(la Vall de Gallinera, Marina Alta)
Poble, vora la carretera de Cocentaina a Dénia, a la dreta de la rambla de Gallinera. L’església de Sant Francesc de Borja depèn de la parròquia d’Alpatró.
Lloc de moriscs (tenia 33 focs el 1602), després de llur expulsió (1609) fou repoblat per mallorquins. Pertangué al ducat de Gandia.
Veure> Santa Maria de Vilalba (poble).
Altre nom del poble de Llucalcari.
Poble, situat en plena horta, al nord de la ciutat, prop del barranc de Carraixet. L’església de Sant Pere ha tingut diverses ampliacions.
Antiga alqueria islàmica, el 1242 passà a poder de l’orde del Temple, que hi establí la comanda de Carpesa i, a la seva dissolució (1312), al de Montesa fins al segle XIX.
La carta de població és del 1252. Formà part de la batllia de Montcada. Fou annexat a València el 1898.
(la Vall de Cardós, Pallars Sobirà)
Nom antic del poble de Ribera de Cardós.
Poble (115 m alt), al vessant meridional del coll de sa Grua.
Sorgí el segle XVIII; l’església del Carme, iniciada el 1765, fou erigida vicaria in capite el 1801.
(la Torre de Capdella, Pallars Jussà)
Grafia antiga del poble de Cabdella.
Antic nom de Sant Martí Sacalm (poble i cap del municipi).
Municipi de la Vall de Cofrents (País Valencià): 49,24 km2, 605 m alt, 484 hab (2014)
Situat entre el riu Reconque i la vall de la rambla de La Espadilla, al centre de la comarca, fins molt a prop del límit amb Castella, a la zona de parla castellana del País Valencià. El sector central del terme forma part de la vall del riu de La Hoz (o riu de Zarra), que travessa el terme a través d’un llarg congost. Tres quartes parts del terme no es conreen, i són cobertes de pinedes i matollar.
Economia agrícola, amb conreus de secà (cereals -blat i ordi-, oliveres, vinya i ametllers) i de regadiu (blat de moro, patates i arbres fruiters), que aprofita l’aigua del riu. La ramaderia ovina és un complement de l’agricultura. Àrea comercial de València. Població en descens.
El poble s’assenta a la dreta del riu de La Hoz; l’actual església parroquial de Santa Anna fou construïda el 1760; hi ha restes romanes; el castell de Zarra, musulmà, fou reconquerit de Jaume I.
El municipi inclou la caseria de La Hoz.
Enllaç web: Ajuntament
Dades dels Països Catalans 