Arxiu d'etiquetes: periodistes

Navarro i Cabanes, Josep

1 Resposta

(Ontinyent, Vall d’Albaida, 6 abril 1875 – València, 28 setembre 1929)

Periodista i erudit. Carlí, col·laborà a nombrosos periòdics del partit, especialment a “Diario de Valencia”, on fou redactor en cap i es distingí per la crítica municipal i els articles sobre història i folklore valencià.

Publicà un important catàleg de Premsa valenciana (1928), uns Apuntes bibliográficos de la prensa carlista (1917), l’estudi Los carmelitas de Valencia durante la invasión francesa (1921) i reculls d’articles (Oratoria monesipal, Monicepalerías i Bajonazos al idioma), preferentment anti-republicans.

Aplegà una important col·lecció de periòdics, sobretot en català, i de fulls solts, i una notable biblioteca, les quals posteriorment passaren a institucions públiques.

Morote i Greus, Lluís

Deixa un comentari

(València, 9 gener 1864 – Madrid, 4 maig 1913)

Periodista, escriptor i polític. Cursà la carrera de dret a la Universitat de València i es doctorà a Madrid, ingressà com a redactor d’“El Mercantil Valenciano”; enviat a Madrid com a corresponsal d’aquest, figurà entre els principals redactors d'”El Liberal”, pel qual anà a Melilla (1893) i a Cuba (1896).

El 1899 va abandonar aquesta publicació i passà a l'”Heraldo de Madrid” i dirigí “La Noche” i “La Mañana”. Aparegueren també col·laboracions seves a “La Publicidad”, de Barcelona.

Estigué afiliat al partit republicà, i finalment al demòcrata. Fou diverses vegades diputat a corts (1898, 1905 i 1907).

És autor de nombroses obres, entre altres, La moral de la derrota (1900), Los frailes de España (1904), Teatro y novela (1906), Sagasta, Melilla, Cuba (1908) i De la dictadura a la república. La vida política en Portugal (1908).

Era germà de Josep Morote i Greus  (València, 1867 – 1939)  Advocat. Fou fiscal substitut de l’Audiència de València i regidor (1891-94). Es dedicà als estudis polítics i socials, i també al periodisme. Fou diputat a corts i sotssecretari de la Presidència al gabinet Romanones (1918).

Montoro i Sanchis, Antoni

Deixa un comentari

(Sidi-bel-Abbés, Algèria, 24 març 1884 – Madrid, 2 juliol 1966)

Escriptor i periodista. Resident a Monòver des d’infant, fou funcionari de correus des del 1907. Dirigí el diari local “El Clarín” i col·laborà amb tots els periòdics monovers del seu temps, com també amb l’alacantí “El Día” (1915-37). President del Casino de Monòver (1930), a l’inici dels anys 1930 es traslladà a Madrid.

És autor de les obres Bocetos de mujeres (1916, en col·laboració), del recull poètic La flauta de Pan (1923), de l’aplec de cròniques periodístiques Las mujeres en la historia (1927), entre d’altres.

Miralles i Rubio, Andreu

Deixa un comentari

(València, 1856 – 8 setembre 1902)

Periodista i polític. Féu estudis militars, que abandonà per dedicar-se al periodisme. Fou redactor dels diaris madrilenys “El Correo” i “El Resumen”.

Secretari d’alguns polítics de relleu, del governador de Matanzas (Cuba) i fou governador de La Isabela (Filipines).

Autor de De mi cosecha i Los dos primeros años de la Regencia.

Mir i Mir, Joan

1 Resposta

(Maó, Menorca, 11 novembre 1871 – 21 juliol 1930)

Sindicalista i periodista. Abandonà els estudis eclesiàstics i després de diferents vicissituds milità en l’anarquisme i dirigí la revista “El Porvenir del Obrero” de Maó (1899). Col·laborà en la creació dels primers sindicats d’oficis de Menorca (1901).

A Barcelona establí contactes amb anarquistes i socialistes i influí en la reforma de l’estructura sindical de Menorca amb la creació de la Federació d’Obrers de Menorca (1902) com a sindicat únic. Partidari dels aliats, el 1915 es desavingué amb els anarquistes barcelonins i deixà l’activitat sindicalista.

Fou propietari del diari “La Voz de Menorca”, hi col·laborà assíduament i hi inicià, a partir del 1917, una notable activitat regionalista. També dirigí el “Butlletí de Nostra Parla” (Maó, 1923-24).

Mateu i Domeray, Fèlix

2 Respostes

(Cuba, segle XIX – Palma de Mallorca, segle XX)

(o Matheu)  Polític i periodista republicà. Fill d’un indià mallorquí i d’una mulata cubana.

Participà en l’organització del Partit Federal a Inca (1868-70). Fundà la Unió Obrera Balear (1881-86), de tendència republicana i mutualista, i dirigí el seu òrgan de premsa (1882-86). Relacionat amb la francmaçoneria, fou combatut pels catòlics integristes de l’illa.

Impulsà un moviment feminista mallorquí. Fundà “La Voz del Pueblo” (1893) en un intent de revifar l’antiga Unió Obrera Balear.

Mataix i Soler, Santiago

Deixa un comentari

(Alcoi, Alcoià, 25 abril 1871 – València, 6 juliol 1918)

Periodista i polític. Estudià dret a València i se’n doctorà a Madrid. Treballà al bufet de José Canalejas, el qual l’introduí a l'”Heraldo de Madrid”.

Es traslladà com a corresponsal a Filipines en produir-se la revolució tagala. En tornar a Espanya, gràcies a la influència de Polavieja fou nomenat representant a corts per Alacant.

Dirigí el “Diario Universal” de Madrid, el qual deixà per fundar “El Mundo”.

Martín i Mengod, Joan Lluís

Deixa un comentari

(València, 1875 – 29 setembre 1918)

Periodista i polític. Doctor en dret (1900) i llicenciat en filosofia (1901), fou catedràtic d’institut. El 1892 s’afilià al carlisme, i fou regidor de València (1903-15).

Col·laborà en “El Correo de la Provincia” (1892), “La Monarquía Federal”, “La Idea Popular”, “La Lucha”, “El Pueblo Obrero” i altres periòdics, i dirigí (1911-13 i 1914-18) l’òrgan carlí “Diario de Valencia”.

Martí i Miquel, Jaume

Deixa un comentari

(la Vila Joiosa, Marina Baixa, 13 abril 1840 – Madrid, febrer 1910)

Periodista i polític. Fou membre del partit republicà federal i fundà a Madrid el setmanari il·lustrat “El Siglo” (1865) i a València “La República Federal” (1868).

Traduí diversos poetes estrangers i col·laborà als diaris “La Discusión” i “La Democracia”.

Marquès i Arbona, Joan

1 Resposta

(Sóller, Mallorca, 15 juny 1861 – 19 agost 1955)

Periodista. Propietari i fundador del setmanari “Sóller”, que dirigí des del 1885 fins a la mort.

A partir del 1910 aplegà entorn seu les millors figures de l’Escola Mallorquina, a través de la secció literària De l’agre de la terra.