Arxiu d'etiquetes: Palma

MercaPalma

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1973 – )

(Mercat Central d’Abasts de Palma SA)  Empresa. Constituïda per a la creació d’un mercat central amb un capital inicial de 112 milions i mig de pessetes amb la participació de l’ajuntament de Palma (51%), de l’empresa estatal Mercasa (26%) i de capital privat, sense la participació directa dels agricultors, cooperatives o germandats de llauradors.

Les instal·lacions foren inaugurades el 1973, alhora que era suprimit l’antic mercat de sa Porta.

Han sorgit dificultats motivades pel descontentament inicial dels agricultors locals i per tensions entre els organismes oficials que hi participen.

Mallorca Dominical

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 14 febrer 1897 – 29 desembre 1901)

Setmanari. Fou dirigit per Bartomeu Ferrà i Perelló i era de tendència regionalista i catòlica.

Mallorca, Club Deportiu

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 5 març 1916 – )

Entitat esportiva. Creada bàsicament per a la pràctica del futbol. Jugà a l’estadi Lluís Sitjar, conegut a nivell popular per es Fortí, i el 1999 es traslladà al nou estadi olímpic de Son Moix.

Després d’algunes temporades a segona divisió, la temporada 1986-87 pujà a primera. Posteriorment, baixà de categoria per recuperar-la el 1997.

Situat entre els primers de la taula, disputà el 1999 la final de la Recopa d’Europa. Ha estat en diverses ocasions finalista de la copa del Rei.

Enllaç web: Club Deportiu Mallorca

Mallorca, catedral de

89 Respostes

(Palma de Mallorca)

Temple principal de la diòcesi de Mallorca. Començada a construir a mitjan segle XIII i continuades les obres fins al començament del segle XVII. Hi treballaren importants arquitectes: Jaume Mates, Guillem ses Oliveres i Pere Morei (segle XIV), Pere Massot, Llorenç Tosquella, Guillem Sagrera, Joan Sagrera i Arnau Piris (segle XV), a més dels Sagrera i els Vilasolar, al segle XVI.

La porta principal de la catedral, del final del segle XVI, és de Miquel Vergés i, entre el 1852 i el 1887, Peyronet treballà en la façana principal. Antoni Gaudí també intervingué, al començament del segle XX, en certes reformes interiors.

El conjunt és una magnífica planta de 121 m de fons per 51 d’ample i 62 d’alçada màxima. Presenta tres naus, la central més alta que les laterals. Un airós sistema de contraforts majors i menors aguanta la gran fàbrica pètria, que presenta arcbotants dinàmics que contraresten l’impuls de les voltes.

Les figures de sant Pere i sant Pau i la imatge de la Verge al mainell (avui al Museu) de la façana del Mirador, la més gòtica, són obra de Guillem Sagrera, l’arquitecte més important que ha donat Mallorca.

Mallorca * -Palma de Mallorca-

Deixa un comentari

(Mallorca)

Nom antic de la ciutat de Palma de Mallorca.

Majorca Daily Bulletin

1 Resposta

(Palma de Mallorca, desembre 1961 – )

Diari d’informació general en anglès. Fundat i dirigit per Pere Serra i Bauzà, s’adreça especialment als turistes i residents estrangers.

Dedica molta atenció als temes mallorquins. Publicà un número extraordinari sobre Joan Miró.

Major, cala * -Palma de Mallorca-

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, Mallorca)

Veure> Cala Major  (barri residencial).

Maioricensis Schola Lullistica

4 Respostes

(Palma de Mallorca, 1935 – )

(MSL)  Associació. Fundada per Francesc Sureda i Blanes per unir els esforços dels estudiosos de la vida i de l’obra de Ramon Llull.

Els membres de l’associació són de dos graus: professores i magistri. Els primers vint anys l’Escola publicà 13 volums de “Studia Monographica et Recensiones”.

En morir Sureda (1955), el rectorat passà a Sebastià Garcias i Palou, que intensificà el caràcter científic i inicià l’edició de les Opera latina de Ramon Llull, publicà la revista “Estudios Lulianos” i celebrà el primer Congrés Internacional de Lul·lisme, a Formentor (1960).

Enllaç web: Escola Lul·lística de Mallorca

Madïna Mayürqa

Deixa un comentari

(Mallorca)

Nom donat pels musulmans a la ciutat de Palma de Mallorca.

Lluc -revista, 1962/ –

9 Respostes

(Palma de Mallorca, 1962 – )

Revista mensual en català. Continuadora del periòdic religiós “Lluch”, que en el període 1908-10 fou portaveu de la Congregació Mariana de Seglars Catòlics. Encetà una segona època l’any 1943.

Dirigida entre 1974 i 1987 per l’Obra Cultural Balear, va adoptar una línia més general i per a un públic més majoritari.

Posteriorment, tornà a la seva vinculació religiosa.