Arxiu d'etiquetes: pobles

Calce (Rosselló)

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 23,77 km2, 228 m alt, 216 hab (2013)

(o Calça, ant. Cauça) Situat entre la conca de l’Aglí, que hi passa engorjat (estret de Cavanac) i que limita el terme pel nord, i les petites elevacions al nord del Riberal, a la vall de la Tet. El terreny, accidentat pel massís calcari de la serra de Pena i abrupte, no hi ha permès l’extensió de l’agricultura.

S’hi cultiva sobretot la vinya, que ha aprofitat principalment el marge de l’Aglí i la vall del torrent de la Bula, i que forma part del vi dolç natural de Ribesaltes i del vi de qualitat superior anomenat Corberes de Rosselló. L’explotació de pedreres de marbre complementa l’activitat econòmica del municipi.

El poble és emplaçat al vessant meridional de la serra de Pena; l’església parroquial conserva un retaule del començament del segle XVII. Hi ha restes de l’antic castell de Calce, citat el 1312.

Bahent *

(Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)

Grafia antiga del poble i antic municipi de Baén.

Bages d’En Selves *

(Bages)

Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Mateu de Bages.

Cabestany (Rosselló)

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 10,42 km2, 27 m alt, 9.399 hab (2012)

Situat al Riberal, en un territori pla, entre els rius de la Tet i del Rard.

La vida econòmica local es basa en la producció fruitera i en el conreu de la vinya i l’elaboració de vi de qualitat, pràcticament d’una manera exclusiva, activitats que han donat lloc a la creació d’una cooperativa vinícola i en un dels primers centres productors de vi dolç natural (blanc) i de vi negre. La producció de fruites i verdures és possible gràcies a l’aprofitament de la terrassa al·luvial. El seu mercat és Perpinyà, a l’aglomeració del qual s’ha integrat. La població del municipi, molt pròxim a la ciutat de Perpinyà, ha crescut espectacularment durant l’últim terç del segle XX.

Al poble destaca l’església parroquial, d’origen romànic (primera meitat del segle XII), per bé que molt reformada posteriorment, però conserva l’absis i, sobretot, l’important timpà de Cabestany, de marbre (segle XII), d’autor desconegut, anomenat precisament per aquesta obra el Mestre de Cabestany.

Cabanassa, la (Alta Cerdanya)

Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 3,26 km2, 1.511 m alt, 698 hab (2012)

Estès pel pla de la Perxa, a la riba dreta de la Tet, el riu de Jardó limita el terme pel sud, a l’oest enclou un petit sector de la vall de Bolquera.

El terme és muntanyós i ha basat tradicionalment la seva economia en l’explotació forestal, l’agricultura (d’alta muntanya: cereals i hortalisses) i la ramaderia (bestiar boví), complementades darrerament per la indústria làctia, la qual ha donat un nou impuls a la població; també hi ha serradores. A la fi del s XIX l’estat francès hi establí un important assecador de llavor de pi per al repoblament. Àrea comercial de Perpinyà.

El poble és a l’esquerra del riu de Jardó, és esmentat ja el 965, amb el nom de Vilar de Caselles, va esdevenir un centre d’estiueig a partir de mitjan segle XIX.

El terme comprèn el llogaret de la Perxa (antic priorat benedictí i hospital) i el veïnat de els Molins.

Busot (Alacantí)

Municipi de l’Alacantí (País Valencià): 33,84 km2, 324 m alt, 3.138 hab (2014)

Situat als contraforts meridionals de la serra del Cabeçó i accidentat a més per la serra de Bonalba. És drenat, entre altres cursos d’aigua, per la rambla de Busot, límit occidental; al nord-est d’Alacant. El terme és molt muntanyós i en gran part ocupat per vegetació natural, formada per brolla.

Actualment la vida econòmica del municipi és bàsicament agrícola, amb predomini dels conreus de secà (ametllers, garrofers i oliveres). Ramaderia (bestiar oví i cabrum). Àrea comercial d’Alacant.

El poble va pertànyer fins a mitjan segle XIII al terme d’Alacant; hi destaca l’església parroquial de Sant Llorenç, construïda abans del 1596, ha estat restaurada diverses vegades. Prop del poble, dalt d’un turó, hi ha les ruïnes d’un antic castell.

