Arxiu d'etiquetes: Pobla de Segur

Rocafort i Sansó, Ceferí

(la Pobla de Segur, Pallars Jussà, 6 setembre 1872 – Barcelona, 5 setembre 1917)

Geògraf, arqueòleg i historiador. Juntament amb Juli Soler descobriren el conjunt d’art rupestre de la Roca dels Moros, al Cogul (Garrigues), les quals donà a conèixer per articles i conferències.

Fou membre del Centre Excursionista de Catalunya, on desenvolupà una intensa activitat i en el Butlletí del qual col·laborà, així com en la Geografia de Catalunya de Carreras i Candi, de la qual féu el volum de la província de Lleida.

Una altra obra seva és España regional.

Farreres i Bochaca, Ignasi

(la Pobla de Segur, Pallars Jussà, 1 agost 1939 – Barcelona, 11 octubre 2020)

Economista i polític. Es llicencià en ciències econòmiques i obtingué el màster en direcció i administració d’empreses d’ESADE.

Combinà la seva feina com a economista, amb diferents càrrecs a la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona (de la qual esdevingué assessor del director general el 1999), amb l’activitat política al si d’Unió Democràtica de Catalunya, partit al qual s’afilià el 1976.

També exercí de vicepresident (1992) i secretari general (1996) del partit, i es convertí en un dels homes de confiança de Josep A. Duran i Lleida.

Fou conseller de Treball de la Generalitat de Catalunya entre el 1988 i el 1999, i durant aquest període fou reconegut per les seves polítiques innovadores i pel traspàs de les competències en la formació dels aturats a la Generalitat i la creació del Servei Català de Col·locació, així com per l’impuls a la petita empresa.

L’any 1999 fou nomenat president d’Unió Democràtica de Catalunya, però dimití al novembre del 2000.

Borrell i Fontelles, Josep

(la Pobla de Segur, Pallars Jussà, 24 abril 1947 – )

Polític. Llicenciat en enginyeria aeronàutica i doctorat en economia per la universitat de Madrid, ingressà al PSOE el 1975. Diputat des de 1986, entre 1984-91 fou secretari d’estat d’hisenda i del 1991 al 1996 ministre d’Obres Públiques i Transports. El 1994 passà a formar part de la secretaria nacional del PSC.

Amb el PSOE a l’oposició, l’abril de 1998 guanyà les eleccions primàries dins el partit, enfront de J. Almunia, i fou elegit candidat a la presidència del govern, però un cas de frau fiscal d’antics col·laboradors seus l’obligà a renunciar el maig de 1999.