Arxiu d'etiquetes: pintors/es

Serra i Buixó, Eudald

1 Resposta

(Vilassar de Dalt, Maresme, 15 gener 1882 – Barcelona, 1967)

Eclesiàstic i escriptor. Davant la necessitat de posar al dia i catalanitzar els llibres de pietat existents al mercat, fundà, el 1912, el Foment de Pietat Catalana.

La Guia del Cristià i el Missal Romà per a ús dels fidels foren dues de les edicions més importants del Foment; molts dels llibres editats per aquest foren escrits pel mateix Eudald Serra.

El seu germà fou Mateu Serra i Buixó  (Vilassar de Dalt, Maresme, 1875 – Barcelona, 1951)  Pintor. Format a Llotja i deixeble de Vancells, Galwey i Llaverias. Exposà individualment a Barcelona, i participà en diversos certàmens nacionals. Fou un dels últims exponents de la generació de paisatgistes romàntics del segle XIX.

Serra i Auqué, Enric

Deixa un comentari

(Barcelona, 7 gener 1859 – Roma, Itàlia, 16 febrer 1918)

Pintor. Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i deixeble de Martí i Alsina. Residí una bona part de la seva vida a València.

Conreà el retrat i la pintura de gènere, influït per Fortuny, bé que després es dedicà gairebé exclusivament al paisatge del camp romà.

Era un pintor molt ben dotat, encara que els seus quadres pequen sovint d’efectistes.

Miquel Serra i Arbós

Serra i Arbós, Miquel

Deixa un comentari

(Tarragona, 10 gener 1658 – Marsella, França, 10 octubre 1733)

Pintor. Des de molt jove residí a Marsella, on es formà com a pintor. Amplià estudis a Roma i, de nou a Marsella, pintà el Martiri de Sant Pere, obra que li donà fama.

L’any 1693 fou nomenat pintor reial de França i el 1704 ingressà a l’Acadèmia Francesa, motiu pel qual residí uns quants anys a París.

L’any 1721 pintà una sèrie de quadres sobre la pesta de Marsella, que subhasta a benefici dels damnificats de l’epidèmia. Aquest fet, considerat poc seriós per l’Acadèmia, determinà la seva expulsió de la institució; posteriorment fou rehabilitat.

Serra i Abella -germans-

2 Respostes

Eren fills d’Antoni Serra i Fiter

Antoni Serra i Abella  (Barcelona, 1905 – l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 1985)  Ceramista. Junt amb els seus germans han continuat l’obra del taller patern en un sentit més modern i han treballat en obres aplicades a l’arquitectura, especialment en col·laboració amb l’arquitecte Lluís Bonet i Garí.

Josep Serra i Abella  (Barcelona, 10 novembre 1906 – Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, juliol 1989)  Ceramista i pintor. Estudià a l’Escola Superior de Bells Oficis. Ha treballat sempre amb els seus germans, amb els quals ha exposat i ha compartit els premis. Fou el pare de Jordi Serra i Moragas.

Enric Serra i Abella  (Barcelona, 1 març 1908 – Collbató, Baix Llobregat, 1986)  Ceramista. Treballà molts anys amb els seus germans. N’ha compartit els èxits i les distincions. Tenia el seu obrador a l’Hospitalet de Llobregat i després a Collbató.

Serra de Rivera, Xavier

Deixa un comentari

(Sant Joan Despí, Baix Llobregat, 1946 – )

Pintor, gravador i dibuixant. Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i al Conservatori de les Arts del Llibre.

A la primera exposició individual l’any 1969 presentà gravats, activitat que centrà els primers anys de la seva trajectòria. Posteriorment ha conreat la pintura, en la qual el dibuix té un protagonisme destacat.

Emprà un llenguatge realista centrat en la figura, a voltes amb certes connotacions simbòliques o màgiques. Formà part del grup “Tarot”.

Pere Serra

Serra, Pere -pintor-

11 Respostes

(Barcelona, vers 1343 – 1407)

Pintor. Germà de Francesc (I), de Joan i de Jaume. La seva obra es fonamenta en el retaule de l’Esperit Sant de la seu de Manresa (1394) i en el de Sant Bartomeu i sant Bernat de Claravall, per al convent de Sant Domènec de la mateixa ciutat (Museu de Vic).

