Arxiu d'etiquetes: pintors/es

Vayreda i Casabó, Francesc

(Olot, Garrotxa, 19 maig 1888 – 7 febrer 1929)

Pintor. Fill de Joaquim Vayreda i Vila, amb qui s’inicià en el camp de l’expressió plàstica, i germà de l’escriptor Ramon. Assistí després a les classes de l’Escola de Belles Arts d’Olot, dirigida per Josep Berga i Boada. Més tard es traslladà a Barcelona, on fou alumne de l’acadèmia Galí. El 1911 anà a París a completar la seva formació copiant els renaixentistes italians i els impressionistes. De retorn a Barcelona, palesà la influència de Cézanne.

Aplicà el color directament a la tela cercant de donar les formes. La seva primera etapa es caracteritzà per la cruesa de línies, rigidesa de gest i un color dur. Els paisatges i les figures constitueixen la seva temàtica preferent.

Després la seva pinzellada esdevingué més fina, més segura, lleugera i poc insistent, tot reflectint les qualitats de les coses.

Exposà amb freqüència a la Sala Parés de Barcelona. Col·laborà en el saló de Les Arts i els Artistes, moviment que inicià el noucentisme.

Vallseca, Gabriel de

(Barcelona, segle XV – Illes Balears, segle XV)

Cartògraf i pintor d’origen jueu. Documentat actiu des del 1435 fins al 1467, en què féu testament.

Firmats amb el seu nom es conserven mapamundis a Barcelona (1439), a París (1447) i a Florència (1449).

El primer, que en ell mateix no té cap particularitat diferencial respecte als altres mapamundis coetanis, és molt famós perquè al seu dors conté la nota segons la qual hauria estat comprat per Amerigo Vespucci per 80 ducats.

Valls i Quer, Maurici

(Barcelona, 1904 – Olot, Garrotxa, 3 juliol 1992)

Pintor, que signava com a Vallsquer. Deixeble de Feliu Mestres a Llotja. Es presentà, a la Sala Parés de Barcelona, el 1924.

Hom el considera un continuador del paisatgisme de l’escola d’Olot, i el 1930 guanyà, amb el quadre Olot, la medalla Masriera d’argent.

Ha conreat també el pessebrisme.

Valls i Martí, Nolasc

(Barcelona, 1888 – 1980)

Pintor. Fill de l’escriptor Josep Maria Valls i Vicens. Deixeble d’Emili Casals i Camps, continuà la seva acadèmia de dibuix i pintura de Barcelona, després convertida en Acadèmia Valls (1926).

Hi estudiaren, entre altres Josep Oriol Jansana, Joan Moncada, Modest Cuixart i Antoni Tàpies.

Com a creador, conreà tots els gèneres amb precisió acadèmica i féu diverses exposicions des del 1917.

Valls i Areny, Lluís

(Castellar del Vallès, Vallès Occidental, 26 juny 1927 – 24 agost 2007)

Pintor. Format a Sabadell amb Màrius Vilatobà i a l’Acadèmia Baixas de Barcelona.

Exposà individualment per primer cop a l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell (1952), i el 1958 ho féu a Barcelona, on ha exposat sovint.

Ha participat en diverses exposicions col·lectives, la més destacada a Chicago el 1960, i ha obtingut premis a diversos concursos catalans.

Valls, Domènec

(Tortosa, Baix Ebre, segle XIV)

Pintor gòtic. El 1366 pintà un retaule per a la confraria de pagesos de Tortosa. El 1373 era pintor del Consell d’aquesta vila i de la Casa Reial.

Aquell mateix any realitzà un retaule per a la parròquia d’Albocàsser. El 1387 restaurà i pintà la imatge de Santa Maria del Portal de l’Olivar.

Se li atribueix un retaule dedicat a Sant Pere Màrtir per al convent de Predicadors de Tortosa i un altre per al de Trinitaris.

Vallmitjana i Garrido -germans-

Eren fills d’August Vallmitjana i Abarca

August Vallmitjana i Garrido  (Barcelona, 1894 – Madrid, 1951)  Pintor paisatgista i, des del 1940, retratista. S’establí a Madrid el 1943 i ha obtingut importants premis a Viena, Brussel·les, Leicester, Buenos Aires, etc, com a fotògraf. Junt amb el seu germà realitzà un film a la postguerra. Fou el pare d’August Vallmitjana i Faja (Barcelona, 1914 – Sant Josep de sa Talaia, Eivissa, 1981)  Fotògraf. Anà a residir a l’Argentina -com el seu pare-. Ha exposat a Holanda, França, Anglaterra, Japó, Itàlia, etc. A Barcelona ha exposat amb èxit a la Sala Aixelà.

Hubert Vallmitjana i Garrido  (Barcelona, 1898 – 1981)  Pintor i decorador. Fou vice-president de l’Associació de Cartellistes de Catalunya (1936). Amb el seu germà realitzà un film a la postguerra. Fou el pare d’Hubert Vallmitjana i Bàrcia (Barcelona, 1922 – 1986)  Pintor. Format a Llotja, retratista i paisatgista que, entre altres premis, té la medalla Masriera de plata (1945).

Vallhonrat i Sadurní, Joan

(Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 1874 – Barcelona, 1937

Pintor. Format a Llotja, el curs 1896-97 hi fou condeixeble de Picasso, que féu d’ell diversos retrats. El 1898 obtingué una borsa de viatge de Llotja.

Dedicat al cartellisme, fou deixeble de Jules Chéret a París. A Llotja fou després professor auxiliar.

Féu una notable tasca de documentació artística en copiar fidelment diversos conjunts de pintura medieval catalana.

Vallès i Rovira, Evarist

(Pierola, Anoia, 12 juliol 1923 – Figueres, Alt Empordà, 23 febrer 1999)

Pintor.

D’ençà de la primera exposició a Barcelona, el 1949, va evolucionar des d’un pintura propera al surrealisme dalinià vers les formes expressives informals i de recerca plàstica.

Té en els paisatges empordanesos el principal referent temàtic.

Valldeperes i Merich, Eusebi

(Barcelona, 1827 – Madrid, 1900)

Pintor. Format a Llotja, completà estudis a l’escola de San Fernando de Madrid, on s’establí. Residí a París, on fou deixeble de Léon Cogniet, i a Roma.

Es dedicà preferentment a la pintura d’història. Notable retratista, el 1857 fou nomenat pintor de cambra d’Isabel II.