(o es Carrer) Poble, situat prop de la costa, al nord de la vila. Resten tres de les cinc torres de defensa que tenia ja el segle XVI.
L’església (la Mare de Déu dels Desemparats) té un campanar d’espadanya.
Ha estat un lloc molt estimat per la seva bellesa; hi tingué una casa Sebastià Junyer i Vidal.
(Rosselló)
Veure> Sant Miquel de Llotes (poble i municipi).
Poble, al nord-oest de la vila. El santuari de la Mare de Déu del Llosar fou bastit al segle XVI (acabat el 1577), sobre un ermitatge anterior, i fou modificat posteriorment, amb edificis annexos (hostatgeria i casa dels ermitans).
Conserva un notable retaule gòtic de Valentí Montoliu (segle XV), i hom hi venera una imatge de marbre, gòtica (segons la llegenda, una marededéu trobada).
(o la Llosa d’Olocaive) Poble, al vessant septentrional de la serra del castellet d’Aixa, entre Alcalalí (de la parròquia del qual depèn l’església dels Sants Reis) i Pedreguer.
Antiga alqueria islàmica, fou lloc de moriscs (24 focs el 1609) de la fillola d’Ondara. Formava municipi independent a mitjan segle XIX.
(Lles de Cerdanya, Baixa Cerdanya)
Antic poble, situat a la vall de la Llosa, a la dreta del riu de la Llosa, aigua amunt del poble, sota les ruïnes del castell de Lles.
Pertangué a la mitra d’Urgell. La capella del castell esdevingué santuari dels Àngels de Viliella.
Poble (1.413 m alt) de la parròquia, situat a la dreta de la Valira d’Ordino, a la seva confluència amb la riera de Llengonella.
(Mallorca)
Nom popular del municipi de Lloret de Vistalegre.
(Sant Julià del Llor i Bonmatí, Selva)
Veure> Sant Julià del Llor (poble).
Poble, situat a l’oest de la vila, al camí de ses Salines. Es formà a partir del segle XVII per la parcel·lació d’una antiga alqueria.
El 1789 tenia 40 cases i un petit oratori (Santa Maria), que es convertí en vicaria in capite el 1934. El 1955 s’hi inicià la construcció d’una nova església.
La cala Llombards es troba a la costa, a ponent del port de Santanyí, a la desembocadura del torrent de son Morlà.
(Faura / Benifairó de les Valls, Camp de Morvedre)
Antic municipi, situat entre els dos actuals, format pels nuclis de la Garrofera, els Frares i Santa Coloma, molt pròxims entre ells, que depenien eclesiàsticament de la parròquia de Benifairó (a Santa Coloma hi ha l’església de Sant Joan).
El 1845 foren annexats a Faura. Havien estat llocs de moriscs.
Dades dels Països Catalans 