Arxiu d'etiquetes: pintors/es

Reixac, Joan

5 Respostes

(País Valencià, segle XV – vers 1492)

Pintor. Col·laborà amb Jacomart. Autor d’innombrables retaules, va dominar en la pintura valenciana del 1460 al 1480.

D’un gran sentit decoratiu, el ritme de les seves escenes és pobre, amb la presència d’un cert arcaisme. La seva pintura d’inspiració popular significa un retrocés respecte als corrents flamencs que envaïren la Península al segle XV i que ja apuntaven en l’art de Jacomart.

La seva obra mestra és el retaule de sant Martí per al convent de les agustines de Sogorb; també són importants el retaule de Catí (contractat per Jacomart, però executat per ell), el de Santa Úrsula que, firmat el 1468, fou pintat per a l’església de Cubells i avui al Museu d’Art de Catalunya, i el del convent d’agustins de Rubielos de Mora.

Potser fou el pare de:

  • Jeroni Reixac  (País Valencià, segle XV)  Escultor actiu a València.
  • Pere Reixac  (País Valencià, segle XV)  Pintor.

Recco, Giuseppe

Deixa un comentari

(Nàpols, Itàlia, 12 juny 1634 – Alacant, 29 maig 1695)

Pintor. Membre d’una família d’artistes. Introduït a l’art pel naturalista Baschenis, aviat evolucionà cap a composicions barroques i decorativistes.

Artista destacat dins l’escola napolitana, treballà a la cort de Madrid. Conreà la pintura de flors i natures mortes.

Ramírez, Josep

Deixa un comentari

(València, 1624 – 1692)

Pintor, escriptor i eclesiàstic. Deixeble de Jeroni Jacint Espinosa. Fou prevere de la congregació de Sant Felip Neri i beneficiat de la seu de València i de la parròquia del Salvador de la mateixa ciutat.

Pintà Santa Llúcia Romana per a la casa de la seva congregació, a València, i decorà el claustre d’aquesta casa.

Publicà diverses poesies i d’una biografia de sant Felip Neri, que dedicà al papa Innocent XI.

Quetglas i Ferrer, Pere

4 Respostes

(Palma de Mallorca, 1 setembre 1915 – 11 març 2001)

“Xam”  Pintor, dibuixant i gravador. Ha promogut diverses iniciatives artístiques i ha dirigit la Galeria Ariel. Fou l’inspirador del Grup Tago (1959).

Passà per una etapa informalista i després ha tendit cap a un figurativisme d’estructuració complexa i formes esquematitzades. Hom l’ha qualificat d’expressionista barroc i l’ha relacionat amb Antoni Clavé.

Quetglas i Benedet, Maties

Deixa un comentari

(Ciutadella, Menorca, 2 juny 1946 – )

Pintor. Es formà a l’Escola de Belles Arts de Madrid. La seva obra, acuradament realitzada, és realista en les formes i mostra un clar predomini del dibuix.

Ha tractat la natura morta i, sobretot, temes passionals, sovint incloent-hi referències a ell mateix. També ha realitzat escultures.

Querol, Nicolau

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XV)

Pintor gòtic. Documentat entre el 1422 i el 1441.

El 1440 féu el retaule de la Trinitat per a l’església d’aquest nom i el 1441 el de la Mare de Déu de l’Esperança i els Set Goigs per a l’església arxiprestal de Sagunt. Aquest mateix any policromà la creu coberta del Camí Reial de Madrid i la de Mislata.

Autor de moltes obres per a la seu de València, Benaguasil, la Pobla de Vallbona i Paterna.

Puy, Antoni de

Deixa un comentari

(Rosselló, segle XIV – segle XV)

Pintor. Documentat entre el 1399 i el 1406.

Començà l’aprenentatge, a partir del 1399, amb el pintor de Perpinyà Francesc Ferrer, amb qui consta que treballava encara el 1406, quan aquest decorava el castell de Perpinyà i pintava el retaules de la Verge de Cabestany i de la Torre de Portvendres.

Puritat, mestre de la

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XV – segle XVI)

Pintor anònim. Li són atribuïdes algunes taules del gran retaule del convent de la Puritat de València, concretament, les del Naixement de la Verge, l Presentació al temple i la Dormició de Maria.

Se l’ha identificat amb Nicolau (I) Falcó, de qui se sap documentalment que vers el 1502 va intervenir en aquesta obra cabdal de la pintura renaixentista valenciana, encara que amb reminiscències tradicionals.

Puixmarín, mestre de

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XV)

Pintor anònim. Estilísticament, se’l relaciona amb Miquel Alcanyís.

L’única obra conservada de la seva mà és el retaule de Sant Miquel Arcàngel procedent de la capella del degà Pere Puixmarín (actualment a la capella dels Castillas), de la catedral de Múrcia.

Puig i Roda, Gabriel

Deixa un comentari

(Tírig, Alt Maestrat, 18 març 1865 – Vinaròs, Baix Maestrat, 21 novembre 1919)

Pintor. Format a l’Acadèmia de Sant Carles de València, fou pensionat per la diputació provincial per a completar estudis a Madrid. El 1889 anà també pensionat a Roma, on s’estigué fins el 1900. Passà per París i per Barcelona i el 1905 s’establí a Vinaròs.

El seu estil s’inclou en el fortunyisme. Fou un eminent aquarel·lista.

Una important col·lecció d’obres seves fou donada pels seus fills (1975) a la diputació de Castelló de la Plana, destinada al futur Museu Provincial de Belles Arts.