Arxiu d'etiquetes: periodistes

Roca i Roca, Josep

8 Respostes

(Terrassa, Vallès Occidental, 1848 – Barcelona, 1924)

Periodista, escriptor i polític.

En el camp periodístic col·laborà amb Francesc Pali Briz en la fundació de “Lo Gai SAber”, assumí la direcció de “L’Esquella de la Torratxa” (1879) i a partir del 1907 dirigí “La Campana de Gràcia”; també fundà d’altres revistes assenyalades de l’època i hi col·laborà.

Per la seva actuació dins el terreny polític, el federalisme quedà definitivament catalanitzat; va formar part del grup fundacional de La Jove Catalunya.

És també autor de peces teatrals de caire costumista: Miraclet (1869), Mal pare! (v 1880), Lo Bordet (1886), La bona jugada (1887) i El plet d’en Baldomero (1888), i d’algunes obres en castellà i dues biografies breus sobre Joaquim M. Bartrina i d’Aixemús (1916) i Francesc Pi i Margall (1921).

Roca i Perich, Maria Mercè

Deixa un comentari

(Portbou, Alt Empordà, 19 juliol 1958 – )

Escriptora. Professora de català i periodista.

El 1984 va obtenir el premi Just M. Casero (amb Vestit de verd i blanc) i el 1985 els premis Recull (amb Veus de dones), Víctor Català (amb Sort que hi ha horitzó) i Manuel Bonmatí de periodisme.

Posteriorment ha publicat els reculls de contes Ben estret (1986) i El col·leccionista de somnis (1987) i les novel·les Els arbres vençuts (1987), El present que m’acull (1987, premi Josep Pla 1986), Perfum de nard (1988), Temporada baixa (1990), La gran casa (1991), Greuges infinits (1992), Cames de seda (1992, premi Sant Jordi) i L’àngel del capvespre (1998).

Ha escrit també literatura juvenil (Com un miratge, 1988) i guions per a la televisió, dels quals destaca el de la sèrie Secrets de família.

Rivière i Martí, Margarida

Deixa un comentari

(Barcelona, 17 agost 1944 – 29 març 2015)

Periodista i escriptora en castellà.

Ha estat col·laboradora i directora de diverses seccions a diverses publicacions de Barcelona.

Com a escriptora ha destacat en el camp de l’assaig sociològic: La moda ¿comunicación o incomunicación? (1977), La generación del cambio (1984), La aventura de envejecer (1987), La década de la decencia (1995) i El problema Madrid-Barcelona (1996).

Ribera i Rovira, Ignasi

3 Respostes

(Castellbell i el Vilar, Bages, 1880 – Barcelona, 28 juliol 1942)

Advocat, poeta i periodista.

De jove visqué a Portugal i fou el principal lusòfil català del segle XX i el qui treballà més per la interrelació entre ambdues llengües i cultures.

Fundà el Casal Català de Lisboa (1907) i els Jovestels, branca de l’escoltisme català. Escriví a “El Poble Català”, “La Noche” i “La Veu de Catalunya”.

A més a més d’una munió de versions del portuguès al castellà i al català, publicà Poesia i prosa (1905) amb pròleg de Maragall, Cròniques de Portugal (1903), Portugal artístic (1905), Iberisme (1907), Portugal literari (1911), Catolicisme, socialisme i sindicalisme (1913), Catalunya i la guerra de les nacions’ (1916), etc.

Fou el pare de l’escriptor Antoni Ribera i Jordà.

Renyé i Viladot, Frederic

(Lleida, 1849 – 17 maig 1903)

Periodista, poeta i polític. Advocat, participà en el Congrés de Jurisconsults Catalans de l’any 1881 i a l’Assemblea de Manresa (1892) de la Unió Catalanista, organització en què ocupà un lloc directiu (1889-90).

A Lleida, on residí, fundà l’Associació Catalanista el 1875 i els Jocs Florals de Lleida el 1894. Ocupà els càrrecs de jutge i regidor.

Fou col·laborador de “La Renaixensa”, “Lo Gay Saber” i “La Il·lustració”. Fundà “La Veu del Segre” (1900) i “La Comarca de Lleida”, i col·laborà a “La Revista de Lleida”.

Rendé i Masdeu, Joan

(l’Espluga de Francolí, Conca de Barberà, 14 febrer 1943 – )

Narrador i periodista. Ha col·laborat en diaris i revistes catalans amb el pseudònim de Doctor Scòpius.

La seva prosa, incisiva i sovint irònica, li ha proporcionat un públic notable.

Ha publicat els reculls de contes Sumari d’homicida (1978, premi Víctor Català 1977), Llibre de figuracions (1982), Consultori sentimental de Cecília Babiloni (1988), La cavalleria impossible (1992), El viatger (1995) i El barber violador (1997) i ha estrenat l’obra teatral El Rei de l’Orient (1988).

Fou membre del col·lectiu Ofèlia Dracs.

Reig i Vilardell, Josep

(Barcelona, 1866 – 1911)

Periodista i escriptor.

Fou redactor de “La Renaixença” i “La Tribuna” i col·laborà en altres publicacions de Barcelona i Madrid. Fundà i dirigí la revista “Art i Literatura” (1884-86).

És autor d’Excursió al golf de Rose (1886), Diccionari geogràfic històric català (1888), Col·lecció de monografies de Catalunya (1890-93, no acabat de publicar), Un català il·lustre (Lo P. Bernat Boïl) (1892), Esteve de Corbera (1892) i Barcelona en el siglo XIX (1898-99).

Rafael i Vila, Rafael de

(Barcelona, 20 gener 1817 – l’Havana, Cuba, 28 desembre 1882)

Periodista.

El 1836 anà a Nova York i posteriorment a Mèxic i l’Havana, on des de “La Constancia” i “La Voz de Cuba” sostingué una postura anti-separatista i conservadora.

Pòstumament aparegué el recull d’articles La masonería pintada por sí misma (1883).

Rabassa i Dalmau -germans-

Josep Maria Rabassa i Dalmau  (Barcelona, 1878 – 1906)  Periodista. Fundà la “Revista de Catalunya” (1896-97), que ell mateix dirigí amb encert. Des del 1901 fou redactor del “Diario de Barcelona”.

Joan Maria Rabassa i Dalmau  (Barcelona, 1880 – Catalunya, segle XX)  Escriptor. Publicà diversos articles sobre repoblació forestal. Del mateix tema és el seu llibre El bosc.

Quadrada i Calvo -germans-

Joaquim Quadrada i Calvó  (Mataró, Maresme, 1901 – 1957)  Periodista. Col·laborà a “El Pensament Marià” i a d’altres publicacions periòdiques mataronines. Promogué la restauració de l’ermita de Sant Martí de Mata.

Jesús Quadrada i Calvó  (Mataró, Maresme, 1907 – 1985)  Escriptor. Ha publicat un llibre de records, anecdòtic i saborós, Mirant enrera (1962); la novel·la La corbata negra (1968) i les proses evocatives De la Mar Morta a l’Artic. Tres viatges (1968).