Arxiu d'etiquetes: pintors/es

Serrahima i Bofill, Alfons

(Barcelona, 5 desembre 1906 – 4 febrer 1988)

Orfebre i argenter. Fill de Lluís Serrahima i Camín i germà de Maurici i Joan. Format al Cercle Artístic de Sant Lluc de Barcelona.

Exposà per primera vegada el 1930, amb una obra simple i geomètrica, molt allunyada del típic gust barroc. És autor de nombroses peces d’orfebreria religiosa, així com de trofeus esportius.

Guanyà diversos premis, entre els quals la medalla d’argent a la Triennal de Milà (1936), la medalla d’or a l’Exposició d’Arts Decoratives de Madrid (1947), així com d’altres guardons a les exposicions de l’Art en l’Esport el 1968 i el 1970.

El seu altre germà Rafael Serrahima i Bofill  (Barcelona, 1910 – segle XX), fou pintor i orfebre, i col·laborà amb ell en diferents projectes d’orfebreria religiosa. També destaca la seva tasca de retratista al llapis.

Serra i Santa, Josep

(Buenos Aires, Argentina, 1916 – Valldoreix, Vallès Occidental, 1998)

Pintor, també conegut per Josep Serrasanta. Deixeble de Sebastià M. de Plaja. Ha residit a Vilamitjana (Pallars Jussà) i a Sabadell.

Ha exposat a Terrassa i, sovint, a Barcelona, individualment i col·lectivament.

S’ha dedicat a paisatge i els temes rurals. Ha conreat també la pintura mural a esglésies de la Catalunya occidental.

Ferran Serra i Sala

Serra i Sala, Ferran

(Barcelona, 1905 – 1988)

Dibuixant, esgrafiador i escultor. Conegut com a Ferdinandus Serra. Format a l’acadèmia de les Arts amb Antoni Gelabert i Alart.

Reconstruí models escultòrics de la Casa dels Canonges de Barcelona i restaurà els importants esgrafiats de la Casa dels Velers de Barcelona (1929-33).

Durant la guerra civil treballà a Martorell, on es tractà amb Francesc Pujols. Restaurà i completà els esgrafiats exteriors del col·legi de l’Art Major de la Seda, a la Via Laietana, una de les obres que li han donat més anomenada.

És autor dels esgrafiats i de les pintures murals de molts edificis privats i públics de Catalunya, en sobresurten les obres pròpies a Piera (1941), Martorell, Vilanova i la Geltrú, Barcelona, Valls. També conreà el fresc.

El seu estil participa indiscutiblement del noucentisme i es basa en la tradició catalana de l’esgrafiat setcentista.

Serra i Puigvert, Rosa

(Vic, Osona, 1944 – )

Escultora i pintora. Establerta a Olot des del 1950, hi estudià a l’Escola de Belles Arts. Exposà pintures per primera vegada l’any 1972.

Posteriorment s’ha dedicat, sobretot, a l’escultura de petit format que treballà amb una progressiva tendència a la simplificació de les formes. La seva temàtica se centra al voltant de la figura humana.

El 2008 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Serra i Porson, Josep

(Roma, Itàlia, 1828 – Barcelona, 1910)

Pintor i pedagog artístic. Format a París.

Fundà una acadèmia particular i fou professor de l’Escola de Belles Arts de Barcelona. Foren deixebles seus, entre altres, Modest Urgell, Josep Lluís Pellicer i els germans Masriera.

Destacà en la pintura de gènere. Fou un dels últims representants de l’escola romàntica catalana.

Serra i Melgosa, Joan

(Lleida, 21 febrer 1899 – Barcelona, 10 juliol 1970)

Pintor. Fill de Ramon Serra i Prenafeta (Lleida, 1865 – Barcelona, 1937), que fou dibuixant i mestre d’escola.

Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona amb Francesc Labarta. Al principi es dedicà més a la figura i a la natura morta, però després conreà quasi exclusivament el paisatgisme rural i urbà.

Participà en nombrosos certàmens hispànics i internacionals i exposà en moltes ciutats. Li fou concedida la medalla d’or Jaume Morera, de Lleida (1950), i la medalla d’or del Cercle Artístic de Sant Lluc, de Barcelona (1958), entre altres distincions.

Serra i Llimona, Josep

(l’Ametlla del Vallès, Vallès Oriental, 28 maig 1937 – Barcelona, 25 novembre 2020)

Pintor. Estudià dret i, com a artista, es formà amb Ramon Rogent. Passà per l’Académie de la Grande Chaumière, de París. Ha exposat individualment a la Sala Parés de Barcelona des del 1968.

Conreà paisatges i interiors dins un estil postimpressionista, i també ha practicat el dibuix, l’aquarel·la, la litografia i el gravat.

Ha exposat i té obra en diferents països.

Serra i Goday, Ignasi Maria

(Barcelona, 1916 – 29 juliol 1991)

Doctor arquitecte, tècnic urbanista i pintor. Arquitecte-cap adscrit al Servei d’Edificis Artístics i Arqueològics i Ornat de l’ajuntament de Barcelona.

Com a pintor es dedicà al muralisme, i sobresurten els seus frescs de la capella dels Esportistes de la parròquia de Santa Anna de Barcelona, els de la capella del Santíssim de la parròquia de Gavà i els de la Mare de Déu de l’Alegria a Tiana (1970), obres que palesen la seva admiració pels quatre-centistes toscans.

Serra i Castellet, Francesc

(Barcelona, 18 juny 1912 – Tossa, Selva, 9 febrer 1976)

Pintor, dibuixant i escriptor. A més de les obres pictòriques, cal destacar els seus retrats a la mina de plom.

Influït al principi per Ingres, rebé més tard la influència de Degas. El 1953 li fou concedit el premi Sant Jordi de Pintura.

És autor del llibre L’aventura de l’art contemporani (1953).

Carme Serra i Cantarell

Serra i Cantarell, Carme

(Barcelona, 1920 – 10 novembre 2018)

Gravadora i pintora. Formada a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi. Exposà a l’Institut Britànic de Barcelona (1950), ciutat on tornà a fer-ho diverses vegades.

Il·lustrà traduccions catalanes de Joyce, Virginia Wolf, Katherine Mansfield, Cocteau, etc. El 1950 participà al Salon Internacional, de París, i guanyà a Barcelona el primer premi Rosa Vera que es concedia. Becada per l’Institut Francès, anà a París (1953).

Ha participat en diverses exposicions col·lectives i individualment ha exposat a Inca, Figueres i Vilanova i la Geltrú.

Més preocupada per la línia que pel color, ha conreat el pastel, el gouache i diverses varietats de gravat, amb temes intimistes, paisatges i motius mariners.