(Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 4 març 1872 – Barcelona, 7 octubre 1912)
Pianista i compositor. Deixeble de Joan B. Pujol, amplià els seus coneixements al conservatori de París, on guanyà el primer premi de piano.
Inicià la carrera internacional l’any 1905, amb una gira per l’Amèrica del Nord.
Compongué la suite simfònica Impresiones de España, un trio de cambra i nombroses obres pianístiques.
(Igualada, Anoia, 24 setembre 1900 – Montevideo, Uruguai, 2 novembre 1965)
Pianista i compositora. Germana del violinista Enric. Deixebla d’Enric Granados i de Frank Marshall, debutà a tretze anys a l’Albert Hall de Londres.
Realitzà una curta però notable carrera concertística internacional fins a l’any 1920, en què es retirà.
Escriví obres per a piano i de cant.
(Barcelona, 1883 – segle XX)
Compositor, crític i pianista. Fou deixeble del mestre Millet.
Dirigí l’Orfeó Núria. Fundà i dirigí la societat de concerts Catalònia.
Era crític i col·laborador musical a “El Poble Català” i a algunes publicacions periòdiques espanyoles i franceses.
És autor de diverses partitures per a l’escena i d’obres corals.
(Barcelona, 1876 – 1956)
Pianista i crític musical. Estudià piano amb Joan Baptista Pujol i Enric Granados.
Fou primer premi de piano a l’Escola Municipal de Música. Guanyà una pensió per ampliar estudis a París i Brussel·les.
La seva carrera com a concertista, iniciada amb èxits notables, a París, a Brussel·les i a Barcelona, es frustrà a causa d’un accident que li afectà un dit. És dedicà a l’ensenyament.
Fou crític musical de “La Veu de Catalunya” i redactor en cap, amb Joan Salvat, de la “Revista Musical Catalana”.
Els seus nombrossísims escrits sobre música, encara que esparsos, són d’una qualitat excepcional. Publicà La música i els músics (1933), recull de crítiques, i Teoría de la música (1941).
(Barcelona, 23 maig 1923 – 25 setembre 2009)
Pianista. Solista de remarcable tècnica i sentiment musical.
L’any 1934 s’inicià com a tal amb la Banda Municipal de Barcelona. El 1956 fundà un duo amb el violoncel·lista Gaspar Cassadó.
Intèrpret, especialment, de Enric Granados, Manuel de Falla i Isaac Albéniz.
El 1980 rebé la medalla d’Or al mèrit artístic de la ciutat de Barcelona, el 1982 la medalla d’Or de Belles Arts de l’Estat espanyol i el 1985 el premi Nacional de Música.
(Barcelona, 16 juliol 1885 – 24 juliol 1957)
Pianista i compositor. Germà del pintor Ramon.
Estudià a l’Escola Municipal de Música i més tard amplià els seus coneixements en el conservatori de música de Brussel·les (1909-11).
Destaquen en la seva producció tres ballets, un scherzo per a dos pianos, algunes cançons i Dues peces en estil antic, per a piano.
(Barcelona, 30 octubre 1929 – Madrid, 5 gener 2006)
Pianista. Inicià els seus estudis musicals essent encara ben petita. Als set anys donà el seu primer concert.
Ha actuat a nombrosos països europeus i ha participat als festivals Chopin de Valldemossa. Guanyà el Premi Pere Massaveu el 1951.
També ha efectuat diverses gravacions.
(Barcelona, 18 febrer 1962 – )
Compositor i intèrpret.
Destacat pianista, ha actuat en recitals, especialment acompanyant la soprano Victòria dels Àngels, i també en solitari, així com en les orquestres més importants d’Espanya.
Autor de música per a pel·lícules (El llarg hivern, de J. Camino),
(Barcelona, 1939 – Granollers, Vallès Oriental, 6 setembre 2020)
Pianista. Estudià a Barcelona, Madrid, Bolzano, Arezzo, Viena i Roma.
En aquesta darrera ciutat fou auxiliar del mestre Carlo Zecchi a l’Acadèmia de Santa Cecília.
Ha actuat repetidament a diversos països d’Europa i de l’Amèrica Central.
(Barcelona, 1937 – )
Pianista. Deixeble de Frank Marshall i Marcel Ciampi al Conservatori de Música de París, als setze anys es presentà com a solista de l’Orquestra Municipal de Barcelona, amb el Concert núm. 1 de Beethoven.
Ha guanyat diversos premis en concursos internacionals.
Desenvolupa la seva carrera musical en el vessant artístic i en el pedagògic (a l’Escola de Música de Barcelona, que creà amb els germans Claret i Serra).
Dades dels Països Catalans 