Arxiu d'etiquetes: planes

Andorra, solana d’

(Canillo, Andorra)

Territori de la parròquia, situat al vessant septentrional dels Pirineus. Comprèn un sector de l’alta vall de l’Arieja, a l’esquerra del riu, des del pic Negre d’Envalira fins a prop de la població occitana de l’Hospitalet. Vora el riu es troba el nou nucli de població fronterer i estació d’esports d’hivern del Pas de la Casa.

Aquest territori, esdevingut andorrà per apropiació a causa de l’aprofitament continuat dels pasturatges, ha estat llargament disputat a Canillo per les poblacions occitanes de l’Hospitalet i de Merencs, però les diferències han estat sempre resoltes a favor dels andorrans (sentències del consell superior de Perpinyà del 1776, i del consell reial de Tolosa de Llenguadoc, del 1835).

Andanes, pla d’

(Bétera, Camp de Túria)

Plana, a la zona de contacte de l’Horta amb el Camp de Túria, estesa a l’esquerra del barranc de Carraixet i situada, en gran part, dins el terme municipal de Bétera.

Almudaina, s’ -Montuïri-

(Montuïri, Mallorca Pla)

Possessió (actualment dividida), situada al nord de la vila i del puig de s’Almudaina (201 m alt), en un pla (anomenat pla de s’Almudaina) que s’estén en part també pel terme de Sant Joan de Sineu.

Alacant, horta d’

(Alacantí)

Plana regada de la comarca. S’estén pels termes d’Alacant (la Condomina, la Santa Faç, el Palamó i un sector a ponent de la ciutat), Sant Joan d’Alacant, Mutxamel i el Campello (la part situada al sud del poble).

El riu de Montnegre, les aigües del qual recull l’antic pantà de Tibi, que té una capacitat de 5 milions de m3, rega amb dificultat aquesta horta, malgrat l’aportació complementària d’aigua canalitzada des de Villena i des del Segura, cosa que li dóna unes característiques particulars que la diferencien de les hortes de València, de Gandia i d’Oriola: és una transició entre el camp regat i l’horta pròpiament dita.

Hi són conreades plantes de secà, resistents, la productivitat de les quals és assegurada i augmentada amb la irrigació (ametllers, oliveres, garrofers, vinya, i, en alternança, blat i ordi o, amb menys freqüència, altres cereals i hortalisses), però el veritable conreu intensiu només es dóna en espais molt petits.

Tot i que al País Valencià, en general, l’aigua és un bé comú administrat pels sindicats de regants, a l’horta d’Alacant -i també al camp d’Elx– la propietat de l’aigua -de l’aigua anterior a la construcció del pantà de Tibi, anomenada aigua vella– és separada de la terra i, habitualment, els regants han d’adquirir els albarans o bitllets per a les hores de reg a la subhasta de l'”aigua vella” feta a Sant Joan d’Alacant.

Aportant les pluges només 335 mm d’aigua anuals, i, encara, de forma irregular, la construcció del pantà de Tibi, entre el 1579 i el 1594 -el més vell d’Europa-, representa un canvi important en l’economia de la zona: la vinya, la barrella, la morera, els arbres fruiters i les hortalisses feren recular l’olivera.

Però durant el segle XIX i el començament del XX aquesta horta entrà en un període d’envelliment: la indústria de la seda decaigué, igual que la del cànem; la barrella sofrí un gran descens i el vi, després de l’eufòria causada per la presència de la fil·loxera a França, tingué igualment un període de decadència.

Aiora (Vall de Cofrents)

Municipi i capital de la comarca de la Vall de Cofrents (País Valencià): 446,6 km2, 641 m alt, 5.359 hab (2014)

(cast: Ayora) Un dels més extensos de la zona de llengua castellana del País Valencià,  situat a l’anomenada foia d’Aiora, la qual és drenada per una gran quantitat de rambles i barrancs. A la part muntanyosa abunden les pinedes i les pastures.

L’agricultura de secà, on dominen  els cereals i l’olivera, la ramaderia ovina i cabruna, la cria d’animals de granja i l’apicultura, constitueixen les principals activitats econòmiques del municipi.

El poble conserva restes d’un antic castell, prop del qual es troba l’antiga església parroquial. La nova església de Santa Maria, acabada de construir el 1628, és d’estil renaixentista.

Dins el terme municipal, que comprèn el llogaret de San Benito i alguns caserius, es troben les pintures rupestres de La Tortosilla i les de l’abric d’El Sordo. A la serra d’El Mugrón hi ha les restes de l’antic poblat.

Aigualluts, forat dels

(Benasc, Ribagorça)

Cavitat circular, s’obre al pla dels Aigualluts, al nord del massís granític de la Maladeta i al peu de la cresta divisòria amb la Vall d’Aran, al mateix punt de contacte amb les calcàries devonianes de la cobertora.

S’hi precipiten les aigües de fusió de les geleres d’Aneto, Barrancs, Tempestes i Salenques, que s’escorren per la capçalera de la vall de l’Éssera, però que a través d’un curs subterrani de més de 3 km i de prop de 600 m de desnivell, obert a través de les calcàries devonianes, ressorgeixen als goells d’Et Joeu, a la Vall d’Aran.

Abeia, l’

(la Vall de Bianya, Garrotxa)

Veïnat de l’antic municipi de Sant Salvador de Bianya, situat al pla de l’Abeia, que s’estén entre les rieres de Bianya i del Ferró, prop de llur aiguabarreig.

Torre, tossal de cal -Bages-

(Castellfollit del Boix / Rajadell, Bages)

Altiplà (877 m alt) al límit dels dos municipis. Separa les valls de Grevalosa, de Valldòria i de Guardiola.

Sussiats

(Olius, Solsonès)

Masia, al nord-est del poble, a la dreta de la rasa de Sussiats.

El 1079 hi és esmentada l’església de Santa Maria de Sussiats.

Sant Tirs, pla de

(la Ribera d’Urgellet, Alt Urgell)

Plana al·luvial, a l’esquerra del Segre, aigua avall d’Adrall, que centra el poble del Pla de Sant Tirs i és regada per la sèquia del Pla.