Arxiu d'etiquetes: pobles

Rocacorba -Gironès-

(Canet d’Adri, Gironès)

Antic poble, centrat per les ruïnes de l’antic castell de Rocacorba i per l’antiga església parroquial (Santa Maria), a 929 m alt, en un característic penyal, al vessant meridional del cim culminant del massís de Rocacorba, prop de la capçalera de la riera de Rocacorba, afluent per la dreta de la riera de Llémena dins el terme de Sant Gregori.

El castell, esmentat des del 1065, fou enfeudat pel rei als cavallers Rocacorba (1130), els quals el vengueren el 1168 als Hostoles; esdevingué centre de la baronia de Rocacorba.

L’església de Santa Maria de Rocacorba és esmentada el 1161; inicialment fou l’església del castell. En decaure aquest (s XIV-XV) fou transformada en santuari marià.

L’edifici actual, al qual hi ha adossada una albergueria, és obra del segle XVIII; hom hi venera la còpia de l’antiga imatge gòtica d’alabastre policromat de la Mare de Déu de la Pera, conservada al Museu Diocesà de Girona.

És un lloc molt visitat pels devots de les comarques gironines.

Rocabruna -Ripollès-

(Camprodon, Ripollès)

Poble (972 m alt), a l’antic terme de Beget, a la capçalera del riu de Beget (dit també en aquest sector riu de Rocabruna), al vessant sud del Montfalgars.

El centra l’església parroquial de Sant Feliu, notable exemplar romànic (una primera església és esmentada el 999), restaurada el 1929. És dominat al sud per les ruïnes del castell de Rocabruna, en posició gairebé inexpugnable; l’església era dedicada a sant Llorenç.

Des de la fi del segle XI pertangué als Llers; passà als Cervià i als Melany; el 1342 Jaume de Besora en vengué la senyoria als Desbac, que la mantingueren fins al segle XVII, que passà, per matrimoni, als Descatllar.

Rocabruna * -Alt Camp-

(Valls, Alt Camp)

Antic nom del poble de Picamoixons.

Rocabertí de Sant Salvador

(Agramunt, Urgell)

Llogaret (443 m alt), de l’antic terme de Donzell d’Urgell (fins el 1970), aturonat a l’est del poble.

La seva església depenia de la parròquia d’Oliola.

Roca de Pelancà, la

(Vilallonga de Ter, Ripollès)

(o la Roca d’Abella) Poble, situat en un penyal sobre el Ter, al seu aiguabarreig amb la riera d’Abella.

Es formà al voltant de l’antic castell de Pelanà (o la Roca de Pelancà), del qual resten les ruïnes.

Esmentat ja el 1061, pertangué als comtes de Cerdanya i més tard passà a la família Descatllar (segles XII-XVII). Tingué un paper destacat en les guerres contra Joan II.

L’església de Santa Maria de la Pietat és de tradició romànica.

Rivert

(Conca de Dalt, Pallars Jussà)

Poble (887 m alt), fins al 1969 del terme de Toralla i Serradell. És situat al vessant meridional de la serra de Sant Salvador, al sud del terme.

De la seva església parroquial (Sant Martí) depenien les de Sensui i de Castelló d’Encús, a més del santuari de la Mare de Déu del Castell, capella de l’antic castell de Rivert (centre de la baronia de Rivert); la imatge fou traslladada després a l’església parroquial.

Riuprimer *

(Osona)

Nom adoptat el 1937 per al municipi de Santa Eulàlia de Riuprimer.

Riudovelles

(Tàrrega, Urgell)

Poble (405 m alt), (fins al 1969 del terme de la Figuerosa), situat al sud-est del terme, als altiplans que separen les riberes de Cervera i de Sió.

Formà, el segle XIX, un municipi amb Altet.

Riudor de Bages *

(Bages)

Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Fruitós de Bages.

Riudellots de la Creu

(Palol de Revardit, Pla de l’Estany)

Poble, a l’est del terme, a la dreta de la riera de Riudellots, afluent per la dreta del Terri dins el terme de Sant Julià de Ramis.

L’església parroquial és dedicada a sant Martí.

Dins l’antic terme hi ha el veïnat de la Beguda.