(Catalunya, segle XV – Barcelona ?, segle XV)
Pintor. De la segona meitat del segle.
Féu un retaule per a la capella de Santa Llúcia de l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona.
Alsamora, Joan
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: pintors/es
Albiols, Joan
(Catalunya, segle XVI – Tarragona, segle XVI)
Pintor. Establert a Tarragona. En començar el segon quart de la centúria treballava associat amb Joan Homdedéu i Francesc Olives.
El darrer, que fou sens dubte la figura principal d’aquell obrador, era gendre d’Albiols.
Albet i Olivella, Carles
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 14 maig 1929 – 25 desembre 1970)
Pintor. Deixeble de Salvador Masana i Mercadé, i des del 1946 estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona.
Viatjà per diversos països i residí uns anys a Suïssa. Des de l’any 1969 fou professor de dibuix a l’institut de la seva vila natal.
La seva obra rep l’influencia colorista i lumínica de Joaquim Mir i de Salvador Masana. Pintà principalment paisatges a l’oli, encara que també treballà com a cartellista.
Albarranch i Blasco, Vicent
(Elx, Baix Vinalopó, 24 març 1898 – Alacant, 16 agost 1940)
Pintor. Residí a Granollers des del 1921, on començà publicant caricatures en diverses publicacions locals.
El 1927 participà en la seva primera exposició col·lectiva de pintura a Granollers, on es formà i destacà com a paisatgista. A partir del 1932 comença a exposar a Madrid, Barcelona i València.
A l’inici de la guerra civil es dedicà a recuperar pintures i elements artístics de finques abandonades, i dipositar-les a l’antiga presó de Granollers.
Té algunes teles al Museu d’Art Modern de Barcelona.
Alagó -varis/es bio-
Antònia d’Alagó (Aragó, segle XIV – Catalunya, segle XIV) Noble dama. Filla d’Artau d’Alagó. Fou la primera muller del famós vescomte Felip Dalmau I de Rocabertí. No li donà fills. Morí jove. El seu marit contragué segones núpcies amb Esclarmunda de Fenollet.
Bartomeu Alagó (Barcelona, segle XV – ?, segle XV) Pintor, fou deixeble de Jaume Huguet.
Lucina d’Alagó (Aragó, segle XIII – Sicília ?, Itàlia, segle XIV) Muller de Guillem Ramon de Montcada. Segurament nascuda a Sicília però pertanyent a noble llinatge aragonès. El seu marit fou el primer d’aquesta família que s’instal·là també a Sicília. Fill seu fou un altre Guillem Ramon de Montcada i d’Alagó, comte d’Agosta.
Aguilar i Casado, Antoni
(Barcelona, 1871 – 27 març 1931)
Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona i amb Jaume Morera a Madrid. Participà en diverses exposicions nacionals.
Conreà el retrat i el paisatge a Mallorca i Granada.
Va morir a la pobresa a l’Hospital de Sant Pau.
Zügel, Oscar
(Murrhardt, Alemanya, 18 octubre 1892 – Tossa, Selva, 5 març 1968)
Pintor. Arribà a Tossa als anys 1930 fugitiu de la persecució d’artistes avantguardistes per part del règim nazi, i s’hi instal·là a la vila definitivament.
Conreà una descomposició constructivista de la figura que relaciona la seva obra amb el cubisme. Al Museu Municipal de Tossa es conserva un Quixot seu.
Ysern i Alié, Pere
(Barcelona, 3 agost 1875 – 5 abril 1946)
Pintor. Deixeble de P. Borrell del Caso. Formà el grup El Rovell d’Ou amb Ramon Riera i d’altres. Estudià també a Roma amb Ramon Tusquets.
Viatjà el 1899 a París amb M. Pidelaserra i E. Fontbona, i hi exposà el 1900. Establert a la capital francesa, féu diversos viatges a Barcelona, on exposà sovint.
La seva pintura d’arrel impressionista, centrada especialment en el paisatge, així com en retrats i temes de dansa, li valgué ampli reconeixement a França.
Yraola i Asín, Ignasi
(Barcelona, 9 maig 1928 – Madrid, 24 juny 1987)
Pintor. Llicenciat en dret a Salamanca. Dedicat a la pintura des de molt jove.
Evolucionà des d’un figurativisme irònic a una abstracció informal sovint sobre la base de fusta. Fou premiat al Cinquè Saló de Març de València (1965).
Ha realitzat murals i vitralls amb formigó a Palència, Càceres i Eibar.
Xiró i Taltabull, Josep Maria
(Barcelona, 21 febrer 1878 – 18 juny 1937)
Pintor. Format a Barcelona, a l’acadèmia Trias i amb Modest Urgell.
Féu algunes obres dins un simbolisme místic (Trànsit, 1896; basat en Guimerà), però aviat adoptà el seu característic to èpic i germanitzant (Fantasia nietzcheana, 1901) i la seva exposició individual a la Sala Parés (1903) provocà controvèrsies (torna a exposar al mateix espai el 1906 i el 1908).
El 1904 s’integrà a l’Associació de Pintors i Escultors Catalans, i l’any següent il·lustrà L’Atlàntida de Verdaguer, amb un estil voluptuós i èpic, en el qual s’evidenciaven certes influències japonitzants. Anà a París (1907), on es dedicà al cartellisme, i exposà a diverses sales. Amplià estudis a Munic, on féu dues exposicions.
El 1911 presentà a Barcelona Ensomni de les ones i La festa de les ones, el 1918 presentà A la Victòria de Samotràcia, i el 1919, Cor i ales (Museu d’Art Modern de Barcelona).
El seu estil, influït per Böcklin i per Stuck, entronca amb el fervor wagnerià de la Catalunya de l’època, i degenerà en el pompierisme de La batalla de Lepant de la Sala de Sant Jordi del Palau de la Generalitat, poc abans de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, i en El carro d’Apol·lo del Palau Nacional de Montjuïc.
En la seva darrera etapa pintà paisatges de França i de Girona.
Morí dement.
