Arxiu d'etiquetes: pobles

Su -Solsonès-

(Riner, Solsonès)

Poble (721 m alt) i antiga quadra, al sud del terme, a la capçalera de la riera de Matamargó.

De la seva església parroquial (Santa Maria) depèn el lloc de Sant Just d’Ardèvol.

Sossís

(Conca de Dalt, Pallars Jussà)

Poble, a mig quilòmetre de la Noguera Pallaresa, vora les mines de Sossís, de carbó, tancades el decenni dels anys 1950. La seva església (Santa Maria) depenia de la parròquia de Montsor; en depenia l’antic terme de Baiarri.

El canal de Sossís, que pren l’aigua de la Noguera Pallaresa per l’esquerra davant de Gramuntill, alimenta la central hidroelèctrica de Sossís (que té una potència instal·lada de 3.000 kW i una producció mitjana de 20.000.000 de kWh).

Avui és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia.

Sorribes de la Vansa

(la Vansa i Fórnols, Alt Urgell)

Poble (995 m alt) i cap del municipi, a redós de l’església parroquial de Sant Martí de la Vansa, a l’extrem oriental del municipi.

Sorre

(Sort, Pallars Sobirà)

Poble (1.066 m alt), fins el 1976 havia pertangut al terme d’Altron. És situat a la vall d’Àssua, dominant la confluència dels rius de Sall i de Bernui.

De la seva església parroquial (Sant Esteve) depenen els santuaris de Sant Antoni i de Santa Anna. Hom té notícia d’un castell de Sorre.

Sorpe

(Alt Àneu, Pallars Sobirà)

Poble (1.262 m alt), enlairat en un planell, a la dreta de la Noguera Pallaresa. L’església parroquial és dedicada a sant Pere; al Museu d’Art de Catalunya es conserven les restes de les interessants pintures murals que la decoraven.

Fou municipi independent fins el 1970, que, juntament amb els de Son i de Gil, fou unit al de València d’Àneu, amb el nom oficial d’Alt Àneu.

Avui és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia.

Soriguerola

(Fontanals de Cerdanya, Baixa Cerdanya)

Llogaret de l’antic municipi d’Urtx, al nord-oest del poble, a l’esquerra del riu d’Alp, prop de la seva confluència amb el Segre. En depenia el mas de Soriguera.

A l’antiga església parroquial (Sant Miquel), dependent de la parròquia d’Estoll, hi havia un important frontal d’influència franco-gòtica (fi del segle XIII, Museu d’Art de Catalunya) que té una organització narrativa ja molt més lliure que no les d’obres encara romàniques; hom ha anomenat el seu autor mestre de Soriguerola, i hom ha considerat que podia ésser l’autor d’altres taules de Toses i d’altres llocs del Ripollès.

Sords

(Cornellà del Terri, Pla de l’Estany)

Poble, a l’esquerra del Terri, a llevant del cap del municipi. L’església parroquial és dedicada a sant Esteve.

Formà part de la batllia reial de Cornellà.

Sorba

(Montmajor, Berguedà)

Poble, al sud-oest del terme, en bona part envoltat dels municipis de Navès (Solsonès) i de Cardona (Bages), a la vora de l’aigua d’Ora.

L’església parroquial (Santa Maria) havia pertangut al monestir de Ripoll des del segle IX. L’actual edifici és romànic; en depèn l’església de Sant Jaume de Codony.

El lloc formà part del vescomtat (després comtat i ducat) de Cardona, dins la batllia de Cardona.

Son -Pallars Sobirà-

(Alt Àneu, Pallars Sobirà)

Poble (1.393 m alt), situat en un replà dels vessants orientals del Teso de Son, dominant la confluència de la vall de la Noguera amb la de Bonaigua. L’església parroquial de Sant Just i Sant Pastor conserva el campanar romànic, quadrat, de cinc pisos.

El lloc, esmentat el 839, formà part de la vall d’Àneu.

Fou municipi independent fins el 1970, que, juntament amb el de Sorpe i de Gil, fou unit al de València d’Àneu, amb el nom oficial d’Alt Àneu.

Solius (Baix Empordà)

Solius

(Santa Cristina d’Aro, Baix Empordà)

Poble disseminat, situat a la dreta del Ridaura, uns 2 km a ponent de Santa Cristina. Prop seu, en una elevació, s’aixequen les ruïnes de l’antic castell de Solius.

El lloc ja és esmentat al segle X; l’església parroquial de Santa Agnès, i posteriorment el castell, foren de la jurisdicció del monestir de Sant Feliu de Guíxols.

El 1967 s’establí a la parròquia el monestir de Solius.