(la Torre de Capdella, Pallars Jussà)
Poble (1.233 m alt), fins al 1970 del terme de Mont-ros, situat al sud d’aquesta població, de la qual parròquia depèn l’església de Sant Miquel, a la dreta del barranc de Campos, al peu del tossal de Sant Quiri.
Arxiu d'etiquetes: pobles
Plegamans
(Palau-solità i Plegamans, Vallès Occidental)
(o les Cases Noves, o Sant Genís de Plegamans) Poble i cap del municipi
Format al segle XIX a l’esquerra de la riera de Caldes, sota el turó i actual nucli dit la Serra. Està situat on s’aixeca la casa forta o castell de Plegamans i on, fins el 1936, que fou destruïda, s’aixecava l’església romànica de Sant Genís.
Afavorí la seva expansió el ferrocarril de via estreta dit popularment El Calderí (1880-1932; 1936-39), entre les poblacions de Mollet i Caldes de Montbui. Al nord i al sud s’han format els barris del Carrer de Dalt i del Carrer de Baix.
El lloc de Plegamans és esmentat ja el 962; hi tingué drets el monestir de Sant Cugat del Vallès. La parròquia de Sant Genís, que centrava una població disseminada, fou consagrada el 1121.
El castell o casa forta de Plegamans centrava la quadra de Plegamans; l’actual edifici té el seu origen al segle XIV, però sofrí posteriorment diverses restauracions.
Al segle XV n’eren senyors els Vilatorta. Passà als Gualbes i als Clariana (Miquel de Clariana rebé el 1693 el comtat de Plegamans, títol que aviat fou canviat pel de comtat de Múnter) i als seus successors, els Sentmenat, que en tingueren la possessió fins el 1931.
Les parròquies de Plegamans i Palau-solità formaren universitat conjuntament i ja el 1698 sol·licitaren una casa del comú.
Després del 1939 hom bastí una nova parròquia.
Platja de Miami, la
(Mont-roig, Baix Camp)
(o Miami Platja) Urbanització turística, situada a la platja, a la cala Figuera.
A partir del boom turístic dels anys 1960 hom hi bastí bon nombre d’apartaments i xalets. Hi ha càmpings.
Platja d’Aro
(Castell i Platja d’Aro, Baix Empordà)
Important nucli turístic de la Costa Brava, cap del municipi, situat vora la badia de Palamós i al peu del massís de les Gavarres.
El principal recurs de la població és el turisme, que es concentra sobretot al litoral, a causa de l’atracció que suposa la platja. Tant l’afluència turística, com el comerç, la indústria hotelera i de la construcció s’incrementaren ràpidament a partir del 1960.
Disposa d’un gran nombre d’establiments hotelers i nombrosos apartaments i càmpings. Port esportiu.
Planès de Rigard
Poble (1.207 m alt), fins al 1967 del terme de Toses, situat a l’esquerra del Rigard, vora la carretera de Ribes de Freser a Puigcerdà (on hi ha l’hostal de Planès).
Té una interessant església romànica, que depenia de la parròquia de Nevà.
Planes de Montsià *
(Montsià)
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Santa Bàrbara.
Plandogau
(Oliola, Noguera)
Poble (471 m alt) (o Pladogau), vora el límit amb el terme de Cabanabona.
La seva església depèn de la parròquia de Ponts (depengué fins al segle XIX del terme forà de Ponts).
Prop seu hi ha el llogaret de Gratallops i les caseries de Casanova, la Garriga i Masbrú.
Plana de Riucorb, la
(Urgell)
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Martí de Riucorb.
Plana, la -Pallars Jussà-
(la Torre de Capdella, Pallars Jussà)
Caseria, fins el 1970 del terme de Mont-ros, a la vall Fosca, a l’esquerra del Flamicell, sota Beranui.
La seva església és el santuari de la Plana, on és venerada la Mare de Déu de la Plana.
Hi ha la central hidroelèctrica de la Plana, amb una potència instal·lada de 5.000 kW/h i una producció mitjana de 21 milions de kW/h, que aprofita l’aigua canalitzada des de la central de Molinos, per l’esquerra del Flamicell.
Pla de Teià, el
(Osona)
Antic nom del poble i municipi de Santa Maria de Besora.
Dades dels Països Catalans 