Arxiu d'etiquetes: periodistes

Torres, Maruja

3 Respostes

(Barcelona, 16 març 1943 – )

(Maria Dolors Torres i Manzanera)  Periodista i escriptora en castellà. Sense formació acadèmica, el 1963 inicià una sèrie de col·laboracions amb diverses publicacions i diaris.

El 1981 entrà al diari “El País”, on va col·laborar com a columnista i reportera de guerra i societat, amb un estil personal, provocador i incisiu.

Entre els seus llibres cal destacar Ceguera de amor (1991), Amor América (1993), Mujer en guerra (1999) i la novel·la Un calor tan cercano (1997).

Torrents i Gutiérrez de Pando, Jaume

Deixa un comentari

(Barcelona, 3 agost 1900 – 4 agost 1976)

Compositor, periodista i radiofonista. Formà part de l’orquestra que actuà en el primer concert retransmès per ràdio, des del Teatre Grec de Barcelona (1923).

L’any següent ingressà a la primera emissora dels Països Catalans, Ràdio Barcelona, on treballà fins el 1971. Fou també col·laborador de “La Vanguardia”.

Recopilà dades sobre les poblacions del món que duen el nom de Barcelona o un dels seus derivats, fet pel qual el govern francès li atorgà el títol de Chevalier des Arts et des Lettres. També fou premi Ondas de la Sociedad Española de Radiodifusión (1970).

Compongué sardanes de gran èxit popular, com La pepa maca (1959) i Princesa de Barcelona.

Tomàs i Rosich, Joan

Deixa un comentari

(Igualada, Anoia, 12 març 1892 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, novembre 1968)

Periodista. Especialitzat en circ i music-hall i comentarista de cinema i teatre.

Fundà a Igualada “Gatzara” (1910), i col·laborà al “Diari d’Igualada”. A Barcelona treballà a “El Diluvio”, “El Poble Català”, “Mirador”, “La Publicitat”, “L’Opinió”, “El Be Negre”, etc.

Intervingué, juntament amb Ferran Bayés, en el muntatge de les revistes representades en el Principal Palace.

Instal·lat a Mèxic a partir de l’any 1945, col·laborà al setmanari “El Redondel” i al “Butlletí de la Unió de Periodistes de Mèxic”.

Tarragó, Pere B. *

Deixa un comentari

Nom amb que fou conegut el periodista català Pere Bohigas i Tarragó (1886-1948).

Tarín i Iglésias, Josep

1 Resposta

(Barcelona, 1915 – 9 setembre 1996)

Periodista i escriptor. Germà de Manuel. Es formà a la preguerra en la premsa radical de Pich i Pon. Després, convertit al catolicisme, es dedicà a la premsa i a la ràdio, bo i exaltant els valors tradicionals, folklòrics i anecdòtics. Des del 1957 fou secretari particular de J.M. de Porcioles.

Fou director del “Diario de Barcelona” (1969-72) i del “Noticiero Universal” (1977-82) i publicà, entre d’altres, Milà i Fontanals, periodista i poeta (1950), L’abat Marcet (1955), Unamuno y sus amigos catalanes i les memòries Vivir para contar. Medio siglo entre la anécdota y el recuerdo.

Fou guardonat amb la Medalla d’Or al Mèrit del Treball i el premi Sant Jordi de periodisme.

Tàpia i Nieto, Joan

1 Resposta

(Barcelona, 30 març 1946 – )

Periodista. Llicenciat en dret, fou un dels més estrets col·laboradors de Josep Pallach entre 1967 i 1977.

Entre 1971 i 1980 fou redactor econòmic i editorialista de “La Vanguardia”, diari al qual, després d’una etapa a “El Noticiero Universal” (1980-82), va tornar el 1983 per ocupar-se de la secció econòmica, càrrec que compaginà amb el d’assessor executiu del ministeri d’economia i hisenda (1983-85). El 1987 fou escollit director del diari.

Premi Especial Ortega y Gasset de Periodisme el 1996.

Suñé i Álvarez, Ricard

2 Respostes

(Barcelona, 1913 – 9 setembre 1952)

Periodista. Estudià dibuix i fotografia amb el seu oncle, Samuel Suñé i Farando.

Fou redactor d’“El Correo Catalán”, on publicà una sèrie d’articles titulats Estampas populares (publicats en dos volums, 1943 i 1944) en els quals introduïa frases en català en una època en què aquesta llengua era totalment bandejada de la premsa.

Publicà també Albert Llanas, el Quevedo catalán (1946) i Nueva crónica de Barcelona (1945-46), aplec de dades històriques sobre els carrers de Barcelona, que restà interrompuda.

Soler i Casajuana, Lluís

Deixa un comentari

(Barcelona, 1852 – 1917)

Periodista. Usà sovint el pseudònim d’Incógnito. Estudià dret.

Dirigí el “Diario de Barcelona”, els diaris de Madrid “El Día” i “El Español”, i la revista “España”. Ell mateix fundà aquesta darrera el 1898, i la publicà fins al 1902.

Serrate i Baron, Josep Maria

Deixa un comentari

(Catalunya ?, segle XIX – Barcelona, 29 desembre 1897)

Periodista. Dirigí el “Diario del Comercio” de Barcelona.

Publicà Doscientos cincuenta y cinco años de periodismo… (1881) i, en col·laboració, Hamlet. La tragedia y la ópera (1882) i Estudios sobre la Exposición Universal de Barcelona (1888).

Semir i Zivojnovic, Vladimir de

1 Resposta

(Barcelona, 19 setembre 1948 – )

Periodista. Fill d’Agustí de Semir i Rovira. Ha dirigit els suplements setmanals de ciència i tecnologia i de medicina de “La Vanguardia” des del 1982.

Director de l’Observatori de la Comunicació Científica de la Universitat Pompeu Fabra des de la seva fundació, el 1994, i de la revista trimestral “Quark (ciencia, medicina y cultura)”, i fou el primer director del diari “Eco”, publicat a Barcelona des del 23 d’abril de 1996.

El 1994 rebé el premi de periodisme científic del CSIC.