Poble (622 m alt), al nord del terme, damunt el tossal, a la dreta de la riera de Navel.
De la seva església parroquial (Sant Esteve), notable edifici romànic, amb tres absis, depèn la d’Aguilar.
baronia del Pujol de Planès (Catalunya, segle XX) Títol concedit el 1901 a Maria del Consol de Grassot i Cibat, filla del senyor del Pujol de Planès. Única titular.
(Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)
Poble (841 m alt), fins el 1969 del terme de Peramea.
És situat a l’extrem meridional del pla de Corts, damunt l’entrada del pas de Collegats.
De la seva església parroquial (Sant Andreu) depenien les de Cortscastell i Canals.
(Porqueres, Pla de l’Estany)
Poble (432 m alt), situat a la serra de Pujarnol, contrafort nord-oriental de la serra de Rocacorba, a la capçalera de la riera de Matamors. L’església parroquial de Sant Cebrià és romànica.
El lloc és esmentat el 1017. Pertangué fins al segle XV als Mercadal, que hi residiren, i després als Millàs, als Santmartí de Morellàs i als Peguera.
Dins el seu antic terme hi ha el llogaret del Calç i el santuari de Sant Patllari.
Davant l’església hi ha l’antic castell de Pujarnol, senyorial, que conserva una torre (segle XIII) a l’angle nord-est.
(Cornellà del Terri, Pla de l’Estany)
(o Pujalics) Poble, al sector septentrional del terme, a l’interfluvi de les rieres de la Farga i de Garrumbert.
El poble i la seva església parroquial, romànica (dedicada a santa Maria), són ja esmentats el 1017.
Al menys des de l’any 1279 hom distingeix aquest poble del nucli veí de Pujals dels Cavallers.
(Cornellà del Terri, Pla de l’Estany)
Poble, al sud de Pujalt dels Pagesos. L’església parroquial de Santa Eulàlia és romànica, amb campanar d’espadanya.
Davant seu hi ha l’antiga casa de tipus senyorial (segle XV), dita la Torre, d’on probablement procedeix la família Pujals, i que pertangué als Foixà fins al segle XX.
Fou lloc reial.
Poble (1.162 m alt) de l’antic municipi d’Enviny, al nord del terme, a la dreta de la Noguera Pallaresa, en un coster que domina la vila de Sort.
L’església parroquial és dedicada a sant Pere.
(Tremp, Pallars Jussà)
Poble de l’antic municipi de Fígols de la Conca.
Formà un sol municipi amb Castissent al segle XIX.
L’església (Santa Anna) depenia de la parròquia de Palau de Noguera. Pertanyia a l’orde de Sant Joan (comanda de Susterris).
(la Vall d’En Bas, Garrotxa)
Poble, situat al sud-est de Sant Privat d’en Bas, a la dreta del Gurni.
A l’antiga església de Santa Maria de Puigpardines, cedida el 1108 pel bisbe Bernat Umbert de Girona i per la vescomtessa Ermessenda, muller d’Udalard Bernat de Milany, els canonges de Santa Maria de Manlleu fundaren el priorat de Puigpardines, pabordia canonical (Santa Maria de Puigpardines) regida per un canonge paborde o prepòsit; tenia només un o dos preveres i algun servent. Fou famosa l’anomenada Confraria d’En Bas, establerta en aquesta església, que agrupava nobles i pagesos (segles XIII-XIV).
Des del segle XV no hi residí cap canonge i a partir del 1592 esdevingué simple parròquia rural, aviat convertida en sufragània de la de Sant Privat d’En Bas.
Resta part de l’església romànica (segle XII), molt malmesa pels terratrèmols del segle XV i ampliada amb dos cossos i un absis renaixentista pobre.
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Palau de Santa Eulàlia.
