(Tarragona, Tarragonès)
(o Molnars) Poble, abans pertanyia al terme de Tamarit de Mar, a l’antic límit entre els seus termes, a 1 km de la mar (platja de mas Rabassa).
La seva església (Sant Cosme i Sant Damià) depenia de la de Tamarit.
Dins el terme hi ha la torre dels Escipions i la pedrera del Mèdol.
(Santa Margarida i els Monjos, Alt Penedès)
Poble (161 m alt) i cap del municipi, situat vora la carretera de Barcelona a València per l’Ordal, és el nucli més important del terme.
Juntament amb la tradicional activitat agrícola, amb predomini del conreu de la vinya, s’ha desenvolupat una gran activitat industrial.
(Rajadell, Bages)
(o Monistrol de Rajadell) Poble, a l’esquerra de la riera de Rajadell, sota el coll Baix, al voltant de l’església parroquial (Santa Maria).
(Moianès)
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Monistrol de Calders.
(Sant Sadurni d’Anoia, Alt Penedès)
Poble (139 m alt), situat a l’esquerra de l’Anoia, enfront del seu aiguabarreig amb la riera de Mediona.
El lloc, esmentat ja el 986, pertangué al terme del castell de Subirats. Formava municipi independent a mitjan segle XIX (el 1820, però, havia estat temporalment incorporat ja a Sant Sadurní).
L’església parroquial és dedicada a santa Maria.
Fou de la senyoria dels Dusai, que obtingueren el marquesat de Monistrol d’Anoia.
(Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, Baix Empordà)
Poble (56 m alt) i antic municipi (5,60 km²), situat a banda i banda del Rissec.
Es formà al voltant de l’antic castell de Monells, actualment enrunat, esmentat ja el 922; el 1485 el castell fou ocupat per les forces dels remences i a la fi del segle XVII era lloc reial.
L’església parroquial de Sant Genís havia estat possessió de la canonja de Girona.
El poble havia estat fortificat i hi ha restes (portals, torres, panys) de les muralles.
Modernament ha estat restaurat per la diputació de Girona; és notable la plaça porticada on se celebrava el mercat.
(Montagut i Oix, Garrotxa)
Llogaret, dins l’antic terme d’Oix.
És situat al vessant meridional de la serra de Monars, dita també de la baga de Bordellat, que s’estén entre els colls de Malrem (oest) i de les Falgueres (est) i separa les conques del Fluvià (termes de Beget i d’Oix) i del Tec (terme de la Menera, al Vallespir); culmina al puig de Comanegra (1.558 m alt).
L’església de Sant Feliu de Monars (després, de Sant Sadurní) és d’origen romànic, i és sufragània de la parròquia d’Oix.
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Molins de Rei.
(la Torre de Cabdella, Pallars Jussà)
Caseria, a la vall Fosca, a l’esquerra del Flamicell.
Hi ha la central hidroelèctrica de Molinos, d’una potència instal·lada de 13.500 kW i una producció mitjana de 35 milions de kWh, construïda el 1916; és alimentada a través d’un canal subterrani procedent de Cabdella.
(Colera, Alt Empordà)
Llogaret despoblat, a la capçalera de la riera de Molinars, petit curs d’aigua intermitent que neix al vessant meridional del puig de les Guilles i que desemboca al mar a la badia de Colera.
Dades dels Països Catalans 