(la Torre de Capdella, Pallars Jussà)
Grafia antiga del poble de Cabdella.
Capdella * -Pallars Jussà-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: pobles
Cantallops * -Selva-
Antic nom de Sant Martí Sacalm (poble i cap del municipi).
Zarra (Vall de Cofrents)
Municipi de la Vall de Cofrents (País Valencià): 49,24 km2, 605 m alt, 484 hab (2014)
Situat entre el riu Reconque i la vall de la rambla de La Espadilla, al centre de la comarca, fins molt a prop del límit amb Castella, a la zona de parla castellana del País Valencià. El sector central del terme forma part de la vall del riu de La Hoz (o riu de Zarra), que travessa el terme a través d’un llarg congost. Tres quartes parts del terme no es conreen, i són cobertes de pinedes i matollar.
Economia agrícola, amb conreus de secà (cereals -blat i ordi-, oliveres, vinya i ametllers) i de regadiu (blat de moro, patates i arbres fruiters), que aprofita l’aigua del riu. La ramaderia ovina és un complement de l’agricultura. Àrea comercial de València. Població en descens.
El poble s’assenta a la dreta del riu de La Hoz; l’actual església parroquial de Santa Anna fou construïda el 1760; hi ha restes romanes; el castell de Zarra, musulmà, fou reconquerit de Jaume I.
El municipi inclou la caseria de La Hoz.
Enllaç web: Ajuntament
Xóvar (Alt Palància)
Municipi de l’Alt Palància (País Valencià): 18,20 km2, 410 m alt, 339 hab (2014)
(cast: Chóvar) Situat al vessant meridional del sector central de la serra d’Espadà, a la vall de capçalera de la rambla d’Assuévar (o barranc de Xóvar), a la zona de parla castellana del País Valencià. Un 20 % de la superfície és coberta de bosc de pins i alzines sureres.
Riquesa agrícola de secà, amb conreus d’oliveres, ametllers, vinya i garrofers; hi ha poca agricultura de regadiu. Totes les terres són treballades en explotació directa. Àrea comercial de Sogorb.
El poble, que agrupa tota la població del municipi, és situat en un coster, vora la rambla d’Assuévar, al peu d’un serrat on s’alçen les ruïnes de l’antic castell de Xóvar; església parroquial de Santa Anna.
Fou lloc de moriscs, els quals participaren el 1525 a la revolta de la serra d’Espadà.
Enllaç web: Ajuntament
Xirivella (Horta)
Municipi de l’Horta (País Valencià): 5,22 km2, 17 m alt, 29.309 hab (2014)
(ant: Xilvella) Situat al pla de Quart, a l’oest de València, ciutat de la qual ha esdevingut de fet un barri dormitori. El terme és travessat pel nou curs del Túria.
Agricultura de regadiu (cítrics, hortalisses, patates i melons). Hi predominen les explotacions agràries petites. Avicultura. La indústria és molt diversificada, i atesa la proximitat amb València ha augmentat considerablement; destaquen la indústria química, la tèxtil, la de la confecció i la de la ceràmica. Àrea comercial de València. Població en ascens.
El poble, d’origen islàmic, ocupa l’extrem septentrional del terme; petit santuari de la Mare de Déu de la Salut; es conserva la Casa de Déu; durant la segona meitat del segle XX és crearen nous barris, com els de la Llum i de Sant Ramon.
El municipi comprèn, també, les antigues caseries rurals de les Alqueries d’Alòs, les Alqueries de Pellisser i les Alqueries dels Pollastres.
Enllaç web: Ajuntament
Xestalgar (Serrans)
Municipi dels Serrans (País Valencià): 69,7 km2, 205 m alt, 640 hab (2014)
(cast: Gestalgar) Situat al sud-est de la comarca, a la zona de parla castellana del País Valencià, a la sortida del Túria dels encaixaments a través dels quals travessa la comarca, en una posició de transició cap al Camp de Túria. Tres quartes part del territori corresponen a terreny no conreat, amb predomini del matollar sobre l’àrea forestal.
