(Castelló de la Ribera, Ribera Alta, 1879 – València, 1961)
Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles, amb Josep Benlliure i Joaquim Agrassot.
És autor d’excel·lents aquarel·les i bodegons.
(Castelló de la Ribera, Ribera Alta, 1879 – València, 1961)
Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles, amb Josep Benlliure i Joaquim Agrassot.
És autor d’excel·lents aquarel·les i bodegons.
(València, 1411 – 16 juliol 1461)
“Jacomart“ Pintor. Fill d’un sastre estranger establert a València cap a l’any 1400. Hom ignora la seva formació. Fou coneixedor de les novetats flamenques portades per Lluís Dalmau.
Treballà al Regne de València abans que Alfons IV el Magnànim el cridés a Nàpols, on residí com a pintor reial de 1443 a 1451, quan tornà a València. Treballà associat amb Joan Reixac, amb el qual féu el retaule de la Cena de la catedral de Sogorb.
D’estil sobri i enèrgic, és autor del retaule de Sant Benet (catedral de València), d’un retrat d’Alfons de Borja (col·legiata de Xàtiva), i d’un Sant Jaume el Major i Sant Egidi (Museu de Belles Arts de València).
Pseudònim amb que el pintor català Francesc Xavier Nogués i Casas (1873-1941) signava els seus dibuixos humorístics.
(Pamplona, Navarra, 1834 – València, 7 desembre 1897)
Pintor i escriptor. Format a València, on féu estudis a la universitat i a l’Acadèmia de Sant Carles.
Conreà la pintura d’història (Mort de Sòcrates, 1855) i el retrat (Sarasate, al conservatori de València, El comte de Ripalda, al Museu de Belles Arts de València), però destacà més per la seva tasca pedagògica: fou catedràtic i després director (1871) de l’Escola de Belles Arts de l’Acadèmia.
Per la seva humanitat i el seu fi humorisme gaudí de bona reputació entre els seus deixebles, entre els quals sobresurt Emili Sala.
Esporàdicament es dedicà al periodisme (sobre temes artístics), a la poesia satírica i a la caricatura.
(València, 1759 – País Valencià, segle XIX)
Gravador i pintor. Professor d’arquitectura i gravat a l’Academia de San Fernando, de Madrid.
Autor, entre altres obres, de nombroses làmines religioses i de 140 gravats en coure per a les Metamorfosis d’Ovidi.
Francesc Artigas i Dernis (Barcelona, 1887 – 1925) Pintor i escultor. Destacà com a aquarel·lista. Des del 1922 era professor de l’Escola de Bells Oficis.
Josep Artigas i Dernis (Barcelona, 1873 – segle XX) Decorador. Estudià a París. Escriví diverses obres de caràcter professional.
(País Valencià, segle XV – segle XVI)
Pintor anònim de l’escola valenciana. De personalitat no ben definida, hom li atribueix bona quantitat d’obres entre les quals destaquen Sant Bernabeu i Sant Antoni de Pàdua (1494?, catedral de València), una Pietat, abans atribuïda a Roderic d’Osona el Vell i el retaule del Judici Final (1512 ?), per a la capella de la família Artés a la cartoixa de Portaceli. Les dues últimes són al Museu de Belles Arts de València).
(Barcelona, segle XVIII)
Pintor. Conreà especialment els temes religiosos.
(Castelló de la Plana, 1895 – Lliçà de Vall, Vallès Oriental, 1962)
Pintor. Residí a Barcelona. Destacà com a paisatgista.