Arxiu d'etiquetes: Perpinyà

Museu Jacint Rigau

1 Resposta

(Perpinyà, 1820 – )

Museu situat en un edifici construït (1760-62) pel mariscal De Mailly per tal d’acollir-hi la universitat. El palau, de rajoles i d’estil antic, serví de primer per a exposar les col·leccions del marquès de Villeneuve-Bargement -prefecte del departament-, el 1820.

Més tard l’artista Pere Capdebós, el veritable fundador, l’obrí al públic (1833) amb les seves col·leccions, comprades posteriorment per la vila, la qual ha anat fent adquisicions. El 1842 dues ales del museu eren dedicades a la història natural -secció posteriorment traslladada a un edifici proper-.

Martí Vives modernitzà el museu (1955-57), que conté obres de Jacint Rigau (El Crist expirant, 1696; El cardenal de Bouillon obrint la porta santa, 1708; autoretrats, 1700 i 1730; Retrat del duc de Chartres; etc), d’Ingres (Retrat del duc d’Orleans), de Duplessis, de Gabriel de Saint-Aubin, de Géricault, del Tintoretto, de Guido Reni, etc, i que té sales dedicades als primitius catalans, provençals i castellans.

Molí de Vent, el

Deixa un comentari

(Perpinyà, Rosselló)

Barri de la ciutat, al sud del nucli urbà, planificat durant el mandant del mere Pau Alduy, prop de la Ciutat Universitària. Té un conjunt de 3.200 pisos, en una àrea de 13 ha, en extensió constant.

Als vessants del turó de la ciutadella hi ha edificis de quatre pisos, i als extrems del barri els més alts. L’arquitectura és inspirada sovint en els masos catalans. Hi ha espais verds, equipaments esportius i socio-culturals i hom hi ha instal·lat un annex de la Biblioteca Municipal.

Malloles

Deixa un comentari

(Perpinyà, Rosselló)

Antic poble i actual barri al sud de la ciutat. Esmentat ja el segle X, es despoblà durant el segle XIV, a benefici de Perpinyà.

L’església de Santa Maria és documentada el 1155; el segle XIII era una localitat fortificada prou important (el 1241 Jaume I el Conqueridor hi féu publicar les constitucions de pau i treva per al Rosselló).

La capellania fou unida a la comunitat de Sant Joan de Perpinyà el 1428.

Madeloc

Deixa un comentari

(Perpinyà, 1949 – 1956)

Revista trimestral, patrocinada per Just Calveyrach. Subtitulada Revue du Classicisme Méditerranée i des del segon número Revue Méditerranéenne.

Dirigida per Albert Janicot, publicà articles literaris i poemes, sobretot en francès.

Llibres del Trabucaire

1 Resposta

(Perpinyà, 1985 – )

Editorial. Creada per Robert Avril, Maria Àngels Falquès i Jaume Roure.

S’ha orientat cap a la publicació d’autors nord-catalans, dels quals publica, sobretot, novel·la, assaig i còmics.

Ha emprès, però, l’edició d’una col·lecció d’intercanvi cultural, el primer volum de la qual és un recull de narracions de diversos pobles soviètics.

Journal des Pyrénées Orientales, Le

2 Respostes

(Perpinyà, setembre 1896 – 14 setembre 1914)

Periòdic. Propugnà la descentralització de França i defensà les arrels catalanes del Rosselló.

Dirigit per Josep Payret, informà del moviment comercial, marítim i cultural.

Dedicà una especial atenció a la llengua catalana.

Indépendant, L’

9 Respostes

(Perpinyà, 1 gener 1846 – )

Diari del matí, el més important de la Catalunya Nord. Des de la seva fundació observà sempre una actitud republicana.

Deixà d’aparèixer durant el període 1853-69 i en els primers anys després de la II Guerra Mundial, per tornar posteriorment amb molta força.

Impartial, L’

Deixa un comentari

(Perpinyà, 14 desembre 1889 – 1903)

Setmanari en francès. Dirigit per Elies Alavall.

De tendència republicano-socialista i moderadament regionalista, atacà en un començament el radical Emili Brousse.

El 1902 es convertí en un periòdic de tendència radical-socialista.

Haràs, les

Deixa un comentari

(Perpinyà, Rosselló)

Antic barri de la ciutat, entre la carretera de Tuïr i l’antiga de Barcelona, prop de Malloles. Sorgí al voltant d’unes quadres per a cria de cavalls (origen del nom); actualment hi ha una important urbanització d’habitatges de lloguer modest.

A l’inici de l’èxode de la guerra civil espanyola (1939) hom hi instal·là, aprofitant les quadres, un camp de concentració per a refugiats, que hom anomenà Servei Tècnic dels Camps, per tal com allotjà obrers especialitzats i menestrals, escollits entre els refugiats, que arranjaven les barraques dels altres camps del departament.

A partir del 1945 fou transformat en Centre d’Acolliment, sota el control de l’Office International des Réfugiés, on hom concentrava els immigrants de la Península abans que s’incorporessin a un treball.

Entre el 1946 i el 1948, any que fou tancat, hi passaren unes 30.000 persones.

Hac Nostra

1 Resposta

(Perpinyà, 1351)

Primeres paraules de constitució de la cort de Perpinyà, presidida per Pere III el Cerimoniós, amb les quals aquesta és coneguda en l’ús jurídic, que disposa l’anomenat any del plor.