En ambdues obres es veuen les diferències respecte a la pintura del seu germà Jaume: el sentit més minuciós de realització que apropa la seva pintura a la miniatura -sobretot en obres atribuïdes del període de jovenesa: predel·la de Sant Onofre a la seu de Barcelona-, el color més treballat i el sentit arquitectònic que domina la composició dels quadres.

Hom li atribueix moltes obres on resulta evident la col·laboració d’altres mans, primerament de Jaume, i l’existència d’un gran obrador d’on sortiren el retaule de Sant Llorenç de Morunys, el de La Mare de Déu d’Abella de la Conca, el de La Mare de Déu de la Seu de Tortosa (Museu d’Art de Catalunya), el de Tots Sants de Sant Cugat del Vallès, el de Cubells, la taula de la Mare de Déu de Tobed (Saragossa, col·lecció particular) i d’altres.

Resulta molt difícil de precisar on acaba l’art dels Serra, puix que Pere s’introdueix al segle XV i l’obra de Borrassà s’inicia a la darreria del segle XIV.

Serra, Jaume

4 Respostes

(Barcelona, segle XIV)

Pintor. Germà de Francesc (I), de Joan i de Pere.

Ha romàs part del retaule de La Mare de Déu encomanat per fra Martín de Alpartil per al convent del Sant Sepulcre a Saragossa (Saragossa, Museo de Bellas Artes) l’any 1360; d’aquesta obra es poden extreure les característiques pròpies del seu art, que el confirmen com a continuador de Destorrents.

Del retaule que féu per a l’església de Castellfollit de Riubregós consta el document de cobrament (1397) pel seu germà Pere, que indica que Jaume ja era mort.

Serra, Francesc (II)

2 Respostes

(Barcelona, segle XIV – València, segle XIV)

Pintor. Fill de Francesc (I). Treballà algun temps a Barcelona, amb feines diverses com la de l’enteixinat del Palau Menor.

Li ha estat atribuït el retaule de Torroella de Montgrí, conservat parcialment a la col·lecció Junyer.

Després es traslladà a València, on introduí el nou estil que s’imposava al Principat, inspirat en l’escola de Siena. Vivia a la capital valenciana el 1394.

Serra, Bernat

1 Resposta

(Tortosa, Baix Ebre, segle XV)

Pintor. Actiu des del 1423 fins al 1456. Segueix la línia de l’estil internacional derivat de l’escola de Borrassà amb característiques locals.

De la seva obra feta a Tortosa resta només el retaule de Sant Miquel (1429), de l’esglesiola del mateix nom de la Pobla del Bellestar, conservat a l’església de Vilafranca del Maestrat.

Veí de Morella, contractà retaules per als llocs i les viles de la comarca. Fins l’any 1954 es conservaven les taules del retaule de Cinctorres, contractat el 1441.

Era germà seu Jaume Serra  (Tortosa, Baix Ebre, segle XV – vers 1466)  Pintor. Amb el seu germà contractaren a Tortosa (1423) el retaule -desaparegut- de l’església de Casp a Aragó. Domiciliat a Morella, pintà el 1441 el retaule de Sant Pere per a l’ermita del sant a Castellfort, i des del 1448 visqué de nou a Tortosa, on consta fins el 1466 només com a pintor de senyals.

Serra -pintors-

9 Respostes

(Barcelona, segle XIV – Catalunya, segle XV)

Família de pintors formada pels germans Francesc (I), Jaume, Joan i Pere Serra.

Tenien obert un taller en comú, on pintaven seguint els models sienesos desenvolupats a Catalunya per Ramon Destorrents, del qual es podien considerar continuadors pel que fa al concepte i a l’estil.

El conjunt de les obres conegudes, o que els són atribuïdes, demostra que feien més aviat una producció una mica industrialitzada, i no pas una recerca artística creadora.

Francesc (I) Serra  (Barcelona, segle XIV)  Pintor. Només es coneixen referències documentals com a pintor, però no en resta cap obra. Fou el pare de Francesc (II) Serra.

Joan Serra  (Barcelona, segle XIV)  Pintor. Només es coneixen referències documentals com a pintor, però no en resta cap obra.