(València, segle XVIII – segle XIX)
Pintor. Deixeble de Vicent López. Seguí el corrent neoclàssic amb influències barroques.
És autor de l’oli Desembarcament a València de Ferran el Catòlic i Germana de Foix (Museu de Belles Arts de València) i de diversos frescs a l’antic cor i al presbiteri de la catedral de València i a l’església de Santa Maria de Cocentaina.
El seu fill i deixeble fou Josep Ribelles i Felip.
(Palma de Mallorca, 1883 – son Marroig, Deià, Mallorca, 1931)
Pintor. Fill d’Antoni Ribas i Oliver. S’acostà a solucions impressionistes a través de la influència de Joaquim Mir.
Es dedicà molt especialment al paisatge de Deià i residí a son Marroig, on tant ell com el seu pare són ben representats.
(Palma de Mallorca, 17 febrer 1845 – 19 gener 1911)
Pintor. Patriarca del paisatgisme mallorquí, pintà especialment a Deià i als voltants de Palma.
Expositor destacat a la Societat Foment de la Pintura i l’Escultura, conreà un realisme vuitcentista.
El seu fill fou el també pintor Antoni Ribas i Prats.
(Madrid, 1596/97 – València, 1628)
Pintor. Fill i deixeble de Francesc Ribalta. Fou un dels primers seguidors del naturalisme de Caravaggio a Espanya, i en aquest aspecte potser influí sobre l’obra del seu pare.
És autor d’una Crucifixió, pintada quan tenia quinze anys, d’un Sant Jeroni i d’un Sant Joan Evangelista.
(Alaró, Mallorca, 1807 – Mallorca, segle XIX)
Pintor i gravador. Devers el 1830 introduí la litografia a la seva illa natal.
(Illes Balears ?, segle XVI – segle XVII)
Pintor. El 1623, per encàrrec dels jurats de la universitat, pintà els retrats imaginaris de Jaume I el Conqueridor, Jaume II de Mallorca, Sanç I de Mallorca i Jaume III de Mallorca (galeria de l’ajuntament de Palma de Mallorca) i altres.
(Cocentaina, Comtat, segle XVI – València, després 1590)
Pintor renaixentista. Probablement era germà de Gaspar Requena. Documentat del 1589 al 1590.
Pintà els retaules de Sant Jeroni, de Santa Anna i de la Concepció per a l’església de Sant Miquel dels Reis. Se li atribueixen altres obres pintades per a l’església de Sant Domènec, també a València.
També era bon retratista.
(Cocentaina, Comtat, segle XVI – València, després 1583)
Pintor renaixentista. Documentat del 1555 al 1583.
En col·laboració amb l’extremeny Pedro Rubiales és autor del retaule de Santa Úrsula, amb figures generalment de cànon esvelt i harmoniós, que hom ha identificat amb el conservat al Museu de Belles Arts de València (1540), procedent del convent de la Puritat.
Probablement fou germà de Vicent Requena.
(València, 14 juny 1874 – 1941)
Pintor. Conreà la pintura religiosa. Una de les seves obres més notables és el Sant Lluís Bertran de l’església valenciana de Sant Esteve. Treballà també com a restaurador.
Fou professor de l’Acadèmia de Sant Carles. Hi ha una tela seva al Museu de València.
Fou el pare de Josep Renau i Berenguer.
(València, 17 maig 1907 – Berlín Oriental, Alemanya, 11 octubre 1982)
Pintor, grafista i polític. Fill de Josep Renau i Montoro. Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València. El 1928 realitzà la primera exposició a Madrid, però al cap de poc abandonà la pintura de cavallet per treballar en la il·lustració de revistes (“Estudios”, “Cuadernos de Cultura”, “La República de les Lletres”, “Orto”, “Nueva Cultura”) i en la realització de cartells.
Membre del PCE des del 1931, fou codirector amb Max Aub de la revista “Verdad”, òrgan d’unió de PCE i PSOE, i féu diversos cartells de propaganda comunista. Exiliat a Mèxic el 1939, visqué des del 1958 al Berlín oriental (RDA).
A més del cartellisme, destacaren els seus fotomuntatges, de llenguatge simple i efectiu, a l’estil de Heartfield. En publicà dos reculls, Fata Morgana (1967) i The American Way of Life (1977), i escriví també diversos llibres, com Función social del cartel publicitario (1937) i La batalla per la nova cultura (1978).
Dades dels Països Catalans 