(Palma de Mallorca, 1759 – 1820)
Metge. És autor de diverses obres de caràcter professional.
(Palma de Mallorca, 1759 – 1820)
Metge. És autor de diverses obres de caràcter professional.
(Palma de Mallorca, 1701 – 1773)
Escriptor. Destacà com a teòleg i poeta. Escriví en llatí i en castellà.
(Palma de Mallorca, segle XV – 1511)
Jurisconsult. Era doctorat a la universitat de Bolonya (1483).
És autor d’un Sumari e repertori de les franqueses e privilegis del Regne de Mallorca i d’alguns altres escrits.
(Palma de Mallorca, 1786 – segle XIX)
Pintor. Estudià a les classes que organitzava a Palma la Societat Econòmica d’Amics dels País.
Conreà la pintura religiosa i el retrat. Els de Ferran VII de Borbó, la reina Maria Amàlia i fra Simó Bauçà són a l’ajuntament palmesà.
(Ontinyent, Vall d’Albaida, 30 octubre 1931 – Palma de Mallorca, 18 maig 2003)
Bisbe de Mallorca. El 1955 s’ordenà de prevere. Estudià teologia a la Universitat de Sant Tomàs de Roma (1961-63). El 1970 fou designat bisbe auxiliar d’Eivissa. Dos anys més tard rebé el càrrec d’administrador apostòlic de Mallorca i el 1973 en fou nomenat bisbe, càrrec que fins el 1976 compaginà amb el d’administrador apostòlic d’Eivissa.
La seva tasca pastoral es combinà amb una decidida defensa del català, tant dins el si de l’Església com de la societat i, així, ja el 1975 publicà, juntament amb el bisbe de Menorca, Miquel Moncades, una declaració sobre la responsabilitat dels cristians en la promoció de la llengua i cultura catalanes.
Es distingí igualment per la sensibilitat en la defensa del medi ambient i el 1990 publicà, amb els altres dos bisbes de les Illes Balears, la carta pastoral Sobre ecologia i turisme. La seva preocupació pel servei social de l’Església també el dugué a publicar la carta pastoral Constructors de Solidaritat (1994).
(Palma de Mallorca, 1790 – 1875)
Polític. Advocat, fou el principal organitzador del partit progressista a les Illes i governador civil en 1840-43 i en 1854-56. Diputat a corts en 1846-50, aconseguí d’ésser molt respectat per les diferents tendències progressistes illenques i pels membres del partit democràtic.
Fou nomenat president honorari de la Junta Provincial Revolucionària de l’octubre de 1868. Després, es resistí, sense èxit, a acceptar el comandament peninsular de Ruiz Zorrilla, i intentà el manteniment d’una conciliació liberal enfront del partit radical.
(Artà, Mallorca, 1776 – Palma de Mallorca, 1816)
Poeta. Mercedari, gaudí d’una gran fama com a organista.
Deixà una gran quantitat de poemes catalans inèdits i publicà Dècimes desbaratades… (1815, reeditades el 1843 i el 1874).
(Palma de Mallorca, 20 juny 1870 – 20 febrer 1949)
Escriptor. Es llicencià en lletres i fou arxiver de l’ajuntament de Palma de Mallorca. Col·laborador de “Migjorn”, “Catalunya” i “Es Ca d’Inca”. Fou proclamat mestre en gai saber.
Poeta popular, publicà Flors d’ametller (1903), Instantànies (1904) i Obra selecta (1951). Cal recordar el seu teatre dialectal i costumista, com Es nervis de sa neboda (1947), Mestre Lau es taconer o ses rodes que fa el món (1948), El tio de l’Havana (1947) i La santa pagesa (1930).
(Palma de Mallorca, 1859 – 29 agost 1950)
Periodista i empresari. El 1880 obrí una papereria i centre de subscripcions i poc després una impremta, on publicà una “Biblioteca Balear”. El 1893 fundà el diari “La Última Hora”, amb criteris periodístics renovadors. El 1900 aconseguí la concessió temporal dels terrenys de s’Hort del Rei, on construí, entre altres edificis, el Teatre Líric.
Del 1912 al 1916 fou regidor de Palma pel partit weylerista. Intervingué en la fundació d’empreses com la Societat General de Tramvies Elèctrics Interurbans de Palma de Mallorca (1916), el Progrés Urbà (1922) i l’Aeromarítima Mallorquina (1923).
La seva brillant vinculació al món de l’espectacle el dugué a prendre part en la societat de la Sala Born i en la construcció del Cinema Progrés i de l’actual plaça de toros (1928). Aquesta darrera iniciativa influí en el creixement urbà d’un sector important de Palma de Mallorca.
(Muro, Mallorca, 23 novembre 1802 – Palma de Mallorca, 11 gener 1868)
Músic. És autor, entre altres obres, de la cançó S’estrella de s’auba, sobre un poema de Marià Aguiló.