(el Far d’Empordà / Sant Llogaia d’Àlguema / Vilamalla, Alt Empordà)
Veïnat, format al voltant del pont del Príncep, sobre el Manol (poc després de la seva confluència amb la riera d’Alguema), al camí de Barcelona a Perpinyà, al sud de Figueres.
De població disseminada, s’estén pels tres termes. Els darrers anys hi ha estat instal·lat un polígon industrial.
(Cercs, Berguedà)
Poble, situat a l’esquerra del riu de Peguera (a menys d’un km de la seva confluència amb el Llobregat), prop del pont per on passa la carretera de Berga a la Pobla de Lillet, 1 km al sud-est de l’antiga església parroquial de Sant Jordi de Cercs.
L’església de Santa Maria, que domina el poble, és l’actual parroquial. Antigament fou un centre d’indústria tèxtil menestral.
El 1848, durant la guerra dels Matiners, les forces carlines de Joan Castells hi obtingueren un triomf sobre els liberals del coronel Orio.
(Conca de Dalt, Pallars Jussà)
Poble (507 m alt) i cap del municipi. El poble és situat a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, davant de la Pobla de Segur.
El 1937 hi hagué una riuada que s’emportà la meitat de les cases amb l’església inclosa. Hi ha un Museu dels Raiers.
(Sant Fruitós de Bages, Bages)
Caseria, situat a la dreta del Llobregat, aigua avall del poble de Cabrianes.
Vora l’antic pont de Cabrianes, termenal dels municipis de Sant Fruitós de Bages, Sallent de Llobregat i Navarcles (i, a 200 m, encara dels d’Artés i Calders).
Poble (589 m alt) de l’antic municipi de Sant Antolí i Vilanova, assentat en un tossal, a la dreta del riu d’Ondara.
La seva església (Sant Pau) depenia de la parròquia de Montlleó.
Era de la senyoria del comte d’Erill.
(Ordis, Alt Empordà)
Veïnat, situat al nord-oest del poble.
L’antiga església i actual santuari on es venerava la Mare de Déu de Pols (imatge gòtica d’alabastre destruïda el 1936) és un petit exemplar romànic (segles XII i XIII), al voltant del qual originàriament havien residit unes donades i que després esdevingué una de les administracions dependents del monestir cistercenc femení de Sant Feliu de Cadins, regida per una monja de Sant Feliu que rebia el títol de priora.
(la Torre de Cabdella, Pallars Jussà)
Vila (803 m alt), situat a la vall Fosca. L’església és dedicada a sant Feliu.
El lloc té el seu origen en l’antic poble de Bellveí.
Fou municipi independent fins el 1970. L’antic terme comprenia, a més, els pobles d’Envall, Antist, Estavill, Castellestaó, i el despoblat i antic terme de Serraspina.
Poble, al nord-est de Santes Creus, a la dreta del barranc de Pigot (afluent, per l’esquerra, del Gaià).
La parròquia fou segregada de la de Santes Creus el segle XIX.
(Amposta, Montsià)
Poble agrícola, creat pel Instituto Nacional de Colonización amb el nom de Villafranco del Delta, en la zona d’arrossars del delta de l’Ebre.
Inicialment, una part de la caseria es trobava dins el terme de Sant Carles de la Ràpita.
(Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà)
Llogaret, al nord-est d’Aguiló, dins l’antic terme del castell de Queralt, a la capçalera de la riera de Clariana.
Dades dels Països Catalans 