(Tona, Osona, 26 maig 1916 – Vic, Osona, 5 agost 2012)
Pintor i decorador. Format a Llotja, a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona i a l’École des Beaux-Arts, de París (1950).
Ha conreat especialment el muralisme, a Sant Pere de les Puelles, al cinema Diagonal de Barcelona, a l’església parroquial de Tona, etc.
A exposat a Palma de Mallorca i a París.
(Cremona, Itàlia, 1885 – Barcelona, 1972)
Pintor. Estudià a Itàlia i visqué a París fins el 1914.
Establert a Barcelona el 1926, hi exposà repetidament a les sales Gaspar i La Pinacoteca.
Conreà el paisatge, la figura i, especialment, la pintura de flors. Colorista destacat, sobresortí en l’ús de l’espàtula.
(Barcelona, 4 abril 1866 – 1939)
Pintor, dibuixant i gravador. Fill d’un teixidor, estudià a Llotja. Els primers temps de la seva vida són poc coneguts. El 1904 estudiava i treballava en alguna còpia al Museo del Prado de Madrid.
Els anys 1905-07 posseïa, al barri de Ribera de Barcelona, un taller on es dedicà a l’ensenyament. Fou soci del Cercle Artístic de Barcelona i professor de pintura, dibuix i preferentment gravat -en especial l’aiguafort- a l’Institut de les Arts del Llibre. Preocupat per l’ensenyament, fundà el 1910 una efímera Societat Pestalozziana.
Premiat a Buenos Aires el 1910, no recollí mai la recompensa, ja que sempre fou persona de gran desinterès econòmic. Féu un donatiu a la Casa de Caritat barcelonina per l’import íntegre d’uns quadres que vengué a Londres. Allí li fou feta una gran oferta per un Sant Medir, que considerava la seva millor obra, però preferí donar-la al Museu d’Art Modern de Barcelona. Morí pobre i oblidat.
En la seva obra, mal coneguda, dedicada al paisatge fet sempre del natural i a la figura, així com als temes simbolistes i al·legòrics, demostra profunda coneixements del dibuix, del color i de l’expressió, i hi dominen les grisalles, d’un marcat sentit impressionista; el seu art entronca a vegades amb Modest Urgell i a vegades amb Arnold Böcklin, tot conservant, però, una personalitat remarcable.
(Barcelona, 1907 – 1995)
Escultor de figures de ferro i pintor. Format a l’Escola d’Arts i Oficis Artístics de Barcelona, fou professor d’escultura de ferro a l’Escola Massana.
Dirigí el Taller de Ferros Artístics i d’obres que duu el seu nom.
Com a pintor ha exposat individualment a Barcelona (1978) i a Sitges (1979).
(Badalona, Barcelonès, 1952 – la Roca del Vallès, Vallès Oriental, 12 setembre 2013)
Pintor. En les seves obres recrea un univers oníric, protagonitzat per l’element humà, en el qual es fa present l’erotisme i l’esoterisme.
(Madrid, 1850 – la Garriga, Vallès Oriental, 1925)
Pintora. Deixebla de Francesc Miralles i Galaup. Es dedicà a la pintura de flors, la figura femenina i l’escena burgesa elegant.
El seu estil segueix fidelment el del seu mestre, fins al punt que algunes obres seves han estat, a posteriori, fraudulentament signades amb el nom d’ell.
Concorregué a les Exposicions de Belles Arts de Barcelona des del 1896, sovint a la Sala Parés i en algunes de les exposicions oficials de Madrid.
(Barcelona, 8 setembre 1838 – Roma, Itàlia, 11 març 1904)
Pintor. Establert a Itàlia (1865). Format a Roma en el classicisme, per influència de Fortuny, adoptà després la lluminositat d’aquest artista.
Treballà a Venècia, i a Roma fundà, amb altres artistes, l’Associació Artística Internacional.
Es dedicà especialment a la pintura d’història: L’almirall Roger de Llúria destrueix la flota de Carles d’Anjou. També pintà alguns quadres de costums, de gran format.
(Barcelona, 1845 – 1929)
Pintor, escultor i pessebrista. D’escola realista, conreà el retrat escultòric i la pintura paisatgística.
Com a pessebrista, constitueix el nexe entre la primera Associació de Pessebristes de Barcelona i la segona. Ultra les figures de tema nadalenc, estengué el pessebrisme a altres temes bíblics.
Féu també ombres xineses articulades.
(Barcelona, 1884 – 1969)
Pintor i pastelista. Format a l’Ateneu Obrer, a Sant Lluc -on fou deixeble de Joan Llimona- i a Llotja.
Residí a París des del 1906; hi exposà sovint als salons i conreà un paisatgisme postimpressionista (Església de Channevières, 1918).
En retornar participà a les Exposicions d’Art de Barcelona dels anys 1919, 1920 i 1921 i es féu aviat ressò de l’estètica noucentista en quadres de figura, com Repòs (1921).
(Barcelona, 1854 – 31 juliol 1918)
Escriptor. Pintor, fou professor de dibuix i pintura.
Dirigí “El Barcelonès” (1890) i publicà drames en castellà, sarsueles en català: Les arts, De balcó a balcó, Lo ball de la Candelera, etc, algunes peces còmiques i el llibre Fàbules morals (1904).
Fou regidor (1894) i tinent d’alcalde de l’ajuntament de Barcelona.
