(Ultrecht, Països Baixos, vers 1540 – Tarragona, 1596)

Pintor renaixentista d’origen nòrdic. Establert a Milà, el 1573 anà a Barcelona, portat pel comanador major de Castella Lluís de Requesens, com a pintor de cambra.

El 1576 féu a Barcelona el retaule major de la capella del Palau Reial Menor, aleshores propietat de la marquesa de Los Vélez; tallà el dit retaule Martí Díez de Liatzasolo i el dauraren Benet Galindo, Martínez il Granatese i els romans Rafaele della Solva i Antonio degli Castegli.

Per a la mateixa capella pintà, el 1582, dos retaules laterals: el Davallament (encara conservat a la dita capella) i l’Enterrament del Crist. Es traslladà a València, on féu el retaule de la capella funerària dels marquesos d’El Cenete.

Cap al 1588 fixà la seva residència a Tarragona. És ací on el seu estil -d’un manierisme romà, però sense la força d’aquest, encara que monumental- arribà a la plena maduresa. La decoració de la capella del Santíssim, a la seu de Tarragona, és la seva obra més important entre les encara conservades.

El 1595 acabà el retaule major de Palamós.

(Catalunya, segle XIV)

Pintor. Escrivà de Joan I de Catalunya-Aragó quan encara no era rei. El 1383 demanà d’ésser admès com a ermità de Montserrat, on el 1392 es dedicava a la pintura.

Hom ha suposat que podria ésser l’autor de la miniatura de la Mare de Déu amb els romeus i de les dues caplletres miniaturades del Llibre vermell de Montserrat.

(Barcelona, vers 1464 – 1500)

Pintor. Fill de Jaume (II) Vergós. Del llinatge és de qui hom té més notícies sobre contractació de retaules, bé amb el seu pare, bé tot sol.

Com el petit retaule de la Mare de Déu del Roser per a la Capella Rodona de Vic (1492), el de Sant Miquel per a Calella de Montpalau (1498) i el de Sant Sebastià i Santa Tecla del canonge Sorts al claustre de la seu de Barcelona.

Fou germà seu Pau Vergós  (Barcelona, vers 1463 – 1495)  Pintor. La seva activitat pictòrica es remunta només al 1491.

(Barcelona, segle XV – 1503)

Pintor. Fill de Jaume (I) Vergós, del qual heretà el càrrec ciutadà i fou nomenat conseller el 1502.

La seva activitat com a pintor de retaules és sempre relacionada amb les societats que formà amb els seus fills (Pau i Rafael Vergós) i altres pintors. A la mort del seu fill Pau, ell i el seu altre fill Rafael, s’encarregaren de pintar el retaule dels paraires al convent de Sant Agustí de Barcelona i el de Sant Esteve de Granollers (1495).

Ambdós contractaren també (1497) l’acabament del retaule del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron que Huguet havia deixat sense acabar. Amb Pere Alemany contractaren el retaule major de l’església de Jonqueres.

Alguns autors li atribueixen els dibuixos del Llibre d’administració de les places (Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona).

(Barcelona, segle XV)

Pintor. Fill d’un Francesc però sense relació aparent amb els altres artistes del seu cognom.

El 1459 era prohom del gremi. Treballà amb Joan Cabrera.

(Barcelona, segle XV)

Pintor. Fill de Francesc (I) Vergós.

A més de fer els mateixos treballs que el seu oncle Jaume (I) Vergós, col·laborà amb el pintor Pere Terrers en el retaule de la Santa Creu (1443) per a la capella de l’hospital del mateix nom.

El 1446 treballà en les pintures del sepulcre d’Antoni Tallander i, juntament amb Joan Cabrera, féu unes pintures damunt la porta major de Santa Maria del Mar.