Coma de la parròquia, que davalla del vessant septentrional del pic de Perafita (2.756 m alt), entre el port de Perafita (2.582 m) i el de Claror, que domina, pel nord els estanys de la Pera.
El riu de Perafita, que es forma en aquesta coma, aflueix, per l’esquerra, el riu Madriu a Entremesaigües.
Contrafort (2.647 m alt) septentrional del Campcardós.
(Conflent)
Pic (2.470 m) dels Pirineus axials, situat sobre la vall de Lladura, entre els estanys de Bassetes i de Balcera i el pic de Camporrells.
Separa la conca atlàntica (riu Lladura, afluent de l’Aude) de la mediterrània (la Tet).
(els Angles / Formiguera, Capcir)
Contrafort (2.474 m alt) oriental del puig Peric, dins el massís del Carlit, que separa les valls de Lladura i de Balcera, termenal dels dos municipis.
Contrafort (2.620 m alt) del massís de la Maladeta, a l’est de la tuqueta Blanca.
Domina l’estany de Paderna (2.225 m alt), a la capçalera de l’Éssera, prop del qual hi ha el refugi de la Renclusa.
Pic (562 m alt) de l’illa, situat a la serra de Ferrutx a l’extrem septentrional de la serralada de Llevant, de la qual és la principal alçada.
(Safor)
Massís calcari de la comarca, que s’estén en direcció est-oest separant la Valldigna (al nord) de l’horta de Gandia (al sud); als vessants hi neix la riera de Xeraco, que recorre la Valldigna.
Enllaça, d’una banda, amb la serra Grossa pels engorjats del riu d’Albaida, i , d’altra, amb la serra de Benicadell per la vall del riu de Vernissa. Assoleix els 840 m alt al pic de Mondúver. És l’extrem sud-est del Sistema Ibèric.
(Dorres / Enveig, Alta Cerdanya)
Contrafort (2.202 m alt) meridional del Carlit, termenal dels dos municipis.
Massís dels Pirineus axials, vora la Vall d’Aran, s’estén en direcció nord-oest – sud-est, al sud-oest d’aquesta vall, al nord del Vallhiverna, afluent de l’Éssera, i a l’est de la vall de Benasc.
És el massís pirinenc més elevat: el pic de la Maladeta assoleix 3.308 m, i la màxima altitud és de 3.404 m a l’Aneto.
La part principal està constituïda per una massa granítica, i la cobertora, per materials paleozoics; el contacte d’aquestes roques amb el granit determinà el seu metamorfisme. El relleu és essencialment modelat pel glacialisme quaternari, del qual encara resten vestigis a les glaceres actuals,
Els principals rius que hi neixen són la Noguera Ribagorçana i l’alt Éssera; aquest darrer, per un fenomen càrstic de circulació subterrània, desapareix al forat dels Aigualluts, ressorgeix als güells d’Et Joèu i desemboca a la Garona, després d’haver travessar la divisòria entre el vessant mediterrani i l’atlàntic.
La vegetació alpina (pi negre, avets, prats) determina el paisatge típic d’alta muntanya.
Hi ha refugis de muntanya, com el de la Renclusa.
Contrafort meridional del massís de Pocets, al qual s’uneix per la cresta anomenada l’Espatlla de Pocets, entre les valls de Llardaneta i del Ivons.
Els seus cims són la dent de Llardana (3.085 m alt), la tuca Alta (2.905 m) i la tuca Baixa (2.896 m). Entre el primer i els darrers hi ha tres petites glaceres.
El pic de Pocets és anomenat també punta de Llardana.
Dades dels Països Catalans 