Arxiu d'etiquetes: pintors/es

Romà, Josep

(València, 1784 – 1852)

Pintor. Format a l’Acadèmia de Sant Carles, fou deixeble de Vicent López i de Benet Espinós. El 1817 esdevingué acadèmic de mèrit en flors i el 1826 en pintura. Fou professor a Sant Carles i al seminari de Nobles de Sant Pau. Des del 1837 dirigí la sala de flors de l’acadèmia.

Es dedicà a la pintura de flors, però també al retrat: Isabel II nena, Benet Espinós (1829), tots dos al Museu de Belles Arts de València.

Fou el pare de Josep Maria Romà (València, segle XIX)  Pintor de flors. Format a l’Acadèmia de Sant Carles, exposà a les Nacionales de Madrid (1856 i 1858).

Rodríguez i Bronchu, Salvador

(Godella, Horta, 28 novembre 1913 – 27 novembre 1999)

Pintor. Signà amb el segon cognom. Format a Godella, on fou deixeble de Joan Belda, exposà per primer cop al Círculo de Bellas Artes de Madrid (1951).

Exposà des d’aleshores a diversos llocs de l’estat espanyol i dels EUA i ha obtingut diversos premis.

Conreà una pintura molt rica en matèria i en color amb tendència a l’efectisme.

Rivera i Bagur, Miquel

(Alcúdia, Mallorca, 1919 – Palma de Mallorca, 20 abril 1999)

Pintor. Ha obtingut diversos premis i exposat a Palma, Eivissa, Madrid i Màlaga, així com a França, Alemanya i Amèrica.

Fou un reconegut representant de la pintura naïf.

Rigau-Ros i Serra, Jacint

(Perpinyà, 18 juliol 1659 – París, França, 29 desembre 1743)

Pintor. Fill de Macià Rigau i Roat i germà de Gaspar. Fou conegut a França amb el nom de Hyacinthe Rigaud. Estudià a Montpeller i quatre anys a Lió, i passà després a París, on cursà estudis a l’Acadèmia Reial de Pintura i Escultura.

Protegit de Charles Le Brun, aleshores la màxima personalitat artística oficial de França, per consell seu rebutjà d’anar a Itàlia, tot i haver guanyat el premi de Roma de l’Acadèmia amb el quadre Caín construint la ciutat d’Henoch (1682). A la capital francesa esdevingué retratista oficial de Lluís XIV i inicià una exitosa carrera, especialitzat en retrats de l’aristocràcia, així com d’artistes i intel·lectuals.

La seva pintura reflecteix la influència dels grans mestres nòrdics (Rubens, Van Dyck) combinada amb trets meridionals. Amb un estil dinàmic i barroc, acabà de definir les característiques del retrat cortesà francès. Acadèmic des del 1700, fou rector de l’Acadèmia des del 1733.

Entre les seves obres, a més dels retrats de Lluís XIV i Lluís XV, destaquen els de Bossuet, Felip V de Borbó, La Fontaine i un Autoretrat.

Rigau -pintors-

Família de pintors. Iniciada per Honorat Rigau (Perpinyà, abans 1592 – 1621)  Pintor. Documentat des del 1592. Fou el continuador del taller d’Antoni Peitaví. Realitzà diferents obres per a les catedrals d’Elna (1596) i de Perpinyà (1596). Fou el pare de:

  • Honorat Rigau i Nofra  (Perpinyà, segle XVI – 1624)  Pintor. És autor del retaule de Sant Ferriol per al convent perpinyanès dels mínims, avui a l’església de Sant Jaume.
  • Jacint Rigau i Nofra  (Perpinyà, segle XVI – 1631)  Pintor. El seu fill i ajudant fou:

Macià Rigau i Roat (Perpinyà, segle XVII – 1669)  Pintor. Després de la mort del seu pare, abandonà la pintura i féu l’ofici de sastre. Era el pare del famós Jacint Rigau-Ros i Serra, i de:

Gaspar Rigau-Ros i Serra  (Perpinyà, 1661 – París, França, 1705)  Pintor. Fou retratista notable.

Riera, Maria

(Barcelona, segle XIX)

Pintora i model d’artistes. Destacà per l’excel·lent factura de les seves miniatures.

Richarte i Escámez, Antoni

(Iecla, Múrcia, 1690 – València, 1764)

Pintor. Establert a València, es dedicà principalment a la pintura religiosa i pintà nombrosos estendards per a les confraries de la ciutat.

Entre les seves obres cal esmentar El trànsit de la Verge i Heliodor expulsat del temple, pintades per a l’església de Sant Domènec de València; Sant Andreu i Sant Bernat, per a l’església de Sant Martí de la mateixa ciutat; les del retaule de l’església d’Almenara, les del retaule del Roser de Santa Maria de Sagunt (1730), les del presbiteri de Godella i les del sagrari de la parròquia de Xest.

Ribera i Cucó, Josep de

(Xàtiva, Costera, 12 gener 1591 – Nàpols, Itàlia, 2 setembre 1652)

Pintor. Visqué a València. Devers el 1611 es traslladà a Itàlia, on sembla que residí per un temps a Parma i Pàdua. Després d’un sojorn breu a Roma apareix a Nàpols el 1616. S’hi establí i hi feu famós el sobrenom de lo Spagnoletto.

Fou protegit del duc d’Osuna, virrei de Nàpols, i també pels virreis espanyols posteriors, circumstància que explica que bona part de la seva producció anés a territoris espanyols, encara que moltes teles en sortiren altra vegada en temps més moderns.

El seu art, partint del gust tenebrista comú amb Francesc Ribalta, que segurament havia conegut a València, evolucionà devers una tendència més idealitzada, en què una certa preferència per les situacions límits, potser també adquirida del mestre de Solsona, perd patetisme per un desig d’acostar-se a una major bellesa i serenitat dels models i pel tractament distint de la llum, amb transparències delicades i tons d’ambre.

Les seves obres són als museus més importants del món (de l’Ermitage de Leningrad, de Nàpols, de Belles Arts de Budapest, del Prado, Louvre de París, de Dresde, de Nova York, etc), així com també a l’Academia de San Fernando de Madrid, a la seu de València (cremada el 1936), a la catedral de Nàpols, a l’església de la cartoixa napolitana de Sant Martí, a Nàpols, a Roma, etc.

Ribera i Berenguer, Joan *

Veure> Joan de Ribera Berenguer i Palau  (pintor valencià, 1935/2016).

Ribelles i Felip, Josep

(València, 20 maig 1778 – Madrid, 16 març 1835)

(o Helip)  Pintor. Fill de Josep Ribelles. Fou deixeble del seu pare i de l’Acadèmia de Sant Carles de València, i, des del 1799 , de la de San Fernando de Madrid, ciutat on fou professor i pintor a la cort espanyola.

Dibuixà, entre moltes làmines, les del Quixot publicat per l’Academia Española l’any 1819. Pintà aquarel·les, frescs (sostres del Palau Reial de Madrid) i olis (El mantejament de Sanxo, Èdip cec i la seva filla). També conreà el gravat.