Forma antiga del nom del poble de Suera.
Poble, a l’esquerra del riu de Sonella, a mig camí entre Tales i Onda.
Era una antiga alqueria islàmica que després de la conquesta cristiana fou habitada pels musulmans procedents d’Onda, els quals s’hi mantingueren fins a l’expulsió del 1609 (el 1602 era habitada per 38 famílies morisques).
La seva església parroquial de Santa Anna és annexa a la parròquia de Tales.
Municipi de la Plana Baixa (País Valencià): 36,29 km2, 261 m alt, 1.994 hab (2014)
Situat a la vall d’Artana, al vessant septentrional de la serra d’Espadà, regat per la rambla d’Artana, afluent del riu de Sonella, al sud-oest de Castelló de la Plana. A la zona muntanyosa hi ha alzines sureres i pasturatges.
Les principals fonts de riquesa del municipi són l’agricultura, amb predomini del conreu de secà (oliveres, vinya i garrofers), al regadiu hi ha blat, moresc i patates, l’explotació d’algunes fonts d’aigua minero-medicinal i algunes activitats industrials, sobretot l’elaboració d’oli (famós per la seva qualitat). Àrea comercial de Castelló de la Plana.
La vila està situada sota les restes del castell d’Artana, on es conserva part d’una antiga construcció romana.
Dins el terme municipal es troben els despoblats de la Mesquita, Almoixaraca i Algímia d’Artana i el santuari de Santa Cristina.
Municipi de la Plana Baixa (País Valencià): 12,6 km2, 40 m alt, 4.423 hab (2014)
(cast: Las Alquerías del Niño Perdido) Situat a la dreta del riu Sonella (o riu Sec de Betxí), prop de la ciutat i, especialment, de l’estació de Borriana, a la part meridional de la ciutat de Vila-real.
L’economia local té com a activitat econòmica bàsica l’agricultura de regadiu, especialment de taronges i, secundàriament, d’hortalisses.
El municipi era una partida d’uns 12 km2, al qual van donar nom les antigues alqueries de Bellaguarda, Bonastre i Malretorn, es va constituir l’any 1985 per segregació del de Vila-real.
Al terme s’hi troben, disseminades, al voltant d’un miler de cases de camp. Hi passa el ferrocarril i la carretera de Barcelona a València.
Enllaç web: Ajuntament
Despoblat.
(Plana Baixa, segle XV – )
Jurisdicció senyorial, adquirida el segle XIV per la família Pròixida, d’origen sicilià; incloïa la vila d’Almenara i els pobles de la Llosa de la Plana i Xilxes.
El títol comtal fou concedit el 1447 a Joan de Pròixida i de Centelles, comte d’Aversa, camarlenc d’Alfons IV el Magnànim. Passà posteriorment a les famílies Ferrer, Sabata de Calataiud i Vives de Canyamars.
Actualment es posseït per la família basca d’Orbe.
(Almenara, Plana Baixa, 18 juliol 1521)
Batalla entre Alfons d’Aragó i els agermanats, que tingué lloc al sud de la vila. Fou el primer enfrontament entre les tropes del duc de Sogorb i les forces agermanades -més de sis mil homes- comandades pel jurat de València Jaume Ros.
Constituí, malgrat el nombre superior d’aquests darrers i l’entusiasme de “guerra santa” suscitat per la presència de moriscs entre les tropes ducals, la primera derrota important dels agermanats valencians, a causa de la qual perderen definitivament el ja insegur control que havien adquirit al Maestrat.
Sembla que la sort favorable al duc fou ocasionada per la intervenció de la cavalleria, comandada pel mestre racional de València Joan Escrivà de Romaní i pel comanador de Montesa Francesc Despuig.
Municipi de la Plana Baixa (País Valencià): 27,6 km2, 23 m alt, 6.123 hab (2014)
Situat entre els darrers contraforts de la serra d’Espadà i la mar. A la part muntanyosa hi ha boscos de pins. També hi ha una zona pantanosa on abunden els joncars.
La principal activitat econòmica del municipi és l’agricultura de regadiu, complementada pel secà i la indústria, sobretot magatzems de taronja. La població ha augmentat fins al triple durant el segle XX.
El poble, d’origen islàmic, conserva les restes de l’antic castell d’Almenara. Entre el 1721 i el 1738 hi va ser construïda l’actual església parroquial, en substitució de l’antiga.
Al litoral hi ha l’estany d’Almenara, conjunt de tres llacunes utilitzades per a la pesca i la caça aquàtica, i prop d’aquest estany, sobre un turó, es troba l’anomenat temple de Venus, de fet les ruïnes d’un conjunt sepulcral romà.
Enllaç web: Ajuntament
Despoblat. Antic lloc de moriscs, era habitat el 1563 per 14 famílies.
Despoblat. Antic lloc de moriscs, era habitat el 1602 junt amb Fardeguilla, per 15 famílies.
Dades dels Països Catalans 