(Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà)
(o Mont-rebeig) Llogaret, a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, a la seva confluència amb el barranc de la Clua, 2 km aigua amunt de l’inici de l’estret de Mont-rebei.
La seva església depenia de la parròquia de Girbeta (Ribagorça).
(Lladurs, Solsonès)
(o Montpolt) Poble (838 m alt), en una vall tributària de la ribera Salada per la dreta, prop del límit amb el terme d’Odèn.
La seva església parroquial és dedicada a sant Miquel.
El lloc és esmentat ja el 839, a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell.
Poble (667 m alt), al vessant septentrional de l’altiplà que separa les riberes del Sió i de Cervera, a la capçalera de la riera de Vergós.
De la seva església parroquial (Sant Jaume) depèn la capella de Sant Miquel.
(Quart d’Onyar, Gironès)
Llogaret, pertanyent a la parròquia de Sant Mateu de Montnegre.
Situat a l’extrem oriental del terme, al vessant meridional de la serra de Montnegre, contrafort (450 m alt) septentrional de les Gavarres, al sud-est de Girona, limitat per les valls de l’Onyar, el Rissec i el Daró, dins el municipi de Quart, al límit amb el de Madremanya i de Sant Sadurní de l’Heura.
(Sant Celoni, Vallès Oriental)
Poble (467 m alt), de poblament disseminat, situat al vessant nord del cim del Montnegre de Ponent, a la capçalera de la riera de Montnegre, que desguassa a la Tordera enfront de Gualba de Baix.
L’església parroquial, que centra l’escassa població, és dedicada a Sant Martí de Montnegre.
Havia format fins els anys 1932-36 un municipi amb els pobles de Fuirosos i de la Batllòria, que n’era el cap efectiu.
Havia estat centre de la baronia de Montnegre; el municipi s’anomenà fins a mitjan segle XIX la Baronia de Montnegre.
Nom oficial del municipi de Figaró-Montmany.
(Vallès Oriental)
Nom que rebé fins al 1981 el municipi de Figaró-Montmany, ja que el centre demogràfic i administratiu radica en aquesta població.
(Artesa de Segre, Noguera)
Poble, fins el 1966 del municipi d’Anya, de població disseminada.
L’antic nucli, actualment abandonat, era als vessants del turó de Montmagastre (764 m alt.), coronat pel castell de Montmagastre, que el 1010 o el 1011 fou el primer dels castells conquerits pel comte Ramon d’Urgell, al baix Urgell.
Ramon Borrell deixà, en morir, la senyoria alodial al seu fill, el comte Berenguer Ramon de Barcelona, el qual, en 1023-26, la deixà en feu a Ermengol II d’Urgell.
L’església de Sant Miquel de Montmagastre, dotada el 1011, consta com a abadia canonical des del 1085, però el 1098 ja era unida al monestir d’Àger, els abats del qual s’intitularen aleshores abats d’Àger i Montmagastre, però el 1108 era ja un simple priorat, filial d’Àger.
Als segles XIV i XV els seus priors, canonges d’Àger, ja no hi residien. Suprimit el 1592, els seus béns s’integraren a l’abadia d’Àger.
Queden les ruïnes de l’església romànica, amb reformes tardanes, dues criptes i restes de pintures murals del segle XIV.
De l’església, esdevinguda parroquial, depenen la de Sant Joan i la de la Vedrenya.
Montmagastre donà nom al segle XIX al municipi d’Anya, sense, però, ésser-ne el centre.
(Roses, Alt Empordà)
Despoblat, dividit en els nuclis de Montjoi de Dalt i Montjoi de Baix, situat a la península del cap de Creus, prop de la cala Montjoi, al fons de la badia oberta entre la punta Falconera i el cap de Norfeu.
Hi ha una ciutat de vacances.
(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
Llogaret de l’antic terme de Malpàs, al vessant septentrional de la Fallada de Malpàs, al sector més baix de la vall de Viu.
Era una antiga granja del monestir de Lavaix.
La seva església és dedicada a sant Llorenç.
Dades dels Països Catalans 