Arxiu d'etiquetes: pobles

Plana, la -Pallars Jussà-

(la Torre de Capdella, Pallars Jussà)

Caseria, fins el 1970 del terme de Mont-ros, a la vall Fosca, a l’esquerra del Flamicell, sota Beranui.

La seva església és el santuari de la Plana, on és venerada la Mare de Déu de la Plana.

Hi ha la central hidroelèctrica de la Plana, amb una potència instal·lada de 5.000 kW/h i una producció mitjana de 21 milions de kW/h, que aprofita l’aigua canalitzada des de la central de Molinos, per l’esquerra del Flamicell.

Pla de Teià, el

(Osona)

Antic nom del poble i municipi de Santa Maria de Besora.

Pla de Sant Tirs, el

(Ribera d’Urgellet, Alt Urgell)

Poble i antic municipi, situat al sector pla del terme, prop del Segre; l’església parroquial és dedicada a sant Tirs (esmentada ja el 839).

El 1968 li foren agregats els termes d’Arfa, la Parròquia d’Hortó i Tost, i rebé el nom oficial de Ribera d’Urgellet.

Pla de Manlleu, el

(Aiguamúrcia, Alt Camp)

Poble (474 m alt), a l’extrem nord-oriental del municipi, a la zona de transició vers l’Alt Penedès.

És a la dreta de la riera de Marmellar, al nord-est de la serra del Montmell i al centre de l’antiga quadra de Manlleu de Selma.

La majoria de les masies que l’envolten tenen restes medievals. Al sud-oest del poble hi ha la capella romànica de Sant Miquel (segle XIII).

Pla de la Font, el

(els Gimenells i el Pla de la Font, Segrià)

Llogaret, creat a mitjan segle XX per l’Instituto Nacional de Colonización a la zona de regadiu del canal d’Aragó i Catalunya.

Fins a l’any 1991 pertanyia al municipi d’Alpicat.

Pla de la Bleda, el

(Sant Martí Sarroca, Alt Penedès)

Veïnat, al sector més meridional del municipi, a la dreta del riu de Foix, davant l’església parroquial de la Bleda, del municipi de Santa Margarida i els Monjos.

Pla de Cabra, el *

(Alt Camp)

Antic nom del municipi del Pla de Santa Maria.

Pla de Besòs, el *

(Barcelonès)

Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Adrià de Besòs.

Pinyeres -Terra Alta-

(Batea, Terra Alta)

Poble, habitat actualment només durant les recol·leccions de fruits, situat al nord-oest de la vila, a la dreta del riu d’Algars.

De la seva església parroquial (la Transfiguració), destruïda el 1936, depenia la d’Algars. Hi ha les restes d’un antic castell.

El 1841 fou agregat a Batea.

Pinya, la

(la Vall d’En Bas, Garrotxa)

Poble (483 m alt), situat al coster oriental del pla, vora la carretera.

Centrat per l’església parroquial de Santa Maria (esmentada ja el 958 i consagrada el 1022, fou possessió de Ripoll); l’edifici, romànic, ha estat molt reformat; el 1936 fou destruïda la imatge romànica de la Mare de Déu de la Cabeça, molt venerada a la comarca.

El lloc formà part del vescomtat de Bas. Formava un municipi independent fins al 1968. L’antic municipi comprenia també el poble de Sant Joan dels Balbs.