Arxiu d'etiquetes: Palma de Mallorca (nascuts a)

Despuig i Safortesa, Ramon

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 27 març 1768 – 1 desembre 1848)

Militar i polític. Nebot del cardenal Antoni Despuig i Dameto.

Comte de Montenegro i de Montoro, combaté en la guerra contra França (1794-95) i prengué part en la represa de Menorca el 1798. A Mallorca fou fiscal militar de la Junta Suprema del 1808 i, posteriorment, diputat a les corts.

Fou mariscal de camp (1833), governador i capità general de les Balears (1834-36) i president de la Reial Audiència. Durant 17 anys fou el primer director de la Reial Societat Mallorquina d’Amics del País.

Despuig i Martínez de Marcilla, Ramon

2 Respostes

(Palma de Mallorca, 1670 – la Valeta, Malta, 15 gener 1741)

Fill de Ramon Despuig i de Rocabertí, i germà de Joan i de Llorenç. Gran mestre de Sant Joan a Malta des del 1736.

Havia estat batlliu de l‘orde de l’Hospital a Mallorca i senescal de l’orde a Malta.

Renovà, amb criteris del temps, la legislació de l’illa, i embellí l’església de Sant Joan.

Despuig i Dameto, Joan

6 Respostes

(Palma de Mallorca, 1735 – 1813)

Fill de Ramon Despuig i Cotoner i germà de Antoni. Fou el quart comte de Montenegro i sisè de Montoro.

Carles IV de Borbó, el 1795, per la seva participació de la guerra de Portugal (guerra de les Taronges), li concedí tractament i honors de gran d’Espanya.

Fou el pare de Ramon Despuig i Safortesa, i de:

Joan Despuig i Safortesa  (Palma de Mallorca, 1776 – 1853)  Sacerdot. Exercí diversos càrrecs públics i destacà com a entès en antiguitats i com a poeta en llengües clàssiques.

Maria Lluïsa Despuig i Safortesa  (Palma de Mallorca, 1777 – 1867)  Es casà amb l’hereu de la branca dita del Rellotge i, per mort (1848) sense fills i renúncia dels seus germans, traspassà als seus descendents els béns i títols de la seva línia de Mallorca.

Despuig i Dameto, Antoni

13 Respostes

(Palma de Mallorca, 30 març 1745 – Lucca, Toscana, Itàlia, 2 maig 1813)

Eclesiàstic i cardenal. Fill de Ramon Despuig i Cotoner, i germà de Joan. Estudià filosofia i lleis a l’Estudi General de Mallorca i fou canonge de la seu de Palma. Col·laborà en la formació de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País (1778).

Fou bisbe d’Oriola i arquebisbe de València i de Sevilla. Implicat, juntament amb l’inquisidor Lorenzana, en una conspiració contra Godoy, el govern espanyol l’envià a Roma, on el papa Pius VII el nomenà patriarca d’Antioquia (1799).

L’any 1803 fou nomenat cardenal, i quan Pius VII fou traslladat a França per Napoleó el seguí, fins que el 1813, malalt, es traslladà a Lucca.

A Mallorca fundà una escola de dibuix, una magnífica biblioteca i un museu (proveït principalment amb estàtues i relleus procedents de les excavacions de Ricci, a Itàlia), que instal·là a la seva finca de Raixa.

Va fer gravar el millor mapa de l’illa de la seva època, fet pel geògraf Julià Ballester i gravat per Josep Montaner i Moner.

Despuig i Cotoner -germans-

4 Respostes

Eren fills de Joan Despuig i Martínez de Marcilla, i també germà de Llorenç Despuig i Cotoner.

Ramon Despuig i Cotoner  (Palma de Mallorca, 1694 – 1772)  Durant l’empresonament del seu pare fugí de Mallorca i es posà al servei del marquès d’Asfeld en el setge de Palma de Mallorca. Fou capità del nou Regiment de Dragons de Palma que el seu pare creà el 1719. Fou pare d’Antoni i de Joan Despuig i Dameto.

Francesc Despuig i Cotoner  (Palma de Mallorca, 1696 – Piacenza, Itàlia, 1746)  Mariscal de camp. Morí a la batalla de Piacenza, amb el seu germà Joan.

Nicolau Despuig i Cotoner  (Palma de Mallorca, 1703 – 1775)  Fou batlliu de Mallorca i comanador del Masdéu (1730-34), a l’orde de Sant Joan.

Joan Despuig i Cotoner  (Palma de Mallorca, 1718 – Piacenza, Itàlia, 1746) Morí a la batalla de Piacenza, amb el seu germà Francesc.

Desclapés i Caulelles, Maria de Jesús

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 1 novembre 1621 – 30 novembre 1668)

Escriptora i religiosa carmelitana. Germana de Dídac. Fou priora del convent de Santa Teresa de Palma.

Escriví la història de l’establiment i conreà en alguns escrits les llengües clàssiques.

Desclapés i Caulelles, Dídac

1 Resposta

(Palma de Mallorca, segle XVII – 1673)

Escriptor i jurista. Germà de Maria de Jesús. Seguí la carrera eclesiàstica essent ja doctor en ambdós drets.

Deixà nombrosos escrits no sols sobre temes jurídics, sinó també sobre matemàtiques, poesia i astronomia.

Desclapers i de Puigdorfila, Joanot

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, segle XVII – 1701)

Escriptor. És autor de dues dècimes que figuren als preliminars de la Història de Mallorca de Vicenç Mut.

Per a la confraria de Sant Jordi, de la qual fou prior, escriví Fórmula del juramento con que la nobleza del Reino de Mallorca… ha jurado defender la limpieza de María Santíssima (1696).

Descatllar i d’Olesa, Guillem

2 Respostes

(Palma de Mallorca, 1746 – 1801)

(o Descatlar)  Financer. Darrer senyor de la Bossa d’Or, era fill de Jordi Abrí-Descatllar i Fuster. Fomentà el conreu de la barrella a Mallorca, i el 1791 obtingué del rei l’habilitació del port de Mallorca per a l’exportació d’aquest producte.

Posseïdor d’una gran fortuna, finançà diverses vegades serveis públics, com les mesures de precaució contra el còlera del 1787 i les de fortificació i defensa davant una eventual invasió francesa el 1798.

Fou el pare de Jordi Abri-Descatllar i Santandreu.

Descallar -varis bio-

Deixa un comentari

Guerau Descallar  (Palma de Mallorca, 1731 – segle XVIII)  Escriptor i militar. Fou tresorer del reial patrimoni a Mallorca. Escriví poesies en castellà. Li ha estat atribuït un memorial al rei protestant de les constitucions sinodals imposades pel bisbe de Mallorca.

Jordi Descallar  (Illes Balears, segle XVI)  Poeta. Escriví en català.

Mateu Descallar  (Illes Balears, segle XVII)  Poeta. És autor d’unes Cobles a la Verge Maria, publicades el 1626.

Miquel Joan Descallar  (Palma de Mallorca, segle XVII – 1699)  Teòleg. Fou professor de l’Estudi General. Gaudí d’un gran prestigi.