Dins el terme es troba la important cova natural dels Canelobres, amb estalactites i estalagmites.

Enllaç web: Ajuntament

Bulaternera (Rosselló)

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 10,63 km2, 180 m alt, 880 hab (2012)

(o Bula Terranera, fr: Bouleternére) Situat a la part baixa de la vall del Bulès, a l’àrea que connecta la zona muntanyosa dels Aspres amb el Riberal. El terreny és accidentat pel coll de Ternera; hi ha alzinars i garrigues.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura, amb predomini del regadiu, principalment arbres fruiters i hortalisses, que és possible gràcies a la sèquia derivada del Bulès i al rec de Corbera; hi ha una part de secà, on hom hi cultiva vinya. També s’explota una pedrera de marbre.

El poble és esgraonat al vessant del darrer contrafort dels Aspres, a l’esquerra del Bulès. És presidit per les restes de l’antic castell de Bulaternera i l’església parroquial de Sant Sulpici, gòtica, que va substituir l’antiga església romànica, de la qual conserva el portal.

Dins el terme es troba també l’antiga església de Sant Nazari de Barbadell.

Bula d’Amunt (Rosselló)

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 23,22 km2, 483 m alt, 65 hab (2012)

(fr: Boule-d’Amont) Situat al sud-oest de la comarca, a la dreta del riu de Bulès, afluent de la Tet, al peu del Roca-roja, a la zona muntanyosa dels Aspres, al límit amb el Conflent.

Els recursos econòmics del municipi són pobres a causa de les condicions del territori, sec a més d’accidentat, que no han permès el desenvolupament de l’agricultura (només hi ha conreus de secà per a consum local) ni de la ramaderia. La població, en conseqüència, ha minvat notablement a partir de mitjan segle XIX.

El poble és a la vora esquerra del riu de Bulès; es va formar al voltant de l’església parroquial de Sant Sadurní, romànica dels segles XI-XII; a l’altra cantó del riu hi ha el barri del Serrat.

Dins el terme es troben l’antic poble i monestir de Serrabona i el llogaret de Sant Joan d’Arsós.

Búger (Mallorca Raiguer)

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 8,29 km2, 105 m alt, 1.030 hab (2014)

Situat als vessants d’un turó, a la plana anomenada es Pla, al nord-est de Palma de Mallorca. El terme és drenat pel torrent de Búger o de Son Vivot (afluent per la dreta del torrent de Sant Miquel), que en forma el límit oriental. Hi ha algunes hectàrees de boscos de pins i d’alzines.

La vida econòmica local es basa en l’agricultura principalment de secà (cereals i ametllers) i també hi ha una part de cultius de regadiu (arbres fruiters i hortalisses). Ramaderia porcina. Algunes activitats industrials, com la de plàstics, o tradicionals, com la de culleres i esquelles. Àrea comercial d’Inca. La població, amb lleugeres oscil·lacions durant les últimes dècades, tendeix a disminuir.

El poble, que havia estat una alqueria islàmica, es troba en un turó, al voltant de l’església parroquial de Sant Pere, construïda entre el 1649 i el 1718 en l’estil clàssic.

Enllaç web: Ajuntament

Bugarra (Serrans)

Municipi dels Serrans (País Valencià): 40,3 km2, 165 m alt, 756 hab (2014)

A la zona de parla castellana del País Valencià, estès a banda i banda del Túria. El terreny, accidentat pels contraforts de la serra de Xiva, és ocupat en tres cinquenes parts del territori per la vegetació natural (pasturatges).

La base de l’economia local és l’agricultura, amb predomini del secà, dedicat especialment a la vinya (que produeix vi de bona qualitat), oliveres, garrofers i ametllers; el regadiu (hortalisses i arbres fruiters), aprofita l’aigua del Túria a través de diverses sèquies. Les terres de conreu són explotades principalment pels propietaris. La ramaderia (bestiar oví i cabrum) i dues mines de caolí, complementen l’activitat econòmica. Àrea comercial de València. La població tendeix a disminuir de manera lenta però constant.

El poble es troba a l’esquerra del Túria; hi destaca l’església parroquial de Sant Joan Baptista, del final del segle XVII.