Arxiu d'etiquetes: Picassent

Vilanova i Piera, Joan

Deixa un comentari

(València, 5 maig 1821 – Madrid, 7 juny 1893)

Geòleg i paleontòleg. Catedràtic de la universidad de Madrid. Fou un gran investigador de la geologia i la prehistòria del País Valencià. Les seves idees religioses, però, no li permeteren acceptar la teoria evolucionista. Reuní cent vint caixes de materials diversos, fruit dels seus estudis i les deixà a la ciutat de Madrid.

És autor de treballs notables sobre les seves especialitats. Entre aquests és remarcable la seva Memoria geognóstica-agrícola sobre la provincia de Castellón (1859).

Fou germà seu Josep Vilanova i Piera  (València, 1836 – Picassent, Horta, 1884)  Enginyer de mines. Fou enginyer en cap a Màlaga, Terol, Almeria i València (1875-85) i membre de diverses entitats científiques.

Realó, el

Deixa un comentari

(Picassent, Horta)

Partida, al límit amb el terme d’Alcàsser, al nord de la vila. Hi ha un baixador del ferrocarril de València a Castelló de la Ribera.

Font de l’Omet

Deixa un comentari

(Picassent, Horta)

Barri, al sud-oest de la vila, format al voltant d’una font d’aigua mineromedicinal.

Té baixador del ferrocarril de València a Castelló de la Ribera.

Espioca

1 Resposta

(Picassent, Horta)

Antic lloc, format al voltant d’una antiga alqueria d’època islàmica, de la qual època se’n conserva encara l’antiga torre d’Espioca, que domina la carretera de València a Xàtiva, al límit amb la Ribera Alta.

La població es traslladà en gran part a Picassent a conseqüència del paludisme, provocat per la propera Albufera. Eclesiàsticament, però, fou agregat a Benifaió (dit Benifaió d’Espioca).

Un nou nucli s’havia format ja a mitjan segle XIX prop de l’antiga població. Prop del mateix indret neix la important font d’Espioca, aprofitada per al regadiu.

Dasí i Puigmoltó, Pasqual

1 Resposta

(Picassent, Horta, 30 març 1851 – València, 2 desembre 1886)

Polític i erudit. Fill de Vicent Dasí i Lluesma. Marquès de Dosaigües i primer vescomte de Bétera (1878).

Fou un dels principals promotors de la “Revista de Valencia” (1880-83 i de la Societat Valenciana de Bibliòfils, de la qual fou secretari. Era cap del partit conservador del País Valencià i va ésser diputat a corts en 1879-81 i 1884-86.

Va escriure una Bibliografía histórica española, en dos volums (1883).