(Perafort, Tarragonès)
Poble, a l’esquerra del Francolí, a l’oest del cap del municipi.
La seva església parroquial és dedicada a sant Sebastià.
El castell de Puigdelfí fou concedit el 1066 a Ponç de Montoliu. Situat dins el territori del Codony, Puigdelfí fou donat el 1160 al monestir de Santes Creus.
Poble (986 m alt), a la vall Fosca, al vessant occidental de la serra de Peracalç.
L’església (Sant Salvador) depèn de la parròquia de Senterada. Pertanyia al marquesat de Pallars.
Va estar abandonat a principis del segle XXI, però darrerament s’hi han instal·lat joves artesans.
(Tremp, Pallars Jussà)
Poble de l’antic municipi del Palau de Noguera, forma un enclavament (1,59 km2) entre els termes de Mur i Talarn.
La seva església parroquial de Sant Martí (el campanar de la qual és una antiga torre de defensa) depenia de la pabordia de Mur.
(Ripollès)
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Joan de les Abadesses.
(Isona i Conca de Dellà, Pallars Jussà)
Antic poble (o el Pui de l’Anell), al nord-oest de l’antic terme d’Orcau, vora el límit amb el d’Aramunt, a l’indret on hi ha actualment el pantà de Talarn.
El segle XIX formà municipi amb Montesquiu i Galliner.
(Peralada, Alt Empordà)
Llogaret, al nord del poble de Vilanova de la Muga, prop de l’estació del ferrocarril de Barcelona a Portbou.
Rep també el nom del Puig.
(Soriguera, Pallars Sobirà)
Llogaret (1.113 m alt) (o Puigforniu), a l’oest del poble, a l’esquerra del riu del Cantó.
La seva església (Santa Cecília) depèn de la parròquia de Malmercat.
Poble, que forma un enclavament (3,12 km2) entre els d’Oliola, Donzell d’Urgell (al qual pertanyia fins al 1970) i Puigverd d’Agramunt (de la parròquia del qual depenia eclesiàsticament), a la ribera del Sió.
Té l’origen en el castell de les Puelles, que pertanyia als senyors de Puigverd.
(Rupit i Pruit, Osona)
Poble (949 m alt) i antic municipi, annexat a l’actual el 1977.
El poble és centrat per l’església parroquial de Sant Andreu, esmentada el 1134, que conserva una nau romànica acabada amb un gran cos d’edificació i un campanar del segle XVIII.
El lloc, esmentat ja el 955, pertanyia als antics vescomtes d’Osona i sempre estigué unit al castell i jurisdicció de Rupit; en canvi, el poble i parròquia de Sant Llorenç Dosmunts, creada el 1154 i convertida en sufragània de Sant Andreu el segle XIV, era dels vescomtes de Cabrera.
(Sant Sadurní d’Anoia, Alt Penedès)
Poble, al nord de la vila, vora els límit amb els termes de Sant Llorenç d’Hortons i de Piera (Anoia), sota els alts del Portell, on neix el barranc de Monistrol.
