(Palma de Mallorca, 1 octubre 1898 – 25 novembre 1898)
Revista literària quinzenal. Dirigida per Joan Torrandell. Inclogué texts en castellà, en català i en francès, i hi col·laboraren importants escriptors de les Illes Balears.
Cala de la badia de Palma, a Cas Català, al límit amb el terme de Calvià. En 1940-45 hi fou construït un port esportiu.
(Palma de Mallorca, gener 1928 – juny 1936)
Publicació mensual en català de literatura, art i ciències. Dirigida per Antoni Salvà i Ripoll. Fou, de fet, a partir del 1930, l’òrgan de premsa de l’Associació per la Cultura de Mallorca.
Volgudament allunyada de qüestions polítiques, defensà, tanmateix, un clar autonomisme nacionalista. D’una gran serietat intel·lectual i culturalment molt al dia, incloïa poemes i literatura de creació juntament amb articles d’investigació, a més d’unes estimables seccions crítiques de literatura i d’arts.
Publicà diversos números extraordinaris, dels quals hom pot remarcar el dedicat al centenari de la Renaixença. Hi col·laboraren importants escriptors de les Illes. En conjunt constitueix una de les publicacions intel·lectuals més interessants de les Balears.
(Palma de Mallorca, 2 novembre 1961 – )
Museu creat sobre la base del Museu Provincial de Belles Arts (1915) i el Museu de la Societat Arqueològica Lul·liana (1982), que cedí en dipòsit les seves col·leccions. Instal·lat primer al palau dels Desbrulls, posteriorment fou traslladat al dels comtes d’Aiamans, la seu actual. Propietat de l’ajuntament de Palma, aquest el cedí a l’estat el 1973, i finalment el 1983 fou transferit al Govern Balear.
A la seu central hi ha instal·lades les seccions d’art gòtic, arqueologia d’època islàmica i art modern i contemporani. El 1987 fou oberta la sala del segle XVI i després la sala mudèjar i de les arts industrials dels segles XIII al XVIII. El 1995, s’obrí al públic una col·lecció modernista. Darrerament s’hi instal·là la secció d’arqueologia prehistòrica i clàssica.
A Muro té la seu la secció d’etnologia i oficis artesans. A Alcúdia, el 1987, fou inaugurat el museu monogràfic de Pollentia, vora les excavacions de la ciutat romana. Les sèries arqueològiques procedeixen de les recol·leccions del segle XIX, de la incorporació de la col·lecció de la Societat Arqueològica Lul·liana i, sobretot, de les excavacions fetes els darrers anys (1961-87) a diversos llocs de l’illa.
Dirigit per Guillem Rosselló i Bordoy, el museu ha dut a terme una tasca d’investigació important, que inclouen excavacions, restauració i publicacions diverses sobre etnologia, museística, etc.
Enllaç web: Museu de Mallorca
(Palma de Mallorca, 1875 – 1888)
Publicació quinzenal. Apareguda com a continuació de la “Revista Balear”; dirigida per Josep Lluís Pons i Gallarza, n’era secretari de redacció Mateu Obrador i Bennàssar.
Redactada en castellà, però amb nombroses col·laboracions en català, i volgudament allunyada de temes polítics i religiosos, incloïa sobretot treballs literaris o sobre literatura.
El 1877 deixà de publicar-se i donà pas a una “Biblioteca Balear”; posteriorment, aparegué de nou, del 1884 al 1888. Hi col·laboraren molts dels escriptors mallorquins del moment, especialment Josep M. Quadrado.
Entre els articles importants publicats hom pot destacar les interessants Observaciones generales sobre la lengua materna (1866) i Reflexions gramaticals (1887), de Tomàs Forteza, i La judería en la capital de Mallorca en 1391, de J. M. Quadrado (1887).
Església i col·legi de jesuïtes. Continuació d’una antiga sinagoga convertida en capella el 1314 sota l’advocació de Nostra Senyora de Monti-sion, al voltant de la qual sorgiren les escoles lul·lianes que donaren lloc el 1483 a l’Estudi General Lul·lià. El 1561 els jurats de Palma donaren escoles i capella als jesuïtes per a llur instal·lació.
L’Estudi General, traslladat a un altre edifici, hagué de sofrir la competència del col·legi dels jesuïtes, que es dedicaren intensament a la formació i captació de la noblesa i tingueren una època d’esplendor, especialment al segle XVII.
Amb l’expulsió dels jesuïtes, el 1767, el col·legi fou ocupat per la universitat del 1769 al 1816, i novament del 1820 al 1824. Dissolta de nou la Companyia el 1835, fou ocupat el col·legi per l’Institut Balear (1837-1916) i per la biblioteca Pública (1835-55). Els jesuïtes hi tornaren el 1919, llevat d’un lapse del 1932 al 1936.
