(o la Pobla d’Alcolea) Poble, 18 km al nord de la ciutat, vora el límit amb el terme de Torredarques (Matarranya), al vessant septentrional del massís dels ports de Morella.
L’església parroquial és dedicada a la Mare de Déu de les Neus.
(Mallorca)
Nom genèric amb el qual hom coneix les fundacions medievals de poblats a l’illa de Mallorca, arrel de les ordinacions del rei Jaume II de Mallorca.
Promulgades el 1300 i elaborades abans del 1285, hom pot incloure-hi poblacions com Llucmajor, Manacor, Binissalem, Felanitx, Sant Joan de Sineu o sa Pobla, caracteritzades per un urbanisme de traçat regular, que admet una clara relació amb el fenomen contemporani de les bastides franceses.
(Horta)
Veure> Llocnou de la Corona (poble i municipi).
el Poble de Dalt * (Marina Baixa) Veure> Benimantell (poble).
el Poble de Dalt * (Tàrbena, Marina Baixa) Veure> Tarbeneta (antic nucli).
el Poble de Dalt (la Vall d’Uixó, Plana Baixa) Un dels dos nuclis principals de la ciutat.
el Poble de Baix * (Marina Baixa) Veure> Tàrbena (vila).
el Poble de Baix * (la Vall de Laguar, Marina Alta) Veure> Campell (poble).
el Poble de Baix (la Vall d’Uixó, Plana Baixa) Un dels dos nuclis principals de la ciutat.
(o Sant Miquel de la Pobla) Poble, a l’esquerra del riu de les Truites, límit amb Aragó.
La seva església (Sant Miquel) conserva l’important retaule gòtic (segle XV) de Sant Miquel, de Bernat Serra.
(cast: La Puebla de Rocamora) Poble, situat a l’esquerra del riu Segura. Depèn eclesiàsticament de la parròquia de Sant Miquel de Daia Nova.
L’antic terme, originat en les rompudes i bonificacions del segle XVIII, era integrat, el 1794, per 16 veïns.
Pertangué als marquesos de Rafal. Fins l’any 1974 formava un municipi independent.
Poble, sorgit, inicialment, com a nucli pescador i mariner i, a partir de 1920-40, com a centre turístic, al centre de la llarga platja de Canet, estesa entre l’estany de Sant Nazari i la desembocadura de la Tet.
Amb prop de tres milers d’habitants permanents, sobrepassa la població de la vila de Canet, la qual dista més de 2 km. La població arriba, a l’estiu, als 30.000 o 40.000 habitants. L’activitat pesquera era encara important en 1945-52 (sardines). A partir d’aleshores, ha conegut un ràpid desenvolupament. Hi ha un casino de joc.
Era el port tradicional de Perpinyà; fins al segle XVI fou un lloc de pelegrinatge dels pagesos de la plana, els quals en temps de secada hi banyaven la Mare de Déu de Plana de Tuïr. De la fi del segle XIX a mitjan segle XX estigué unit a Perpinyà per un tramvia, molt freqüentat pels banyistes.
Veure> el Pujol de Planès (poble).
Poble (233 m alt) i cap del municipi, bastit al voltant de l’església parroquial de Sant Miquel d’Olèrdola (que donà antigament nom al municipi), en substitució de la vella de Sant Miquel d’Èrdol.
Dades dels Països Catalans 