Arxiu d'etiquetes: Pobla de Lillet

Santa Magdalena de Soriguera

(la Pobla de Lillet, Berguedà)

Antiga església, desapareguda.

Coromines, les -Berguedà-

(la Pobla de Lillet, Berguedà)

(o la Barceloneta) Raval, a l’esquerra del Llobregat.

Barceloneta, la -varis geo-

la Barceloneta  (Gualba, Vallès Oriental) Veïnat, anomenada també Gualba del Mig, situat vora la riera de Gualba.

la Barceloneta  (Begues, Baix Llobregat) Barri, situat a més d’un quilòmetre a l’oest del poble.

la Barceloneta  (la Pobla de Lillet, Berguedà)  Nom amb que ha estat designat el raval de les Coromines.

la Barceloneta  (la Vansa i Fórnols, Alt Urgell) Veïnat, situat a la vora del riu de la Vansa.

la Barceloneta  (Palafrugell, Baix Empordà) Veïnat, dins la parròquia de Llofriu, al límit amb el terme de Torrent d’Empordà.

la Barceloneta  (Vallcebre, Berguedà) Veïnat, vora la carretera de Guardiola de Berguedà.

la Barceloneta  (Sils, Selva) Veïnat.

la Barceloneta  (Fornells de la Selva, Gironès) Veïnat.

la Barceloneta  (Vacarisses, Vallès Occidental) Barri, al sud del poble.

la Barceloneta  (Montblanc, Conca de Barberà)  Veïnat (580 m alt) el més enlairat del poble de Prenafeta.

Falgars -Berguedà-

(la Pobla de Lillet, Berguedà)

Santuari marià (Santa Maria de Falgars), a la serra de Falgars.

El lloc consta des del 984, en l’acta de consagració de la desapareguda parròquia de Sant Cristòfol de Vallfogona.

Bé que una tradició pretén de situat la troballa de la imatge el 1049, les seves primeres notícies certes són del 1120, quan fou donada l’església de Santa Maria, que aleshores s’edificava, al monestir de Sant Llorenç, prop de Bagà.

Primer era regida pel rector de Sant Cristòfol, després tingué benefici propi (1352), i més tard, ermitans.

L’església fou reedificada el 1646. Presideix el santuari una imatge gòtica d’alabastre, del segle XV. És lloc de molta devoció.

Descatllar i de Tord, Joan Baptista

(la Pobla de Lillet, Berguedà, 1670 – Banyoles, Pla de l’Estany, 4 novembre 1744)

Eclesiàstic. Abat del monestir de Sant Pere de Banyoles (1703-44).

Nomenat per Felip V de Borbó, els partidaris de l’arxiduc Carles III li confiscaren les rendes (1705); s’exilià a Itàlia fins al 1715, i en tornar impulsà la restauració del monestir de Sant Pere i hi féu acabar les obres del temple.