(Alacant, 14 març 1913 – Madrid, 14 abril 1972)
Pianista. Estudià al Conservatori de Madrid. Ha ofert recitals a diversos països europeus i orientals, sempre amb gran èxit.
Són remarcables les seves interpretacions de música espanyola. Nombrosos compositors li han dedicat alguna obra.
(Vinaròs, Baix Maestrat, 15 novembre 1899 – Benicàssim, Plana Alta, 26 agost 1985)
Pianista, compositor i musicòleg. Germà de Lluís. Inicià els estudis musicals al Conservatori de València i els va continuar a París sota la direcció del pianista Ricard Viñes.
Concertista extraordinari, realitzà una brillantíssima carrera com a tal. Fou, també, doctor en filosofia i lletres.
Veure> Joan Gil i Miralles (pianista i compositor català, 1823-96).
(València, 28 novembre 1895 – Los Angeles, EUA, 28 juny 1980)
Pianista i director d’orquestra. Germà d’Empar. Estudià amb Joaquim Malats a Barcelona i fou pensionat per la diputació de València per estudiar al conservatori de París, on guanyà el primer premi el 1913.
Fou professor en el conservatori de Ginebra (1919-23), i a partir d’aquest darrer any inicià una carrera internacional com a pianista.
Dirigí la Rochester Philharmonic Orchestra (1936-44) i l’Orquestra Ciutat de València des del 1956. També actuà en pel·lícules musicals.
Compongué obres per a orquestra i piano i enregistrà nombrosos discs.
(València, 12 març 1898 – Beverly Hills, EUA, 22 abril 1969)
Pianista. Germana de Josep. Començà la seva carrera a València i completà els estudis amb Eduard López i amb el seu germà, que la presentà de concertista a París, on assolí un gran èxit amb Goyescas, de Granados.
S’establí a la capital francesa, féu concerts per tota Europa i es traslladà, amb el seu germà, als EUA.
Té una discografia molt extensa.
(Alacant, 1863 – 15 desembre 1933)
Contrabaix i constructor de pianos.
Era germà de Pau i de:
Ramon Gorgé i Soler (Alacant, 1853 – Elda, Vinalopó Mitjà, 1925) Director d’orquestra. Fou director de la banda municipal d’Elda.
(València, 1903 – 1945)
Clavecinista. Estudià al Conservatori de València (1918). Amplià els estudis amb Josep Iturbi i Leopold Querol. Durant els anys 1930-35 fou pensionada per l’ajuntament de València i pel govern de la República per ampliar estudis a l’estranger.
En 1929-34 estudià a París a l’escola de la clavecinista Wanda Landowska, amb la qual actuà a la Sala Pleyel el 1932. Donà recitals a moltes ciutats d’Europa, especialment a París i a Ginebra.
El 1942 guanyà una càtedra de piano al Conservatori de València.
(Carlet, Ribera Alta, 21 abril 1941 – Alzira, Ribera Alta, 19 agost 2001)
Pianista. Estudià al Conservatori de València amb Daniel de Nueda. Fou becat per la fundació Joan March, la Diputació Provincial de València i la Fundació Santiago Lope per assistir als cursos internacionals de Saint-Huber, Salzburg i Darmstad, entre d’altres.
Fou catedràtic del Conservatori Superior de Música de Múrcia, i a partir del 1974 del de València.
S’ha especialitzat sobretot en la música d’avantguarda.
(València, 26 maig 1889 – 23 maig 1921)
Compositor i pianista. Cec des de la infantessa, estudià al conservatori de València amb Salvador Giner.
En les seves obres hi ha novetats formals i estilístiques que la seva mort prematura no li permeté de desenvolupar.
És autor d’obres per a piano, de cambra, d’orquestrals i de cançons per a cant i piano amb texts catalans.
(Alcoi, Alcoià, 1873 – 1942)
Pianista. Dugué a terme al seu poble natal una gran activitat com a professor i concertista.
Dirigí l’orquestra del Teatre Calderón.
Dades dels Països Catalans 