(Fogars de la Selva, Selva)
Poble, a la capçalera de la riera de Ramió, que neix als vessants septentrionals de la Tordera i aflueix a aquest riu per la dreta aigua amunt de la seva confluència amb la riera d’Arbúcies.
De l’església parroquial de Sant Andreu depèn l’antic santuari de la Serra.
(Sant Pau de Seguries, Ripollès)
Poble, situat al sector nord del terme, a la dreta del Ter.
El lloc pertanyia a la batllia de la Rovira del monestir de Sant Joan de les Abadesses. Jaume I hi fundà el 1248 una vila reial, centre de la vegueria de la Ral, però la immediata creació de la vegueria de Camprodon dificultà la prosperitat de la nova vila, que restà, a més, molt afectada pel terratrèmol del 1425.
L’església de Santa Maria de la Gràcia (1388) fou refeta el 1609; és sufragània de la de Sant Pau de Seguries.
(Lleida, Segrià)
Poble, situat al nord-oest del cap del municipi, al vessant ponentí del serrat del Coscollar, al centre del pla de Raïmat. Regat pel canal d’Aragó i Catalunya.
Era un antic lloc (castell de Raïmat) que es despoblà durant la guerra dels Segadors. A partir del segle XIX i gràcies als nous regadius fou possible el repoblament.
Avui, l’empresa Raventós i Codorniu, amb vinyes importades de Califòrnia i amb una moderna tecnologia, elabora vins de qualitat.
(Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, Baix Empordà)
Veïnat, dins l’antic terme de Cruïlles.
L’any 1632 formava part, juntament amb el lloc de Pastells, de la batllia reial de Cruïlles.
Avui el formen una dotzena de masos escampats, a la dreta del Daró, al sud de Cruïlles.
(Cava, Alt Urgell)
Poble (1.380 m alt), pertanyent històricament al Baridà i a la Cerdanya, situat al peu de la serra de Cadí, a llevant del puig del Quer (o tossal de Can Pubill, on hi ha les ruïnes del castell del Quer), damunt la riba esquerra del riu del Quer.
De la seva església parroquial (Sant Genís) depèn l’església del veïnat de Barguja.
(Cabanelles, Alt Empordà)
Poble, al sector meridional del terme, prop de la riera de Sant Jaume, a la conca del Fluvià.
L’església parroquial de Sant Martí és esmentada ja al segle X.
Dins el seu terme hi havia l’antiga cel·la de Sant Romà de Casamor. La jurisdicció del lloc fou del priorat de Lledó.
(Fontanals de Cerdanya, Baixa Cerdanya)
Poble (1.125 m alt), situat dalt un turó que domina el camí de Puigcerdà i la vall del Segre. S’allarga pel barri del Torrent cap al torrent de Queixans.
L’església parroquial de Sant Cosme i Sant Damià és un petit edifici romànic.
El lloc és esmentat ja el 839; formà part del vescomtat d’Urtx.
Formà municipi independent fins l’any 1969. L’antic terme comprenia, a més, el poble de les Pereres, la caseria de Montagut, l’estació de Queixans i el mas d’Amunt.
Antic nom del poble de les Cases d’Alcanar.
Poble (622 m alt), al nord del terme, damunt el tossal, a la dreta de la riera de Navel.
De la seva església parroquial (Sant Esteve), notable edifici romànic, amb tres absis, depèn la d’Aguilar.
baronia del Pujol de Planès (Catalunya, segle XX) Títol concedit el 1901 a Maria del Consol de Grassot i Cibat, filla del senyor del Pujol de Planès. Única titular.
(Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)
Poble (841 m alt), fins el 1969 del terme de Peramea.
És situat a l’extrem meridional del pla de Corts, damunt l’entrada del pas de Collegats.
De la seva església parroquial (Sant Andreu) depenien les de Cortscastell i Canals.
Dades dels Països Catalans 