(Girona, 1892 – Barcelona, 30 juny 1954)
Pintor. Germà de l’actriu Margarida Xirgu.
Fou escenògraf actiu, de primer amb Alarma, Vilomara i altres artistes, i més tard establert tot sol.
Fou professor de l’Institut del Teatre de Barcelona.
Devers el 1930 deixà gairebé de pintar.
(Premià de Dalt, Maresme, 1909 – 1984)
Restaurador. Format a la Llotja de Barcelona. L’any 1932 ingressà com a restaurador als tallers dels Museus Municipals d’Art.
Juntament amb Manuel Grau i Joaquim Pradell hi constituïren el primer centre oficial de restauració que hi hagué a Catalunya. Es jubilà l’any 1968. Restaurà una gran quantitat de peces, entre les quals el Psiquis i Cupido de Goya (Col·lecció Cambó).
Durant la guerra civil, a Olot, conreà ocasionalment la pintura.
Fou el pare de Josep Maria Xarrié i Rovira.
(Sevilla, Andalusia, 30 març 1874 – Barcelona, 1956)
Pintor d’origen belga. A París fou deixeble d’Hermenegild Anglada i Camarasa, amb qui residí després un temps a Mallorca.
El 1939 s’establí a Barcelona i féu estades a Eivissa; presentà paisatges catalans i eivissencs en diverses individuals (1948, 1949 i 1951).
Fou premiat el 1953 a l’Exposició Municipal de Barcelona.
(Lleida, 1926 – 1983)
Pintor. Es donà a conèixer en una exposició que féu el 1958. Ha exposat a França.
Conreà un informalisme líric, que hom ha relacionat amb certes obres de J. Fautrier i d’A. Tàpies.
(Barcelona, 1940 – )
Pintor. Signa Vives Fierro. Format a Llotja i al Cercle Artístic de Sant Lluc.
Residí a París el 1961, i l’any següent féu la seva primera exposició individual, a Cartagena. Ha fet diverses exposicions a Barcelona, a Madrid i a Reus.
Des del 1970 residí temporades a Londres, que ha pres com a tema de molts dels seus quadres, i hi ha exposat.
Practica un postimpressionisme al servei sovint de temes urbans o suburbials.
(Reus, Baix Camp, 6 desembre 1814 – Pontevedra, Galícia, 10 octubre 1904)
Pintor. Format a la Llotja barcelonina i a l’Escuela Superior de Madrid. Competí, sense èxit, per la plaça de pensionat a Roma, que s’endugué Pelegrí Clavé (1833).
Romàntic refinat, conreà diversos gèneres, però especialment el retrat: La reina Maria Cristina (Museu de València), Lluís Rigalt (Acadèmia de Sant Jordi, Barcelona), Alfons XII (Madrid, El Prado).
Exposà en diverses Exposiciones Nacionales de Madrid. Des del 1866 residí a Pontevedra, on havia guanyat una càtedra de dibuix a l’institut.
El Museu d’Art Modern de Barcelona conserva un Guardabosc dormint.
(Prada, Conflent, 25 maig 1905 – Sant Cebrià de Rosselló, Rosselló, 25 desembre 1991)
Pintor. Format a Figueres amb Josep Morell i Macias, i la Llotja de Barcelona (1922). Estudià després amb Lluís Bausil, Andreu Fons-Godail i Lluís Delfau.
El 1928 es presentà individualment a Perpinyà, també exposà a París, a diverses ciutats franceses i el 1935 a la Sala Parés de Barcelona.
Secretari de la comuna de Perpinyà, gestionà la sortida del camp de concentració d’artistes com Antoni Clavé, Carles Fontseré i Pedro Flores, entre altres (1939).
La seva pintura és postimpressionista, amb diverses influències. El 1958 exposà sol a Girona i a Figueres.
Conservador i director del Museu Jacint Rigau de Perpinyà, hi incorporà obres d’artistes catalans.
(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)
Pintor. Fou pintor de la ciutat de Barcelona. Apareix documentat de 1674 a 1729.
Fou un dels autors de la nova decoració de l’església del Pi. També decorà el túmul de Carles II per als funerals del monarca a Barcelona (1700), obra coneguda pel gravat de Gazan que n’ha restat. Fou mestre de Pere Crusells.
Era el pare de Francesc Vives (Barcelona, segle XVIII – 1784) Pintor. Era deixeble de Viladomat. Fou, com el seu pare, pintor de la ciutat. Col·laborà en els encàrrecs municipals amb el seu successor, Manuel Tremulles, que hi feia les parts més difícils i compromeses.
(Terrassa, Vallès Occidental, 10 febrer 1873 – 23 desembre 1917)
Pintor. Germà de Tomàs. Estudià a l’Acadèmia Baixas.
Sobresortí com a paisatgista i decorador mural. Obtingué diversos premis. Com a paisatgista preferí temes de muntanya, singularment dels Pirineus.
Fou professor de dibuix de l’Escola d’Arts i Oficis terrassenca.
(Saragossa, 18 maig 1916 – El Escorial, Madrid, 8 març 1987)
Pintor, de nom real José Viola Gamón. S’inicià en l’art treballant a Lleida amb Leandre Cristòfol, i després passà a Barcelona, on pertanyé al grup ADLAN.
L’any 1939 se n’anà a França, on començà a pintar sobre paper de vidre mitjançant tècniques complicades. Després es decantà cap a la pintura gestual. L’any 1949 tornà a Espanya i s’instal·là a Madrid.
De les seves obres cal esmentar El petit molí (1945) i La saeta (1958). Figurà al grup El Paso.
