(Moianès)
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Monistrol de Calders.
(Moianès)
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Monistrol de Calders.
(Sant Sadurni d’Anoia, Alt Penedès)
Poble (139 m alt), situat a l’esquerra de l’Anoia, enfront del seu aiguabarreig amb la riera de Mediona.
El lloc, esmentat ja el 986, pertangué al terme del castell de Subirats. Formava municipi independent a mitjan segle XIX (el 1820, però, havia estat temporalment incorporat ja a Sant Sadurní).
L’església parroquial és dedicada a santa Maria.
Fou de la senyoria dels Dusai, que obtingueren el marquesat de Monistrol d’Anoia.
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Molins de Rei.
Estació d’hivern, a 7 km de la vila, situat a la capçalera del riu Alp, afluent del Segre, als vessants de la Tosa d’Alp i del Puigllançada, a l’oest del Puigmal.
Té una notable infraestructura tant pel que fa a les instal·lacions com a la xarxa de comunicacions.
Les pistes d’esquí es remunten fins als dos cims esmentats i el poble compta amb una destacada indústria hotelera i nombrosos apartaments i xalets.
Veure> Masmolets (poble).
Poble (233 m alt) i principal nucli de població del municipi, prop del límit amb els de Vilafranca del Penedès i de Santa Margarida i els Monjos.
Prop de l’església parroquial (Sant Cugat) hi ha una antiga torre de Moja, de planta circular.
El lloc és esmentat ja el 981; l’alou de Moja fou donat el 1010 al monestir de Sant Cugat del Vallès, que des d’aleshores tingué la jurisdicció de la quadra de Moja.
Tenien el domini útil al final del segle XVII els Copons, que des del 1702 foren titulars del marquesat de Moja.
Masia i antic poble, dins l’antic terme d’Oix, a l’oest de Monars.
La seva església de Sant Miquel havia estat parroquial; el 977 fou donada pel bisbe i comte Miró II de Besalú a Santa Maria de Besalú.
(o de Segur) Poble, al nord del terme.
De la seva església parroquial de Sant Salvador depenia l’església de Sant Cristòfol de Secanella.
Pertanyia a la baronia de Segur.
(Anoia)
Antic nom del poble de Santa Maria de Miralles.
Església i antic poble, fins al 1970 del municipi d’Espluga de Serra.
Situats prop de Llastarri, a la vall mitjana del barranc de Miralles, afluent, per l’esquerra, de la Noguera Ribagorçana, que neix al vessant meridional de la serra de Sant Gervàs.