(València, 8 octubre 1712 – 22 març 1787)
Pintor. Deixeble d’Evarist Muñoz. Fou acadèmic de mèrit de l’Acadèmia de Sant Carles de València i taxador de pintures. Féu de pintor per a la Inquisició.
Dedicat a les pintures de flors, als bodegons i als temes religiosos, entre les seves obres destaquen una Pietat, el Retaule de la solitud i la tela Paisatge de Telèmac.
(València, 19 setembre 1772 – Madrid, 22 juliol 1850)
Pintor. El 1790 li fou concedit el màxim premi de l’Academia de San Fernando madrilenya pel quadre Els Reis Catòlics rebent els ambaixadors de Fes. El 1802 pintà La família de Carles IV. El 1814, Ferran VII de Borbó el nomenà primer pintor de cambra.
Com a pintor de frescos, seguí la tradició del divuit (sostre del saló de Carles III de Borbó, al palau Reial, 1828; casino de la Reina, palau de Vista Alegre, etc). Estilísticament la seva producció és mou dins el neoclassicisme, si bé al final de la seva carrera assumí algunes innovacions del nou estil romàntic.
Practicà tots els gèneres, però preferí el retrat; dibuixant segur i detallista, allisa el color fins a conferir-li una sensació d’esmalt, a la manera de Mengs. La seva obra descriu la societat de l’època aristocràtica i burgesa; retratà no solament la família reial, sinó també els principals polítics i militars de l’època.
Entre les seves obres més notables cal esmentar els retrats de Goya (1826), El príncep Max de Saxónia (1826), Ferran VII (1831) i del Marquès de Remisa (1844).
Fou el pare dels també pintors Bernat i de Lluís López i Piquer.
(València, 21 octubre 1802 – Madrid, 5 juny 1865)
Pintor. Fill de Vicent López i Portaña i germà de Bernat. Anà pensionat a Roma (1830-33) i, després, visqué molts anys a París.
Conreà amb encert la pintura històrica i col·laborà en la decoració de les voltes del palau Reial de Madrid.
(València, 20 agost 1799 – Madrid, 1 agost 1874)
Pintor. Fill de Vicent López i Portaña i germà de Lluís. Estudià a l’Academia de San Fernando, de la qual més tard fou acadèmic de mèrit.
Són ben conegudes les seves obres, la majoria retrats al pastel: Fernando Varela, Els alabarders Díez i Touran, etc.
(València, 21 novembre 1751 – Madrid, 7 agost 1812)
Pintor i gravador. Germà de Tomàs. Format a l’Academia de San Fernando de Madrid, de la qual fou acadèmic de mèrit, i pintor de cambra del rei.
És autor de dues Natures mortes, de les làmines de l’edició del Quixot del 1797 i de les il·lustracions per a diverses obres didàctiques.
(País Valencià ?, segle XVI – Palma de Mallorca, 1581)
(o Llopis) Pintor. Actiu a Mallorca. Es formà a València en el moment en què s’introduí el Renaixement.
És autor del retaule major de l’obreria de l’església parroquial de Santa Eulària (1548) i de part del de Montuïri, el qual acabà el seu fill Mateu. El seu estil mostra una millor comprensió del Renaixement.
Fou el pare de Mateu (II) Lopes (Montuïri, Mallorca, 1549 – Mallorca, segle XVI) Pintor. Acabà el retaule major del seu pare a l’església de Montuïri. Pintà una Anunciació (1590) per al convent de Santa Clara.
(Bonrepòs, Horta, 1771 – València ?, 1812)
Pintor. Acadèmic de mèrit de l’Acadèmia de Sant Carles (1804).
Entre la seva obra sobresurt el Casament a València de Felip III i Margarida d’Àustria-Estíria (Museu de Belles Arts de València).
(Alacant, 14 maig 1899 – 15 juny 1959)
Pintor. Deixeble de Joaquim Mir, inicialment impressionista, evolucionà cap a una estructuració cézanniana i postcubista de gran qualitat pictòrica.
El 1959 fou premiat per la seva obra Port en repòs.
Veure> Fèlix Lorente (pintor valencià, 1712-87).
(Vila-real, Plana Baixa, 19 agost 1936 – 22 febrer 2014)
Pintor. Deixeble de Josep Ortells, es formà a les escoles oficials de Castelló de la Plana, València i Madrid, i amplià estudis, becat, a Roma (1962-63) i a París (1965-66).
Ha conreat el paisatge, el retrat i la composició, i ha exposat a Madrid, València, Castelló, Lisboa i París.
Dades dels Països Catalans 