(Barcelona, 27 maig 1932 – )
Pintor. Es presentà al públic al Saló de Maig de 1963. Féu la seva primera exposició personal a Sitges el 1963.
La seva pintura es complau en temes populars, tractats també molt popularment, en la línia que ha estat denominada art xava, de la qual fou figura principal.
(Reus, Baix Camp, 12 desembre 1825 – 12 novembre 1909)
Pintor. Fou el primer mestre de Marià Fortuny i de Josep Tapiró.
Era retratista i pintor de natures mortes.
(Catalunya ?, segle XIV)
Pintor d’identitat desconeguda que col·laborà amb els germans Serra en el retaule, dedicat a la Verge, que es conserva en el Museu Nacional d’Art de Catalunya procedent del monestir aragonès de Sixena.
L’obra presenta una estreta relació amb l’art de Jaume Serra.
(Sitges, Garraf, fi del segle XIX – inici segle XX)
Grup de pintors paisatgistes. En foren els iniciadors el barceloní, fill de sitgetans, Joan Roig i Soler i Arcadi Mas i Fontdevila, que s’hi establí definitivament l’any 1880.
Tots dos formats a Roma, adoptaren un luminisme intens derivat del darrer Fortuny i el feren arrelar a Sitges en l’obra de pintors autòctons, com Joaquim de Miró, Antoni Almirall i Joan Batlle i Amell.
El paisatgisme del grup -amb el qual es pot relacionar també Felip Masó-, molt proper en alguns aspectes a les inquietuds de l’impresionisme, era el contrapès dins l’art català al realisme melangiós de l’escola d’Olot.
Pràcticament tots els pintors d’aquesta tendència participaren en l’exposició d’art que constituí la primera Festa Modernista de Sitges (1892), promoguda per Santiago Rusiñol, que passà a ésser cap indiscutible de la vida artística sitgetana, on creà un focus modernista que ja ultrapassava, però, l’estètica de l’escola inicial.
(Barcelona, 26 abril 1900 – Sitges, Garraf, 2 setembre 1964)
Pintor. Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.
De jove fou un dels fundadors del grup d’avantguarda anomenat Els Evolucionistes, encara que després s’inclinà cap a un realisme més tradicional.
Conreà especialment la figura i la natura morta. Entre les distincions que rebé destaquen el premi Plandiura del 1921 i la medalla d’honor de l’Exposició de Primavera del 1953.
(Lleida, 1944 – 12 desembre 2014)
Pintora. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Lleida i amb Albert Coma i Estadella. Exposà individualment per primera vegada a Conca el 1968.
La seva pintura, de realització tècnica molt acurada, conserva elements informalistes bé que hi predomina l’aparença d’ordre gràcies a la interposició de formes ben definides.
Presidí la Federació Sindical d’Artistes Plàstics de Catalunya.
(Vilanant, Alt Empordà, 28 gener 1928 – Avinyonet de Puigventós, Alt Empordà, 20 febrer 1969)
Pintor i gravador. Deixeble de Ramon Reig.
Exposà per primer cop a Figueres el 1948, i el 1951 a Barcelona (galeria El Jardín). Guanyà diversos premis: el de Tossa (1957) i els d’aquarel·la (1958) i de dibuix (1960) de la diputació de Girona.
Influït pel poeta Carles Fages i de Climent i representant destacat de l’escola empordanesa, pintà natures mortes i paisatges dins un cert magicisme i passà per una breu etapa informalista.
(Barcelona, 1832 – 18 juny 1897)
Fabricant de tapissos i pintor. Format a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona.
Primerament es dedicà a l’escenografia i, juntament amb Penne i Malató, féu decorats per al Teatre del Liceu. El 1854 fou nomenat director de la fàbrica de tapissos i catifes fundada pel seu cunyat Bonaventura Solà.
Entre els premis obtinguts per obres sortides d’aquesta fàbrica, cal esmentar: medalla d’or a l’Exposició de París del 1878 i medalla d’or a l’Exposició Universal de Barcelona (1888).
Col·laborà amb ell el seu germà Josep Sert i Rius (Barcelona, 1840 – 8 desembre 1895) Fabricant de tapissos. Des del 1860 participà com a soci a la fàbrica fundada pel seu cunyat i dirigida pel seu germà.
Domènec fou el pare de Francesc de Paula, Domènec i Josep Maria Sert i Badia.
(Olot, Garrotxa, 6 setembre 1927 – 26 març 1997)
“Paxinc” Pintor i gravador. Format a l’Escola de Belles Arts d’Olot, a l’escola de San Fernando de Madrid i a París.
El 1950 exposà per primera vegada individualment a la Sala Vayreda d’Olot. El mateix any entrà a formar part de la penya Cràter d’Art. Guanyà el primer premi de gravat del Concurs de la Diputació de Girona (1959).
Influït per la pintura de Picasso i Miró, conreà una figuració espontània i colorista dedicada a la faràndula i als infants.
(Barcelona, 1912 – Sitges, Garraf, 1982)
Pintor. Passà pels tallers de Xavier Nogués i Francesc Labarta.
Exposà en col·lectives des del 1929 i es presentà individualment el 1936. Exposà després a París i a Londres i, a la postguerra, de nou a Barcelona. Participà en el segon Salón de los Once, de Madrid (1943).
Lligat a Sitges, conreà la decoració, la il·lustració (Un día del emperador Tiberio en Capri de González-Ruano, 1945) i el quadre de cavallet, molt especialment en el tema de les flors, que interpretà amb pinzellada centrífuga, hàbil i colorista.
