(Castelltallat, Bages, 4 desembre 1898 – Barcelona, 28 juny 1934)
Advocat, periodista i polític. Líder de les forces republicanes i catalanistes de Manresa, tingué molt d’ascendent en les organitzacions obreres i fou l’alcalde que proclamà la República a la dita ciutat (1931).
Diputat a les Constituents (1931) i al Parlament Català (1932), fou conseller d’Economia i Agricultura (gener-febrer 1933), i conseller de la Governació (febrer-octubre 1933 i gener-juny 1934).
(Barcelona, 18/oct/1927 – 3/oct/1993)
Periodista, pintor i dibuixant. Fill de Manuel Sayrach i Carreras.
Cofundador, entre d’altres, junt amb el seu germà, Manuel, de l’Acadèmia de Llengua Catalana de la Congregació Mariana de Barcelona (tercera etapa) (1953). Posteriorment, ambdós germans dirigiren la revista “L’Infantil” en la seva nova etapa (1963), més tard esdevinguda “Tretzevents”.
Creà els personatges de les formigues Bibi i Tobi -transposició al món animal dels problemes d’una col·lectivitat oprimida-, del Cavaller Pelfort, etc. Reuní les seves historietes en volums: La gran guerra o La Roda (1965), Bibi i Tobi: missió 1X2 (1972), Bibi i Tobi al país de les cuques de llum (1972), Una ampolla amb missatge i La clapa que taca (1984).
(Barcelona, 1928 – 3 maig 2020)
Periodista i editor. Fill de Manuel Sayrach i Carreras i germà de Miquel Àngel.
Junt amb el seu germà foren cofundadors, entre d’altres, de l’Acadèmia de Llengua Catalana de la Congregació Mariana de Barcelona (tercera etapa) (1935) i, posteriorment, ambdós, de la revista “L’Infantil” en la seva nova etapa (1963), que dirigiren, i que del 1968 al 2011 va dir-se “Tretzevents”.
El 1995 va rebre la Creu de Sant Jordi.
(Balaguer, Noguera, 20 febrer 1899 – 8 abril 1985)
Polític i periodista. Col·laborà a diverses publicacions de Balaguer, com “La Branca”, i fou cofundador del setmanari “Pla i Muntanya”. Fou cronista polític de “La Humanitat”.
Formà part del consell directiu d’Esquerra Republicana de Catalunya, i fou diputat al Parlament de Catalunya per Lleida i director general de sanitat (1938).
Exiliat a França, guanyà diversos premis als Jocs Florals de la Llengua Catalana. És autor d’una Història de l’exili català 1939-1972.
(Barcelona, 26 octubre 1852 – Arenys de Mar, Maresme, 1 agost 1928)
Periodista i escriptor.
Lluità amb els carlins de la tercera guerra carlina. Acabada aquesta, visqué un any a Marsella i després s’establí a Barcelona, on continuà fidel als seus ideals i figurà en la creació del diari tradicionalista “El Correo Catalán” i fundà el setmanari “El Borinot” (1877-81). Escriví en ambdós periòdics sonades campanyes antiliberals (1877-81).
És autor de poesies de caràcter festiu, recollides en part a “Lectura Popular” i d’algunes breus obres teatrals còmiques.
(València, 1961 – )
Periodista. Treballà i col·laborà en diverses publicacions i editorials fins que fou nomenat director del setmanari d’informació general “El Temps” (1984-88), on havia treballat com a redactor.
Posteriorment fou nomenat director de la revista “Setze”, suplement en català de “Cambio 16”, director del diari “El Observador” i director del diari “Avui” (1996).
La seva activitat en televisió, com a guionista i director, es concretà en els programes Converses sobre Catalunya, Pares i fills, Stromboli i Cosi Cosà, entre d’altres, tots ells emesos per Televisió de Catalunya (TVC), ens del qual fou nomenat director el 13 de març de 2017.
(Vic, Osona, 1839 – Barcelona, 10 gener 1916)
Filòsof i periodista.
Havia estat ordenat sacerdot, però abandonà l’estat religiós.
Fou col·laborador molt actiu del diari barceloní “El Diluvio”.
(Barcelona, 10 desembre 1899 – Lleida, 27 agost 1936)
Periodista i advocat.
Fou alcalde de Lleida el 1935 en el període de suspensió de l’Estatut, diputat per Lleida al Parlament de Catalunya, de la minoria de la Lliga.
Formà part de les comissions parlamentàries de finances, examen de comptes, contractes de conreu, llei municipal, finances municipals i governació.
Fou mort en els primers moments de descontrols a l’inici de la guerra civil.
(Barcelona, 11 gener 1889 – 15 octubre 1962)
Autor dramàtic i periodista. Fill de Conrad Roure i Bofill. Fou director del setmanari esportiu “Xut!”.
Publicà novel·les breus, les narracions per a infants El capità Patacada (1919) i més de trenta obres de teatre, entre vodevils i obres de caire popular: La ciutadella (1925), Muntanyes del Canigó (1926), La florista de la Rambla (1928), La reina ha relliscat (1933), Les dones han guanyat (1933), etc.
Publicà també el llibre de records La rebotiga de Pitarra (1946).
(Barcelona, setembre 1841 – 18 abril 1928)
Autor dramàtic i periodista. Col·laborà a “Un Tros de Paper”, “L’Avens” i “Diari Català”, que dirigia Valentí Almirall. Signà alguns dels seus treballs i obres dramàtiques amb el pseudònim de Pau Bunyegas, amb el qual esdevingué popular.
La seva obra dramàtica oscil·la entre el drama històric o romàntic i la comèdia de costums. Destaquen: Una noia és per un rei (1865), La vida a l’encant (1866), La comèdia de Falset (1869), L’ocasió fa al lladre (1870), Un pom de violes (1870), Claris (1879), drama històric, i Montserrat (1882).
Un interès especial tenen les memòries Anys enllà (1911) i Recuerdos de mi larga vida (1925).
Fou el pare d’Alfons Roure i Brugulat.
Dades dels Països Catalans 