(Ger, Baixa Cerdanya)
Llogaret (1.117 m alt), al nord-est del poble, al peu de la Solana central, sobre la terrassa fluvial superior, entre camps regats.
Pertangué a la família Saga fins al segle XIV, que passà al monestir del Canigó, que posseí el lloc fins al segle XVIII.
L’antiga església parroquial (Santa Eugènia) és romànica, amb un interessant portal esculpit.
(Orís, Osona)
Poble, a l’esquerra del torrent de Saderra, afluent per l’esquerra del Ter, centrat per la parròquia de Sant Marcel de Saderra.
Originàriament pertangué al terme del castell de Torelló; la vall de Saderra consta des del 930 i l’església des del 949.
El castell de Saderra, d’història breu, es fusionà el segle XIV amb el terme de Besora en l’aspecte jurisdiccional i a la casa de Saderra, veïna de l’església, en el civil.
Formà ajuntament propi als segles XVIII i XIX; el 1840 es fusionà amb Orís.
Un dels seus masos més importants és l’Espona de Saderra.
(Sales de Llierca, Garrotxa)
Poble, a l’esquerra de la riera de Llierca, després des seu aiguabarreig amb la riera de Sant Aniol, al sector nord-occidental del terme.
L’església parroquial de Santa Cecília és un petit exemplar romànic; en depenien les esglésies de Riu, d’Entreperes i de Gitarriu i el santuari de les Agulles. Formava part de la baronia de Sales.
(Rupit i Pruit, Osona)
Poble (845 m alt) i cap del municipi. Es formà sota el penyal on s’aixecava el castell de Rupit, envoltat quasi totalment per la riera de Rupit (o de Sallent).
Els carrers estrets i costeruts s’enfilen pel penyal; hi ha notables cases dels segles XVI i XVII (algunes reproduïdes al Poble Espanyol de Montjuïc). L’església parroquial, obra del segle XVIII, és dedicada a sant Miquel.
Fou centre de la baronia de Rupit i després del marquesat de Rupit.
(Foradada, Noguera)
(pop: els Rubions) Poble i antic municipi, entre la serra del Munt i el terme d’Alòs de Balaguer, a l’esquerra del Segre.
És format per tres nuclis: Rubió de Dalt i Rubió del Mig, damunt un contrafort oriental de la serra de Boada, i Rubió de Sòls, 2 km al nord, vora el Segre.
L’església parroquial és dedicada a sant Miquel.
El castell de Rubió, que domina Rubió de Dalt, és esmentat el 1018.
(Soriguera, Pallars Sobirà)
Poble (1.887 m alt), és el nucli més alt habitat permanentment dels Països Catalans, a la dreta del torrent de les comes de Rubió (que davallen del coll de la Culla).
L’església parroquial (Sant Salvador) depèn de la de les Llacunes.
Formava part dels vescomtat de Vilamur.
(Sant Antolí i Vilanova, Segarra)
(ant: Rabinat o Robinat) Poble (40 m alt) de l’antic municipi de Sant Pere dels Arquells, aturonat al sud del cap del municipi. De la seva església parroquial (Santa Maria) depèn la de Llindars.
Al peu del poble hi ha diverses fonts d’aigua clorosulfatada (que conté sulfat sòdic), emprada tradicionalment com a purgant, que fou comercialitzada per diversos establiments fins a mitjan segle XX (aigua de Rubinat).
Prop d’aquest lloc hi hagué la batalla de Rubinat durant la Guerra contra Joan II.
(Abella de la Conca, Pallars Jussà)
Llogaret (1.109 m alt), a l’extrem oriental del terme, aturonat (el nucli és format per l’església parroquial i una casa) damunt el curs profundament engorjat del riu de Puials.
Formà part de la baronia d’Abella.
(Rialb de Noguera, Pallars Sobirà)
Poble (1.101 m alt), situat en un coster que domina la riba esquerra de la Noguera Pallaresa, aigua avall de la confluència amb el Romadriu.
De la seva església parroquial (Sant Cristòfor) depèn la de Beraní.
Als clots de Roní s’iniciaren les obres de l’estació d’esports d’hivern de Portainé.
(Santa Cristina d’Aro, Baix Empordà)
Poble (325 m alt), enlairat als vessants meridionals de les Gavarres, a la divisòria d’aigües entre les valls d’Aro i de Calonge.
L’església parroquial de Sant Martí, petit edifici romànic d’una nau, fou de la canonja de Girona.
Tenen importància els monuments megalítics pròxims: el dolmen dit la cova d’en Daina i dos menhirs (un d’ells dit la pedra Aguda o de les Goges).
Dades dels Països Catalans 