(Pontós, Alt Empordà)
(o d’Empordà) Poble, a la riba esquerra del Fluvià, al sud del terme.
L’església parroquial (Sant Mer i Sant Celdoni) havia estat possessió del monestir de Camprodon; té per sufragània la de Canelles (Navata) i també en depengué el santuari de la Mare de Déu de Lurda (1890), excavat a la roca, avui sense culte.
El lloc de Romanyà és esmentat a la fi del segle IX; posteriorment formà part de la baronia de Pontós. Fou de la vegueria de Besalú.
Poble, a la dreta del Romadriu, que drena la Ribalera, al límit amb el terme de Montferrer i Castellbó (Alt Urgell), al voltant de l’església parroquial de Sant Martí, que depenia de la de Montenartró.
El lloc és esmentat ja el 839.
(Montblanc, Conca de Barberà)
Poble. L’església parroquial és dedicada a la Transfiguració (o Sant Salvador).
Formà un municipi amb les caseries dels Cogullons, la Bartra, el Pinetell de Rojals (aquesta, però, dependent de la parròquia de Farena).
Fou agregat abans de l’any 1940 a Montblanc.
(Girona, Gironès)
Veïnat (fins al 1963 del terme de Santa Eugènia de Ter).
Forma part del sector d’expansió de la ciutat i forma un continu urbà amb els nuclis pròxims de Santa Eugènia i de Salt.
Poble (1.091 m alt), fins al 1969 del terme de Surp, situat en un coster, davant la riba dreta de la Noguera Pallaresa.
De l’església parroquial (Sant Vicenç) depenia la de Sant Romà de Tavèrnoles.
Dins el terme del desaparegut castell de Rodés es trobava el monestir d’Oveix.
Poble, al vessant oriental dels altiplans que limiten la Segarra per l’est, a la dreta de la riera d’Argençola.
La seva església parroquial (Sant Jaume) depenia de la de Bellmunt de Segarra.
(Vallbona de les Monges, Urgell)
Poble (649 m alt), situat en un turó a la capçalera de la riera de Maldanell, prop de les fonts de l’aigua de Rocallaura, d’aigües bicarbonatades càlciques litíniques.
De l’església parroquial de Sant Llorenç depenien les sufragànies de Montblanquet i de Montesquiu, així com el santuari de la Mare de Déu del Tallat; del del 1822 guarda aquesta imatge, molt venerada a la comarca.
El primitiu edifici de transició del romànic al gòtic ha estat molt malmès per reformes posteriors i han estat destruïts els retaules i ex-vots procedents del Tallat. Ha desaparegut totalment l’antic castell de Rocallaura.
El lloc fou de la senyoria de l’abadessa de Vallbona de les Monges, municipi al qual havia estat unit fins el decenni de 1920-30. Formà municipi independent fins el 1970.
(Sant Martí de Riucorb, Urgell)
Poble (446 m alt), situat a la riba esquerra del riu Corb.
L’església (la Transfiguració) és sufragània de la parròquia de Sant Jaume de Nalec. Es conserva en part l’antic castell de Rocafort.
El lloc fou de la senyoria de l’abadessa de Vallbona de les Monges.
Formà municipi independent fins l’any 1972. L’antic terme comprenia, també, els pobles del Vilet (o Vilamanyanor) i de Llorenç de Vallbona.
(el Pont de Vilomara i Rocafort, Bages)
(ant: Palau de Versa) Poble (421 m alt).
Hi ha l’església de Santa Maria del Marquet; de la primitiva construcció mossàrab perdura solament la capella rectangular de la capçalera, i la resta, d’una sola nau amb volta de canó, és del segle XII; s’hi conserva el sarcòfag de l’últim senyor, Pere de Sitjar, de l’escultor Berenguer Ferrer.
Destaquen també al poble les restes del castell de Rocafort, documentat ja al segle X.
(Cubelles, Garraf)
Caseria i antiga quadra, situada a la dreta del riu de Foix, al nord del terme, al límit amb el de Castellet i la Gornal.
Formà, el segle XIX, un municipi amb la quadra de Gallifa.
Dades dels Països Catalans 