(Calders, Moianès)
Poble, al sud-oest del terme, aigua avall de la riera Golarda, en territori trencat, poblat de pins, vinyes i conreus de secà.
Tingué l’origen a l’alta edat mitjana en un turó (364 m alt) de l’esquerra del riu, emplaçament primitiu de l’església parroquial (Sant Pere), traslladada modernament vora la colònia Jorba, únic nucli de població del terme.
(Torroella de Fluvià, Alt Empordà)
(o Vilacolum de Dalt) Poble, situat a uns 2 km, a ponent, del de Vilamacolum (o Vilacolum de Baix).
L’església parroquial de Sant Esteve era possessió de la canònica de Girona.
Una part del seu territori era format per un estany, que fou dessecat i colonitzat el segle XVII. El sòl és ric en fòssils.
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Boi de Llobregat.
(Gavet de la Conca, Pallars Jussà)
Nom adoptat el 1937 per a l’antic municipi de Sant Salvador de Toló.
(Viella, Vall d’Aran)
Poble (1.096 m alt), fins al 1970 pertanyia al terme d’Arròs i Vila, bastit en un coster, a la dreta del barranc de Sant Martí, a llevant d’Arròs, dominant la vall de la Garona.
El poble és presidit per l’església parroquial (Sant Roc), d’origen romànic.
A poca distància, vers l’est, hi ha la capella de Sant Miquel de Vila.
(Sant Guim de la Plana, Segarra)
Poble (635 m alt), al nord-est del terme. De la seva església parroquial (Sant Esteve) depèn la de Comabella.
La jurisdicció eclesiàstica d’aquests dos llocs pertanyia a l’arxiprestat d’Àger, i quan aquesta jurisdicció exempta fou agregada el 1874 a la diòcesi de Lleida, constituïren un enclavament d’aquesta entre les d’Urgell i de Solsona (tot formant part de l’arxiprestat de Lleida); des del 1955, tanmateix, depèn del bisbat d’Urgell.
La jurisdicció senyorial pertanyia al duc de Cardona.
(Gurb, Osona)
Poble, situat en una vall entre el serrat d’Oro (686 m alt) i la costa de Sant Bartomeu del Grau (904 m).
La parròquia de Sant Cristòfol existia ja el 986. De l’antiga església, en un serrat, davant l’actual, només resten els fonaments. L’actual fou construïda al pla, sobre la riera de Vespella, el 1752.
La vall té importants masies, com l’Argila, Sant Vicenç, la Vila i les Coromines, i una moderna urbanització, dita Serrabonica.
(Artesa de Segre, Noguera)
Poble, a la dreta del Segre, al voltant de l’església parroquial (Santa Maria), a la carretera d’Artesa a Baldomar, poble, aquest, del qual depengué administrativament fins l’any 1920.
(Estaràs, Segarra)
(ort trad: Vergós Garrejat) Poble (635 m alt), situat al sector meridional del terme, més enllà del pla de Vergós, a la dreta de la riera de Vergós, afluent, per l’esquerra, del Sió, al qual aflueix entre Montfalcó Murallat i les Olugues.
L’església parroquial és dedicada a santa Magdalena.
(Cervera, Segarra)
(o Vergós de la Ribera) Poble, situat a llevant de la ciutat, a la dreta del riu d’Ondara (l’aigua del qual és aprofitada per a regar l’horta del Vergós).
La seva església parroquial (Sant Salvador) és esmentada ja l’any 1131; l’actual edifici és del segle XVI.
