(Sant Miquel de Campmajor, Pla de l’Estany)
Poble, al sector occidental del terme.
L’església de Sant Feliu, antiga parròquia, és sufragània de la del Torn (Garrotxa).
El lloc és esmentat ja el 978.
Ventajol -Pla de l’Estany-
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: pobles
Vellmartí *
(Gironès)
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Martí Vell.
Vedrenya, la
(Artesa de Segre, Noguera)
(o Vendrenya) Llogaret i antiga parròquia de l’antic terme d’Anya (fins al 1966), situat al sud-oest de Montmagastre, a la parròquia del qual fou agregada.
L’església esdevingué santuari de la Mare de Déu de la Vedrenya.
Vandellòs
(Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Baix Camp)
Poble (281 m alt) i cap del municipi, situat a l’interior, a la vall del riu de Llastres, a llevant del coll de Fatxes.
Al cim del poble hi ha les restes d’una antiga fortificació, esmentada ja el 1350, època en que també és esmentada ja l’església parroquial de Sant Andreu, sufragània de la de Tivissa; l’edifici actual, però, fou començat el 1773 i té tres naus i una cúpula al creuer; s’independitzà el 1786.
Valveralla
(Ventalló, Alt Empordà)
Poble, situat a la dreta del Fluvià, aigua avall de Vila-robau.
L’església parroquial és dedicada a sant Vicenç, i tingué fins al 1606 com a sufragània la de Ventalló.
Formà part del comtat d’Empúries.
Vallverd -Pla d’Urgell-
(Ivars d’Urgell, Pla d’Urgell)
Poble (248 m alt), al sector occidental del terme, al nord de l’antic estany d’Ivars.
De la seva església parroquial (Sant Miquel) depenen els llogarets de la Cendrosa i de Bellestar (Noguera).
Valls -Solsonès-
(Guixers, Solsonès)
Poble, situat a la vall de l’aigua de Valls, després de passar l’estret de Vallpregona.
Vora l’antiga església parroquial (Santa Maria), a la dreta de l’aigua de Valls, a la Casanova de Valls, hi ha la casa del comú de Guixers.
Vallroja, la
(Bigues i Riells, Vallès Oriental)
Veïnat, dins la parròquia de Riells de Fai, sota l’església de Sant Bartomeu de Mont-ras.
Entre les cases es destaca can Canals, casa pairal de Joan Pau Canals i Martí, al qual li fou concedit la baronia de la Vallroja (1780), i que es troba vacant.
Vallmanya -Solsonès-
(Pinós, Solsonès)
Poble (573 m alt), a l’est del terme, a l’esquerra de la riera de Vallmanya, afluent, per la dreta, de la riera de Salo.
El nucli urbà, el més gran del municipi, és centrat per l’església parroquial (Sant Pere), de la qual depèn la de Salo.
El lloc és esmentat el 1021; el castell de Vallmanya ho és el 1277 com a possessió dels Pinós.
Vallmanya -Maresme-
(Tordera, Maresme)
Poble, al sector oriental del massís del Montnegre, a la capçalera de la riera de Vallmanya, afluent, per la dreta, de la Tordera, aigua avall de la vila.
La seva església parroquial (Sant Miquel) depèn de la d’Hortsavinyà, municipi del qual depengué fins al primer quart del segle XX.
Dades dels Països Catalans 