Economia agrícola, amb predomini del secà sobre el regadiu; a la vora del riu es conreen tarongers, blat de moro, hortalisses i alfals, i el secà es dedicat sobretot a garrofers, vinya i oliveres. Ramaderia de llana i cabrum. La població, sempre feble i estancada, des del 1950 ha tingut un descens accelerat, que li ha fet perdre més de la meitat dels habitants.
El poble, d’origen islàmic, és a l’esquerra del riu, a la sortida del congost que s’ha aprofitat per a la construcció d’una central hidroelèctrica; església parroquial de la Concepció.
Xeresa (Safor)
Municipi de la Safor (País Valencià): 16,85 km2, 30 m alt, 2.246 hab (2014)
Situat al vessant del massís del Mondúver (muntanya de Xeresa), entre la Valldigna i l’horta de Gandia, al litoral mediterrani (platja de Xeresa). La zona muntanyosa és drenada per diversos barrancs (barranc de Xeresa).
Alterna l’agricultura de secà (garrofers i oliveres) amb la de regadiu (cítrics i hortalisses). La propietat de la terra es repartida, i hi predominen les explotacions agràries de petita extensió. Indústria de l’agricultura (comercialització de la taronja) i fàbrica de conserves. Àrea comercial de Gandia.
El poble és d’origen islàmic. Església parroquial de Sant Antoni, del segle XVII.
Enllaç web: Ajuntament
Xeraco (Safor)
Municipi de la Safor (País Valencià): 20,20 km2, 6 m alt, 5.907 hab (2014)
(cast: Jaraco) Situat entre la Valldigna, l’horta de Gandia i les ribes del riu de Xeraco, accidentat a l’oest del Mondúver, s’estén fins a la costa mediterrània, amb una platja arenosa (platja de Xeraco). El sector occidental del municipi és muntanyós, cobert de matollar, i el sector oriental és una plana al·luvial.
És conrea la meitat del terme municipal, alternant els conreus de secà (cereals, oliveres, ametllers i garrofers) amb els de regadiu (cítrics hortalisses, arròs, farratge). Ramaderia bovina i aviram. Comercialització de la taronja. Àrea comercial de Gandia. Població en ascens.
El poble, d’origen islàmic, és situat al límit entre la plana i la zona muntanyosa, al llarg de la carretera de València a Alacant.
Enllaç web: Ajuntament
Xera (Plana d’Utiel)
Municipi de la Plana d’Utiel (País Valencià): 49,7 km2, 600 m alt, 536 hab (2014)
(cast: Chera) Situat a l’extrem septentrional de la comarca, al límit amb els Serrans i la Foia de Bunyol, forma la vall mitjana del riu de Xera (o riu de Sot, o rambla d’El Reatillo), afluent del Túria per la dreta, al qual s’uneix a Xulella (Serrans), a la zona de parla castellana del País Valencià. Força accidentat.
Economia agrícola; és conrea una petita part del terme, i els conreus més estesos són els ametllers, oliveres i vinya. Ramaderia de llana.
El poble, d’origen islàmic, és situat sobre la carretera de Requena a Llosa del Bisbe, sorgit dins el terme del castell de Xera, bastit vora el riu, sota el qual es formà el poble de Sot de Xera; l’església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels era, fins al segle XIX, un simple santuari, fundat el 1687.
Dins el terme s’hi localitza el pantà de Buseo, construït entre el 1903 i el 1913.
Xaló (Marina Alta)
Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 34,56 km2, 189 m alt, 2.793 hab (2014)
(cast: Jalón) Situat a la conca mitjana del riu de Gorgos, entre les serres de Bèrnia, del Ferrer i del castellet d’Aixa.
Predomini de l’agricultura de secà sobre la de regadiu; els conreus més estesos són els cereals i la vinya, seguits d’ametllers, garrofers i oliveres. Avicultura. Indústria derivada de l’agricultura, alimentària i de fabricació de materials per a la construcció. Àrea comercial de Benissa.
El poble és a la vora dreta del riu de Gorgos, amb perill d’inundacions; església parroquial de la Nativitat. El 1310 el castell de Xaló fou donat a Bernat de Sarrià.
El municipi comprèn, a més, les caseries de Bèrnia, el Masserof i Benibraïm i el castellet d’Aixa.
Enllaç web: Ajuntament
