 dirigí la Secció d’Epidemiologia de l’Institut d’Higiene de les Illes Balears.
Fou un dels fundadors de l’Associació per la Cultura de Mallorca (1923), que presidí (1925-31). Del Partit Republicà Federal, s’uní el gener de 1932 a l’escissió que creà Acció Republicana. A partir de l’abril de 1934 formà part del consell executiu d’Esquerra Republicana Balear.
Fou alcalde de Palma de Mallorca els períodes desembre de 1933-octubre de 1934 i febrer-juliol 1936. empresonat i jutjat durant la guerra civil per les tropes franquistes, fou afusellat.
(València, 31 desembre 1830 – Màlaga, Andalusia, 21 febrer 1906)
Jurista, polític i historiador. Germà de Francesc. Es doctorà en dret (1859); milità en el partit moderat fins a la Revolució del 1868.
Sota la Restauració fou diputat en diverses legislatures com a membre del partit conservador per Gandia, Xiva de Bunyol i Llíria. Ocupà el ministeri de la governació durant el breu govern de Cánovas del Castillo el 1892, esdevingué senador el 1893, i el 1896 fou nomenat president del Tribunal Contenciós Administratiu, i posteriorment senador vitalici.
Membre de la Real Academia de la Historia des del 1884, fou autor de gran nombre d’obres jurídiques i històriques, entre les quals destaquen: La Germanía de Valencia (1884), El poder civil en España (1885), Historia crítica y documentada de las Comunidades de Castilla, en 6 volums (1897-1900), i Estudio e investigaciones histórico-críticas acerca de las Cortes y Parlamentos del antiguo Reino de Valencia (1905-06).
(Cornellà de Conflent, Conflent, 23 juny 1876 – Pavillons-sous-Bois, Illa de França, 29 abril 1954)
Polític radical socialista. Col·laborà al diari “La Montagne” (1905-12); fou cofundador de “Le Cri Catalan” (1907), conseller general del 1909 al 1931 i president del consell general del departament dels Pirineus Orientals del 1927 al 1929.
Diputat al parlament francès del 1910 al 1919 i el 1924, any que esdevingué ministre de les regions alliberades, fou senador (1927) i membre de la comissió d’afers estrangers, i maire de Perpinyà (1929-35).
Durant la Primera Guerra Mundial féu votar una llei (llei Dalbiez) que assegurà un repartiment millor i més just dels homes mobilitzats.
(Vila d’Eivissa, Eivissa, 10 maig 1839 – 29 setembre 1916)
Advocat, escriptor i polític liberal, representant de Sagasta a les Illes Balears.
Publicà una biografia del liberal Josep Miquel Trias (1882), diversos articles jurídics i poesies, algunes en català.
Col·laborà als periòdics eivissencs de l’època i dirigí “El Tiempo”, “Ibiza” i el “Diario de Ibiza”.
(València, 19 juliol 1941 – 26 octubre 2002)
Historiador i polític. Llicenciat en filosofia i lletres. Especialitzat en història contemporània valenciana.
Ha publicat Aspectes de la política valenciana en el s. XIX (1966), El valencianisme polític (1970), Republicans i camperols revoltats (1975), Estudis d’història contemporània del País Valencià (1979) i País i Estat: la qüestió valenciana (1989). És autor també del recull de poesies Lluernes tan sols (1960).
Dirigent del Partit Socialista del País Valencià, impulsà la integració d’aquest amb el PSOE (1978), pel qual fou elegit senador entre 1979 i 1996.
(Palma de Mallorca, 26 desembre 1896 – 20 febrer 1982)
Pedagog i polític. Llicenciat en ciències per la Universitat de Barcelona, presidí l’Associació Catalana d’Estudiants (1920-21) i, de tornada a Palma de Mallorca (1923), creà el col·legi Cervantes, en el qual intentà una renovació pedagògica.
El maig de 1931 ingressà al Partit Socialista i, molt unit a Llorenç Bisbal, fou el secretari del comitè executiu de la Federació Socialista Balear en 1932-33. El juliol de 1931 participà en l’assemblea de discussió del Projecte d’Estatut d’autonomia de les Illes Balears.
Pel juliol de 1936 fou detingut i empresonat.
(València, 13 gener 1833 – Madrid, 17 desembre 1893)
Polític carlí. Comte d’Orgaz, de Castrillo i de Sumacàrcer. Nét de Pere Caro i Sureda, marquès de la Romana. Estudià a França; s’instal·là a Madrid, on el 1868 fundà el diari “La Libertad Cristiana”.
El 1871 fou diputat a corts per Burgos. En acabar la Tercera Guerra Carlina emigrà a França i a Suïssa, però en retornà amb la Restauració (1875), i, desenganyat dels seus correligionaris, s’apartà de la política.
(Palma de Mallorca, 1641 – 1737)
Fill de Francesc Cotoner i d’Olesa i germà de Marc Antoni.
Fou el fundador de l’única línia avui existent.
El seu fill fou Francesc Cotoner i de Sales (Palma de Mallorca, segle XVIII – 1807) Regidor i militar. Arribà a brigadier. Fou regidor de Palma durant nou anys. Féu la guerra contra França. Fou el pare de:
(Palma de Mallorca, 26 febrer 1847 – Puigpunyent, Mallorca, 1897)
Segon marquès de la Sénia, títol que heretà del seu pare Ferran Cotoner i Chacón. Fou germà de Josep.
Fou el cap del partit conservador de Mallorca.
Dades dels Països Catalans 